Estudi sobre sobresaturació de CO2 als llacs

Per què els llacs estan carregats de CO2?

Més del 90% dels llacs i embassaments al món estan sobresaturats de CO2 dissolt a l'aigua. Això fa que la majoria d'aquests ecosistemes aquàtics emetin de forma natural CO2 a l'atmosfera, un procés que afecta el cicle global del carboni que controla el clima a la Terra. Aquesta contribució ajuda a entendre com actuen els processos que determinen que  el COen una dissolució estigui sobresaturat, per limitar-ne els efectes.

Tal com explica l’expert Rafael Marcé (ICRA), primer autor de l’article, "fins ara, es pensava que el mecanisme principal que explicava les emissions de CO2 en llacs era l'activitat dels organismes aquàtics, és a dir, la respiració, un procés que genera CO2 que s’allibera al medi. L'estudi suggereix que la meteorització de les roques és un procés tant o més important en el balanç de carboni d’aquests ecosistemes, i posa en qüestió la hipòtesi tradicional per explicar l’origen de la sobresaturació de CO2 en llacs".

Aquest estudi s’ha dut a terme amb les dades de les anàlisis químiques d’un conjunt d’embassaments espanyols que presenten una gran varietat de litologies, utilitzant models metabòlics simples; i revela que per sobre d’un llindar d’alcalinitat d’1 mequiv. l−1, la sobresaturació de CO2 està directament relacionada amb  la meteorització de carbonats a la conca. També s’avalua la distribució global d’alcalinitat en llacs, i es comprova que un 57% de la superfície ocupada per llacs i embassaments – en particular en latituds tropicals i temperades – té una alcalinitat que depassa aquest llindar.

La meteorització és un lent procés de dissolució de les roques quan entren en contacte amb l'atmosfera. Aquesta dissolució és un procés químic que genera CO2, una molècula que és arrossegada per l'aigua a través dels sòls fins arribar als rius, llacs i embassaments. "Per tant -afegeix Biel Obrador (UB)- podríem dir que gran part del CO2 que emeten els llacs i els embassaments és quelcom similar a l'alè de les roques".

Meteorització: un fenomen a escala global

Aquest treball científic, el primer que quantifica l’impacte de la meteorització de les roques en el balanç de les emissions de CO2 en els llacs, s’ha centrat en l’estudi del paper dels llacs en el destí del carboni procedent de la conca hidrogràfica. Com a sistemes models, s’han estudiat dades d’un total de 101 embassaments repartits per tota la península Ibèrica i representatius d’un ampli rang de condicions geològiques i ambientals. La potència de l'estudi rau precisament en el fet que es fa una estimació de la importància d'aquest procés en tots els llacs del món, expliquen els autors.

Segons les conclusions, el fenomen de la meteorització de les roques de la conca és especialment important en llacs ubicats al tròpic i a latituds temperades, i no tant a les zones boreals. Per tant, els efectes del procés de meteorització no serien només significatius en àrees del món amb una geologia dominada per les roques calcàries, sinó que la seva rellevància seria a escala global.

Més informació:

"Carbonate weathering as a driver of CO2 supersaturation in lakes". Nature Geoscience, 2015. Rafael Marcé, Biel Obrador, Josep-Anton Morguí, Joan Lluís Riera, Pilar López and Joan Armengol


CO2 atmosfera


Autors

Redactat per: Rafael Marcé . Per saber-ne més: Rafael Marcé


[/ca/detalls/Article/tm_2.1 Contaminació atmosfèrica i protecció de l'ambient atmosfèric]

Back to Top

Informació del document

Publicat a 15/07/15
Acceptat a 15/07/15
Presentat el 15/07/15

Volum Notícies, 2015
llicència: CC BY-NC-SA license

Descarrega el document

Per descarregar-te el document original, prem el botó:

Tradueix el document

Si desitges traduïr el text a un altre idioma, selecciona'l aquí:

Categories

Eixos temàtics de Medi Ambient i Sostenibilitat

Qualitat de l'aire i salut

Contaminació atmosfèrica i protecció de l'ambient atmosfèric

Localització

Puntuació document

0

Visites 103
Recomanacions 0

Compartiu aquest document