Reptes globals, actuacions locals: el mes de setembre de 2017 la mairie de París va adoptar una estratègia de resiliència urbana per fer front a les crisis de tota mena, actuals i previsibles, d'origen natural o d'una altra mena.


Una estratègia de resiliència urbana amb mesures concretes

El mes de setembre de 2017, després de dos anys de treballs preparatoris, la municipalitat de París va aprovar la nova estratègia de resiliència de la capital, en el que alguns han qualificat de "revolució" en les maneres de pensar la ciutat, comparable només, pel seu abast, a la remodelació urbanística haussmaniana de la Ciutat-llum. Exageració o no, es tracta certament d'una estratègia molt completa i que defuig la vaguetat que habitualment caracteritza la formulació de les polítiques de resiliència urbana en altres llocs del món, més semblants a declaracions de bones intencions. Les noves mesures que proposa París són molt concretes i clares.

París entén que davant les crisis i els reptes presents i futurs, de qualsevol tipologia, les ciutats poden constituir el millor exemple en les maneres d'afrontar els esdeveniments adversos, i per aquesta raó la capital francesa ha buscat una aproximació integral i transversal que pot esdevenir un model a seguir per a la resta del món a l'hora d'assegurar el correcte funcionament del territori davant les eventualitats que es puguin produir.

L'estratègia parisenca, definida amb l'ajut de la iniciativa 100 Resilient Cities de la Fundació Rockefeller, té com a objectius l'elevació de la qualitat de vida, l'abordatge dels successos adversos i la millora de les perspectives de futur, i s'articula en sis reptes prioritaris i trenta-cinc propostes:

  • Primer repte: les desigualtats socials, econòmiques i territorials, i l'amenaça que representen per a la cohesió de la població i per a la capacitat de resposta conjunta de la societat parisenca en cas de crisi greu.
  • Segon repte: el desajust climàtic, que resulta en episodis caniculars, tempestes, sequeres, deteriorament dels sòls i nous fluxos migratoris. Aquesta mena d'episodis, previsiblement, augmentaran de freqüència, durada i intensitat, a més.
  • Tercer repte: la pol·lució de l'aire, factor de mortalitat prematura (estimada en 6.500 decessos anuals al Grand Paris) i d'empitjorament general i irreversible de la salut de la població parisenca, en especial de la més fràgil.
  • Quart repte: el riu Sena. És quasi segur que París haurà de fer front, en algun moment, a una crescuda del seu riu similar a la de 1910. Per tant, ha de preparar-s'hi: s'ha de poder garantir l'abastiment d'aigua potable a la metròpoli com a mínim fins a final del segle Cal, a més, millorar la qualitat de les aigües fluvials.
  • Cinquè repte: el risc terrorista. Entenent que fins a data d'avui la reacció de la població parisenca ha estat exemplar en aquest terreny, cal encoratjar-la i potenciar-la, procurant a més que el context d'excepcionalitat que comporta el nivell d'alerta en què viu la ciutat no posi en perill la cohesió social.
  • Sisè repte: la millora de la governança territorial, amb implicació de les institucions, els agents econòmics, acadèmics, associatius i civils, i amb l'establiment de fórmules de cooperació que depassin les fronteres de la ciutat.

 I, enquadrades en aquests eixos o reptes, vet aquí algunes de les propostes concretes:

  • Reforçar el Programa "Paris qui sauve", llençat arran dels atemptats de novembre de 2015, per tal que en l'horitzó 2030 el 90% de la població parisenca estigui familiaritzada amb pràctiques de salvament i primers auxilis, com per exemple reanimació cardiopulmonar.
  • Menar accions didàctiques i de suport per a la solidaritat interpersonal: cultura de veïnatge, xarxes d'intercanvi de béns i serveis, foment de nous tallers i ocupacions de proximitat.
  • Recolzar decididament la paternitat, amb l'establiment de nous instruments econòmics i polítics per afavorir-la.
  • Implicar la ciutadania en noves actuacions de caràcter mediambiental, mitjançant l'aixecament de certes restriccions actualment existents, de manera que la iniciativa particular no trobi traves municipals a actuacions objectivament beneficioses, en la línia de la supressió de limitacions que es va dur a terme a la ciutat per tal que cadascú pogués posar en pràctica les seves idees de vegetalització urbana.
  • Transformar els patis de les escoles (600.000 m2 de terreny) en petits oasis urbans que mitiguin l'efecte d'illa de calor i que alhora permetin, gràcies a la vegetació, absorbir excessos hídrics produïts per pluges excepcionals o crescudes fluvials.
  • Facilitar l'ocupació temporal d'espais i d'equipaments públics per part de les associacions veïnals i col·lectius de districte.
  • Treballar per la modularitat, la reversibilitat i la sobrietat dels edificis, espais públics, parcs i xarxes d'infraestructura de la ciutat.
  • Transformar el bulevard perifèric de París (la ronda viària de la ciutat central, d'uns 35 km de longitud, i que és actualment una de les infraestructures més contaminants de l'Illa de França), així com les autopistes (set) que hi desemboquen, per fer-ne avingudes urbanes, en col·laboració amb els ajuntaments de la rodalia parisenca implicats, les autoritats regionals i Métropole du Grand Paris, organisme territorial supramunicipal.
  • Crear una cartografia participativa i en temps real sobre riscos.
  • Facilitar el teletreball, des de domicili o en centres de coworking, per als empleats de la mairie que viuen en zones rurals allunyades de la ciutat.
  • Emetre obligacions per a la resiliència urbana, per ajudar a finançar-la.
  • Assegurar la integritat de les infraestructures i la continuïtat del seu funcionament en cas d'esdeveniment advers, en especial dels sistemes d'informació i dades.
  • Desenvolupar una corpus de referència pel que fa a les vies resilients, que inclogui materials adaptats als diferents riscos, tipologies de superfícies, mobiliari urbà polivalent, etc., per aplicar-los a les intervencions de reurbanització dels carrers.
  • Recopilar les diferents actuacions de lluita contra el canvi climàtic a fi de disposar d'una base de dades completa sobre solucions eficaces d'adaptació climàtica.
  • Crear centres de recursos i de formació oberts al públic, per facilitar la transferència de coneixement a la ciutadania, en col·laboració amb els actors responsables de la recerca acadèmica i científica sobre les qüestions referides a la resiliència urbana.
  • Crear, en cooperació amb el cos de bombers i les associacions de protecció civil, xarxes ciutadanes de suport al personal municipal, a la prefectura de policia i als serveis de socors en la prevenció de riscos i la gestió de crisis.
  • Establir circuits curts d'abastiment alimentari en cooperació amb els agricultors de la conca del Sena.
  • Dedicar almenys el 10% de la inversió municipal a actuacions de resiliència.

 

resilient1

Preparar-se per a les crescudes del Sena, progressar en la modularitat i reversibilitat d'edificis i espais públics, transformar el bulevard perifèric i les autopistes que porten a París (© Mairie de Paris)

 

resilient2

Bastir xarxes d'intercanvi de béns i serveis, ocupació temporal d'espais públics, participació ciutadana, polítiques de paternitat... (© Mairie de Paris)

 

resilient3

Horitzó 2030: el 90% dels parisencs tenen formació en primers auxilis (© Mairie de Paris)


resilientlogo


Autors

Redactat per: Alfonso Martínez Jaume

Per saber-ne més: Mairie de Paris, Le Monde


Informació relacionada

Back to Top

Informació del document

Publicat a 01/12/17
Acceptat a 01/12/17
Presentat el 01/12/17

Volum Més enllà del Departament, 2017
llicència: CC BY-NC-SA license

Descarrega el document

Per descarregar-te el document original, prem el botó:

Tradueix el document

Si desitges traduïr el text a un altre idioma, selecciona'l aquí:

Categories

Eixos transversals

Planificació i projectació

Planificació estratègica d'àmbits territorials específics i en matèria ambiental

Projectes territorials i ambientals

Aspectes socials i culturals - dimensió social

Comportament social vinculat al territori i al medi ambient

Eixos instrumentals

Observació territorial, ambiental i climatològica

Observació dinàmica

Observació i recopilació de dades històriques en relació a paràmetres hidrològics

Previsió

Medi ambient i sostenibilitat

Vulnerabilitat territorial

Sistemes avançats de previsió

Noves tecnologies i nous serveis de suport

Observació i mesura territorial

Aspectes jurídics i institucionals

Cooperació entre ens

Eixos temàtics de Medi Ambient i Sostenibilitat

Producció i consum sostenible

Prevenció i control integrats de la contaminació

Canvi climàtic i energia

Mitigació

Adaptació

Qualitat de l'aire i salut

Contaminació atmosfèrica i protecció de l'ambient atmosfèric

Exposició i riscos

Localització

Puntuació document

0

Visites 74
Recomanacions 0