Grues amb control remot, més segures, ergonòmiques i eficients: Projecte SecurCrane.

[[Image:Draft_Garcia_624338625-mes-enlla-securcrane-securcrane.jpg_1145717165.jpg|center|200px|Grues amb control remot: projecte SecurCrane]]


El Projecte SecurCrane, finalitzat l’abril de 2009 i finançat pel 6.è Programa Marc de la Unió Europea, és fruit de la col·laboració de diverses empreses d’enginyeria i robòtica i d’institucions com el port de Le Havre (França). Pretén incrementar les prestacions, la seguretat i el confort en les operacions amb grues portuàries, i ajudar a eliminar el decalatge entre la productivitat teòrica de les grues i la real (en aixecaments per hora, que no van més enllà de trenta-cinc). Per això, SecurCrane es proposa fer realitat un control remot de grues, amb sistemes d’intel·ligència i de visió artificials, complementats per un altre de seguiment dels contenidors, per raons d’integritat i de seguretat, amb la idea que sigui una tecnologia apta per a grues noves i per a d’altres de ja existents, i sempre amb el concurs directe dels primers interessats: els operaris.

SecurCrane vol centrar-se en les condicions de treball dels operaris, que els provoquen estrès físic (sacsejades, vibracions, acceleracions, etc.) i psicològic (com el temps necessari per aparellar el ganxo amb el contenidor, o les cantoneres d’acoblament amb els tancaments: són activitats sempre subjectes a fenòmens com el vent, la inèrcia, l’onatge,etc., que fan disminuir la ràtio de maneig de contenidors). SecurCrane aspira a reduir la fatiga de l’operari/ària i a augmentar la productivitat de les grues, siguin STS (vaixell-moll), RMG (de pòrtic amb guies) o RTG (de pòrtic amb pneumàtics), amb un mòdul de control remot des del terra (RCM), amb circuit tancat de televisió en tres dimensions, per permetre una operació més regular i propera al màxim teòric, cosa que suposa un increment de productivitat del 30%. S’hi han aplicat tecnologies del Ministeri de Defensa de França basades en l’autoestereoscòpia. Els passos del procediment més bàsics es podran fer automàticament i l’operari/ària s’haurà de concentrar només en els moments crítics de la transferència.

SecurCrane se centra també en el balanceig de la càrrega, que hom pretén superar mitjançant mecanismes de percepció artificial capaços de combinar diverses variables (el que passa en realitat, l’estàndard desitjable, les condicions ambientals, etc.) i de transmetre-les a un controlador que trobi el compromís òptim entre tots els vectors. El mòdul antibalanceig (ASM) s’ha provat fins ara en entorns de realitat virtual. El desenvolupa l’Agència Nacional de Noves Tecnologies, Energia i Desenvolupament Sostenible d’Itàlia –organisme públic–. I per acabar, pretén limitar els danys que hom pot causar a les unitats intermodals o a llur contingut, i que poden donar peu a accions legals o a desemborsaments pecuniaris. Per solucionar-ho, SecurCrane proposa el mòdul de seguiment de la càrrega (CMM), que pren i emmagatzema fotografies, des de diferents punts estratègics de la grua, de cada contenidor tractat; en verifica la integritat; hi busca possibles desperfectes preexistents i n’alerta i detecta unitats de càrrega no previstes. Hom té la intenció que el CMM no generi més tasques per a l’operari/ària. Es considerarà que el sistema funciona si el percentatge de fotografies correctes respecte del nombre total d’aixecaments és com a mínim del 98%; si es delaten càrregues o descàrregues irregulars mitjançant la detecció, fins i tot parcial, del codi d’identificació dels contenidors; i si les alarmes emeses responen a la realitat dels fets. Tot això, és clar, requereix tecnologia capaç de superar problemes de distorsió òptica o geomètrica i condicions ambientals o lumíniques adverses.


Destaquem

[http://www.securcrane.info Projecte SecurCrane]

<ul><li>[[#bloc1|Autors]]</li>
</ul>

<span id='bloc1'></span>

==Autors==

Redactat per: [mailto:alfonso.martinezjaume@gencat.cat Alfonso Martínez Jaume]