Julia.rubert (talk | contribs) (Created page with " center|312px ''' Text per al banner (100-300 caràcters) '''Es publica un estudi d’ISGlobal que identifica els principis...") |
Julia.rubert (talk | contribs) (Tag: Visual edit) |
||
| (One intermediate revision by the same user not shown) | |||
| Line 1: | Line 1: | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
Fins al 20% de la mortalitat prematura a les ciutats té relació amb una planificació urbana i un transport deficients, com va mostrar el 2016 un [https://www.isglobal.org/ca/-/las-ciudades-podrian-posponer-el-20-de-muertes-prematuras-cada-ano-con-una-mejor-planificacion-urbana-y-del-transporte estudi d’ISGlobal] a Barcelona. Però fins ara hi havia una '''manca d'indicadors quantitatius per integrar la salut en el disseny de les ciutats'''. Per solucionar aquesta mancança, un equip de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre de la Fundació la Caixa, ha impulsat un nou estudi que identifica '''10 principis i els seus indicadors corresponents '''per a una planificació urbana que tingui en compte la salut pública. | Fins al 20% de la mortalitat prematura a les ciutats té relació amb una planificació urbana i un transport deficients, com va mostrar el 2016 un [https://www.isglobal.org/ca/-/las-ciudades-podrian-posponer-el-20-de-muertes-prematuras-cada-ano-con-una-mejor-planificacion-urbana-y-del-transporte estudi d’ISGlobal] a Barcelona. Però fins ara hi havia una '''manca d'indicadors quantitatius per integrar la salut en el disseny de les ciutats'''. Per solucionar aquesta mancança, un equip de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre de la Fundació la Caixa, ha impulsat un nou estudi que identifica '''10 principis i els seus indicadors corresponents '''per a una planificació urbana que tingui en compte la salut pública. | ||
El nou [https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S1438463921000870 estudi] s’ha publicat el juny de 2021 a la revista ''International Journal of Hygiene and Environmental Health''. | El nou [https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S1438463921000870 estudi] s’ha publicat el juny de 2021 a la revista ''International Journal of Hygiene and Environmental Health''. | ||
| + | |||
| + | <br /> | ||
<div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;"> | <div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;"> | ||
| Line 22: | Line 10: | ||
<div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;"> | <div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;"> | ||
<span style="text-align: center; font-size: 75%;">Publicació de l’estudi a la revista científica ''International Journal of Hygiene and Environmental Health''.</span></div> | <span style="text-align: center; font-size: 75%;">Publicació de l’estudi a la revista científica ''International Journal of Hygiene and Environmental Health''.</span></div> | ||
| + | |||
L’estudi sorgeix de l’interès de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya en '''guiar el procés de planificació urbanística de ciutats saludables'''. | L’estudi sorgeix de l’interès de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya en '''guiar el procés de planificació urbanística de ciutats saludables'''. | ||
| − | Per aconseguir-ho, la investigació va abordar una '''revisió de literatura científica''' sobre la temàtica i va engegar un '''procés participatiu. '''El resultat de l’estudi ha donat lloc a l’eina [http://mediambient.gencat.cat/web/.content/home/ambits_dactuacio/avaluacio_ambiental/eines-jornades-documentacio/eines/salurban/Salurban.pdf ''Salurban: criteris per a un planejament saludable i sostenible'']''', '''que està en procés d’implementació en el procés de planificació urbanística i avaluació ambiental del DACC i el VPD | + | Per aconseguir-ho, la investigació va abordar una '''revisió de literatura científica''' sobre la temàtica i va engegar un '''procés participatiu. '''El resultat de l’estudi ha donat lloc a l’eina [http://mediambient.gencat.cat/web/.content/home/ambits_dactuacio/avaluacio_ambiental/eines-jornades-documentacio/eines/salurban/Salurban.pdf ''Salurban: criteris per a un planejament saludable i sostenible'']''', '''que està en procés d’implementació en el procés de planificació urbanística i avaluació ambiental del DACC i el VPD(vegeu altres notícies [https://rdi.dtes.scipedia.com/search?q=salurban&entity_type=object&entity_subtype=sciepedia_articles&search_type=entities&search_field=all&search_order=featured-documents&search_date=all-dates aquí]). |
L''''Autoritat del Transport Metropolità (ATM) i l'Institut Català del Sòl (INCASÒL) '''del Departament de Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori van participar en el procés aportant la seva expertesa i garantint que els indicadors es puguin portar a la pràctica i siguin útils per a la presa de decisions. | L''''Autoritat del Transport Metropolità (ATM) i l'Institut Català del Sòl (INCASÒL) '''del Departament de Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori van participar en el procés aportant la seva expertesa i garantint que els indicadors es puguin portar a la pràctica i siguin útils per a la presa de decisions. | ||
| Line 31: | Line 20: | ||
El treball reuneix l'evidència científica en salut urbana, de manera que els principis proposats tenen una base teòrica sòlida. La revisió dels estudis científics va partir de quatre objectius de la planificació urbana i del transport que treballs previs havien associat amb beneficis per a la salut i el benestar: | El treball reuneix l'evidència científica en salut urbana, de manera que els principis proposats tenen una base teòrica sòlida. La revisió dels estudis científics va partir de quatre objectius de la planificació urbana i del transport que treballs previs havien associat amb beneficis per a la salut i el benestar: | ||
| + | : | ||
:1. Desenvolupar una ciutat compacta amb usos mixtos del sòl i carrers ben connectats. | :1. Desenvolupar una ciutat compacta amb usos mixtos del sòl i carrers ben connectats. | ||
| Line 39: | Line 29: | ||
:4. Crear espais verds i públics oberts. | :4. Crear espais verds i públics oberts. | ||
| − | <div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;"> | + | <br /><div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;"> |
[[Image:Draft_Rubert Taya_110117119-image3.jpeg|462px]] </div> | [[Image:Draft_Rubert Taya_110117119-image3.jpeg|462px]] </div> | ||
<div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;"> | <div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;"> | ||
| − | <span style="text-align: center; font-size: 75%;">Espai urbà amb condicions que afavoreixen la salut (arbrat, carrers de vianants, espai per a bicicletes...)</span></div> | + | <span style="text-align: center; font-size: 75%;">Espai urbà amb condicions que afavoreixen la salut (arbrat, carrers de vianants, espai per a bicicletes...)</span></div><br /> |
| − | |||
==Els 10 principis i els seus indicadors== | ==Els 10 principis i els seus indicadors== | ||
| Line 76: | Line 65: | ||
<div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;"> | <div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;"> | ||
<span style="text-align: center; font-size: 75%;">Fragment de l’eina Salurban</span></div> | <span style="text-align: center; font-size: 75%;">Fragment de l’eina Salurban</span></div> | ||
| + | |||
La llista pot ser utilitzada en tots els contextos, però està especialment pensada per a '''ciutats europees de més de 50.000 habitants''', i pot ser utilitzada des la fase de planificació del desenvolupament urbà. Es poden adaptar els indicadors a les condicions locals, si es considera necessari i es compta amb informació que permeti ajustar-los. | La llista pot ser utilitzada en tots els contextos, però està especialment pensada per a '''ciutats europees de més de 50.000 habitants''', i pot ser utilitzada des la fase de planificació del desenvolupament urbà. Es poden adaptar els indicadors a les condicions locals, si es considera necessari i es compta amb informació que permeti ajustar-los. | ||
| Line 87: | Line 77: | ||
==Referència== | ==Referència== | ||
| − | Natalie Mueller, Carolyn Daher, David Rojas-Rueda, Laura Delgado, Horacio Vicioso, Mireia Gascon, Oriol Marquet, Cristina Vert, Irene Martin, Mark Nieuwenhuijsen. Integrating Health Indicators Into Urban and Transport Planning: a Narrative Literature Review and Participatory Process. ''International Journal of Hygiene and Environmental Health. ''6 June 2021. | + | Natalie Mueller, Carolyn Daher, David Rojas-Rueda, Laura Delgado, Horacio Vicioso, Mireia Gascon, Oriol Marquet, Cristina Vert, Irene Martin, Mark Nieuwenhuijsen. Integrating Health Indicators Into Urban and Transport Planning: a Narrative Literature Review and Participatory Process. ''International Journal of Hygiene and Environmental Health. ''6 June 2021.[https://doi.org/10.1016/j.ijheh.2021.113772 doi.org/10.1016/j.ijheh.2021.113772]. |
==Autors== | ==Autors== | ||
| − | <span id= | + | <span id="_GoBack"></span>Redactat per: [mailto:sergi.canto@gencat.cat Sergi Cantó], [mailto:irene.martin@gencat.cat Irene Martín] i [mailto:julia.rubert@gencat.cat Júlia Rubert i Tayà] |
Per saber-ne més [mailto:irene.martin@gencat.cat Irene Martín] | Per saber-ne més [mailto:irene.martin@gencat.cat Irene Martín] | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
Latest revision as of 10:39, 28 September 2021
Fins al 20% de la mortalitat prematura a les ciutats té relació amb una planificació urbana i un transport deficients, com va mostrar el 2016 un estudi d’ISGlobal a Barcelona. Però fins ara hi havia una manca d'indicadors quantitatius per integrar la salut en el disseny de les ciutats. Per solucionar aquesta mancança, un equip de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre de la Fundació la Caixa, ha impulsat un nou estudi que identifica 10 principis i els seus indicadors corresponents per a una planificació urbana que tingui en compte la salut pública.
El nou estudi s’ha publicat el juny de 2021 a la revista International Journal of Hygiene and Environmental Health.
L’estudi sorgeix de l’interès de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya en guiar el procés de planificació urbanística de ciutats saludables.
Per aconseguir-ho, la investigació va abordar una revisió de literatura científica sobre la temàtica i va engegar un procés participatiu. El resultat de l’estudi ha donat lloc a l’eina Salurban: criteris per a un planejament saludable i sostenible, que està en procés d’implementació en el procés de planificació urbanística i avaluació ambiental del DACC i el VPD(vegeu altres notícies aquí).
L'Autoritat del Transport Metropolità (ATM) i l'Institut Català del Sòl (INCASÒL) del Departament de Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori van participar en el procés aportant la seva expertesa i garantint que els indicadors es puguin portar a la pràctica i siguin útils per a la presa de decisions.
El treball reuneix l'evidència científica en salut urbana, de manera que els principis proposats tenen una base teòrica sòlida. La revisió dels estudis científics va partir de quatre objectius de la planificació urbana i del transport que treballs previs havien associat amb beneficis per a la salut i el benestar:
- 1. Desenvolupar una ciutat compacta amb usos mixtos del sòl i carrers ben connectats.
- 2. Reduir el transport motoritzat privat.
- 3. Promocionar el transport públic i actiu –caminar o anar a bicicleta.
- 4. Crear espais verds i públics oberts.
Els 10 principis i els seus indicadors
El nou treball va resumir la literatura científica i el procés participatiu en deu principis per dissenyar ciutats saludables, que s'acompanyen d’una llista de verificació formada per indicadors quantitatius i qualitatius.
Els 10 principis per dissenyar ciutats saludables són:
- 1. La combinació d'usos del sòl
- 2. La connectivitat dels carrers
- 3. La densitat
- 4. La reducció del transport motoritzat
- 5. Caminar
- 6. Anar en bicicleta
- 7. Transport públic
- 8. Multimodalitat
- 9. Espais verds i públics oberts
- 10. Integració de tots els principis de planificació
La llista pot ser utilitzada en tots els contextos, però està especialment pensada per a ciutats europees de més de 50.000 habitants, i pot ser utilitzada des la fase de planificació del desenvolupament urbà. Es poden adaptar els indicadors a les condicions locals, si es considera necessari i es compta amb informació que permeti ajustar-los.
Els principis proposats persegueixen beneficis en la salut humana però també augmentar l’equitat, la sostenibilitat i l’adaptació al canvi climàtic de les ciutats.
Més informació
Salurban: criteris per a un planejament saludable i sostenible està disponible aquí.
Referència
Natalie Mueller, Carolyn Daher, David Rojas-Rueda, Laura Delgado, Horacio Vicioso, Mireia Gascon, Oriol Marquet, Cristina Vert, Irene Martin, Mark Nieuwenhuijsen. Integrating Health Indicators Into Urban and Transport Planning: a Narrative Literature Review and Participatory Process. International Journal of Hygiene and Environmental Health. 6 June 2021.doi.org/10.1016/j.ijheh.2021.113772.
Autors
Redactat per: Sergi Cantó, Irene Martín i Júlia Rubert i Tayà
Per saber-ne més Irene Martín
