Presentació de la 10a edició dels Indicadors de l’Observatori de la Logística (2014) amb dades avançades del 2015.

<ul><li>[[#bloc1|La Jornada]]</li>
<li>[[#bloc2|Isidre Gavín]]</li>
<li>[[#bloc3|Marc Iglesias]]</li>
<li>[[#bloc4|En l’àmbit de les infraestructures ferroviàries:]]</li>
<li>[[#bloc5|Per acabar, i en relació amb l’eficiència, cal remarcar:]]</li>
<li>[[#bloc6|Autors]]</li>
</ul>

<span id='bloc1'></span>

==La Jornada==

La Jornada va discórrer amb la dada positiva que el sector de la logística, després de set anys de decreixement continu, va créixer un 7,5% al llarg del 2014.

El secretari general de la PIMEC va lloar la tasca de referència que durant deu anys ha fet l’Observatori de la Logística, ja que permet prendre decisions d’acord amb l’analisi i avaluació dels impactes que se’n deriven. Va anunciar que PIMEC ha creat la sectorial de la logística i ha establert un conveni amb CIMALSA per tal de poder optimitzar les actuacions que ja es fan de forma conjunta. Aquest fet també facilitarà les relacions amb l’Administració en els trenta-dos polígons que PIMEC gestiona a Catalunya. La Sectorial de la Logística té com a eixos principals:

<ul style=''><li>la formació, per tractar de fer una oferta d’enginyeria logística,</li>
<li>la tecnologia, per fer més eficients els processos, ja que les empreses petites i mitjanes no poden endegar directament processos d’RDI,</li>
<li>visibilitat, perquè es pugui tenir consciència de la seva situació i importància en els fòrums on s’estableixen les normatives i les regulacions.</li>
</ul>

 
'''Enric Martí''', director de Logística de SEAT, va presentar la ponència “Què n’hem de fer de la logística. Alguns reptes importants”.

Va exposar que les decisions estratègiques en el moment de l’assignació de la fabricació d’un model tenen com a punt crític la logística, que sempre acaba establint un criteri diferencial. Cal tenir en compte que la logística comença i acaba en el client. I que del total del cost productiu d’un vehicle, la part de la logística oscil·la ente el 30 i el 35%.

La logística encara esdevindrà més important, ja que la producció de components pot arribar a tenir fins a sis nivells de contractació, i un problema que afecti a qualsevol lloc del món, pot tenir repercussions directes en l’obtenció del producte final. Tot i aquesta importància, els costos de la logística continuen augmentant. A banda, hi ha tot un seguit d’innovacions tecnològiques, en moltes ocasions d’altres camps, que s’implantaran directament a les cadenes logístiques i productives i que produiran uns canvis radicals, per als quals cal estar expectant i preparat per adaptar els processos logístics; altrament els avantatges competitius passaran a altres països.

 
<span id='bloc2'></span>

==Isidre Gavín==

'''Isidre Gavín''', director general de CIMALSA, va ressaltar la importància de l’Observatori i de la seva tasca ininterrompuda per elaborar una anàlisi de les repercussions de les diferents decisions, així com per poder fer prospectives i planejaments. A banda, per tal que la tasca no incorri en monotonia, s’han anat incorporant nous reptes, com ara la col·laboració amb l’ICIL del 2013 per adaptar diferents indicadors i fer-los més entenedors.  L’actual conveni amb PIMEC farà que s’analitzi si cal modificar els indicadors per fer-los mes útils per a les empreses.

El director de CIMALSA assenyala l’any 2014 com el de canvi de tendència, que es constatarà en els indicadors futurs, sortint d’una dramàtica crisi. Tot i així, també ha tingut alguna derivació positiva com ara la fusió, l’evolució de certes empreses i el posicionament amb l’''ecommerce. ''També va remarcar que l’aportació d’informació entre el sector públic i privat és clau en el camp de la logística.


[[Image:Draft_Garcia_762187536-Presentacio-de-la-10a-edicio-de-imatge_1_noticia_1_CIMALSA.JPG_1473848918.jpg|center|374px|Font: Institut Cerdà (2015), a partir de l’Instituto Nacional de Estadística (2015)]]

Font: Institut Cerdà (2015), a partir de l’Instituto Nacional de Estadística (2015)


<span id='bloc3'></span>

==Marc Iglesias==

La presentació en detall dels indicadors del 2014 (amb dades avançades del 2015) va anar a càrrec de '''Marc Iglesias,''' de la Divisió de Transport i Logística de l’Institut Cerdà. De l’informe complet, que es pot consultar a la pàgina web de l’Observatori, en destaquem els apunts següents:

<ul><li style=''>Seguint la tendència de creixement dels darrers quatre anys, el pes econòmic de la logística a l’economia se situa prop del 4% sobre el global de l’economia. Amb tot, el nombre d’empreses logístiques actives a Catalunya ha patit un descens del 4,3% interanual en el període 2008-2014.</li>
<li style=''>Segons les dades avançades del 2015, durant el primer trimestre del 2015 el nombre d’empleats en el transport i l’emmagatzematge ha crescut un 2,7% en relació amb el primer trimestre del 2014.</li>
<li style=''>Pel que fa al '''valor econòmic de les exportacions catalanes''', el repunt de la demanda interna ha contribuït al canvi de tendència de la balança comercial catalana. Així doncs, al llarg del 2014, el valor econòmic de les importacions ha crescut un 7% mentre que el de les exportacions ha augmentat un 2,1%. Les dades del primer quadrimestre del 2015 mostren una '''acceleració de l’activitat amb un creixement acumulat del 5,9%''' en relació amb el mateix període del 2014.</li>
<li style=''>En els darrers anys, l’anàlisi del volum de mercaderies mogudes en relació amb el PIB de Catalunya mostra dues tendències clarament diferenciades. Així doncs, durant el període 2000-2007 el PIB a preus constants va augmentar un 3,6% anual, mentre que el total de mercaderia transportada ho va fer un 8,4%. Durant l’interval 2007-2013, el PIB a preus constants va decaure un 1,3% acumulat, mentre que el total de tones transportades va disminuir un 8,2%. '''El punt d’inflexió de l’activitat logística del darrer període analitzat (2013-2014)''' presenta un comportament similar a la tendència del 2000-2007. El '''volum de mercaderies ha crescut un 7,5%''' mentre que el PIB ha augmentat a un ritme inferior al 2%.</li>
</ul>


[[Image:Draft_Garcia_762187536-Presentacio-de-la-10a-edicio-de-imatge_2_noticia_1_CIMALSA.JPG_373080943.jpg|center|376px|Font: Institut Cerdà amb dades d’Idescat. (*) Les dades dels anys 2013 i 2014 són provisionals, i s’han dut a terme segons els indicadors de producció i activitat del sector. Aquestes dades s’actualitzaran a mesura que es publiqui l’Enquesta anual de serveis.]]

Font: Institut Cerdà amb dades d’Idescat. (*) Les dades dels anys 2013 i 2014 són provisionals, i s’han dut a terme segons els indicadors de producció i activitat del sector. Aquestes dades s’actualitzaran a mesura que es publiqui l’Enquesta anual de serveis.


<span id='bloc4'></span>

==En l’àmbit de les infraestructures ferroviàries:==

 
<ul style=''><li>La dotació d’infraestructura ferroviària catalana ha anat creixent a ritme del 0,9% interanual durant el període 2002-2013, situant a Catalunya per sota d’Espanya i d’Europa pel que fa a la ràtio de quilòmetres de xarxa ferroviària per cada milió d’habitants. Tanmateix, el rendiment de les terminals catalanes assoleix el valor de 20,3 TEUS/any per metre lineal de via l’any 2014, com a resultat d’un increment del 5,8% respecte de l’any anterior. Tot i així, la xifra encara se situa allunyada de la mitjana europea, propera als 50 TEUS/any.</li>
<li>En el darrer any s’ha produït un augment significatiu de la quota ferroviària d’accés al port de Tarragona, amb un augment del 12,0%. El port de Barcelona ha mostrat un creixement moderat (2,6%) de la quota ferroviària que consolida la tendència alcista iniciada l’any 2007, ja que en el període 2007-2014 la quota ferroviària d’accés al port de Barcelona s’ha multiplicat per 5, passant de l’1,6% al 6,7%. D’aquest creixement cal destacar la consolidació de l’increment del volum de contenidors (TEU) moguts per ferrocarril, que s’ha multiplicat per 3 en els darrers 5 anys.</li>
<li>La participació del tren en les cadenes logístiques manté la tendència d’increment iniciada en el 2010, que assoleix una quota del 5,9% sobre el transport terrestre.</li>
<li>Pel que fa al transport per carretera, després de sis anys de decreixement continu, al 2014 es constata el repunt de l’activitat amb un creixement del 6,3%, la qual cosa fa que augmenti la demanda interna (un 9%) i el transport internacional (5%).</li>
</ul>

 
En l’àmbit del transport aeri, hi ha un augment de tones de mercaderia transportades superior al 2%, per sota del conjunt de càrrega a l’Estat (7,2%). Tot i així, durant els sis primers mesos del 2015, l’aeroport de Barcelona presenta un accentuat creixement de l’activitat logística, per sobre del 10% en relació amb el mateix període de l’any anterior.

<ul><li style=''>En el sector del mercat immologístic, Catalunya consolida el lideratge estatal de l’oferta de superfície útil de magatzem (on es manté estable), ja que augmenta un 0,4% de l’oferta que suposa més del 23% del total estatal. I per causa de l’entorn de consum, industrial i logístic privilegiat, la plataforma logística del Delta lidera el rànquing de preus de lloguer a l’àmbit estatal, i se situa prop de la mitjana europea. Tanmateix, des de l’any 2007 el preu mitjà a Catalunya ha experimentat un descens superior al 35%.</li>
</ul>


[[Image:Draft_Garcia_762187536-Presentacio-de-la-10a-edicio-de-imatge_3_noticia_1_CIMALSA.JPG_1278614030.jpg|center|378px|Font: Institut Cerdà (Memòries portuàries dels ports de Barcelona i Tarragona i dades de Ports de l’Estat)2]]

Font: Institut Cerdà (Memòries portuàries dels ports de Barcelona i Tarragona i dades de Ports de l’Estat).


<span id='bloc5'></span>

==Per acabar, i en relació amb l’eficiència, cal remarcar:==

 
<ul><li style=''>Les'''cadenes intermodals'''han guanyat 9 punts percentuals de quota des de l’inici de la crisi, especialment pel que fa a l’augment del pes de les basades en les combinacions marítim-carretera (+3,7%) i ferrocarril-marítim (+6,7%). No obstant això, aquest increment s’atribueix no solament a un canvi d’hàbits com a un descens de la demanda de transport, la qual ha tingut més afectació sobre el transport per carretera, i a una complexitat més gran de l’operativa logística deguda a la internacionalització dels fluxos de transport.</li>
<li style=''>La reducció del nombre de'''desplaçaments buits'''i l’optimització dels processos de càrrega de les mercaderies als camions són dos elements que ajudarien a augmentar l’eficiència de la logística catalana; sobretot la que fa referència al transport intern en què els desplaçaments en buit representen més del 44,7%. Tot i aquestes bones notícies, l’elevada atomització del sector ha impedit reduccions significatives del percentatge d’operacions en buit, i es mantenen estables sobre el 40% durant tota la sèrie d’estudi.</li>
<li style=''>Tot i trobar-se encara en una fase incipient, en els darrers anys la importància del GLP com a'''combustible'''d’automoció ha crescut significativament: 17%. En el cas del biodièsel, la tributació en l’impost d’hidrocarburs i la rebaixada de l’obligatorietat del seu ús va suposar una dràstica davallada del seu consum durant el 2013 per primer cop des de l’inici de la sèrie al 2007. El pes d’aquest combustible en el gasoil d’automoció va passar del 10,1% l’any 2012 al 4,0% l’any 2013. Durant el 2014 el consum s’ha recuperat tímidament i s’ha situat en el  4,3%.</li>
<li style=''>En l’àmbit de les'''emissions''', durant l’interval 2006-2014, el consum de combustible i emissions de gasos i partícules pel transport de mercaderies viari han experimentat un descens acumulat d’entre el 23 i el 47%, degut principalment a la caiguda de la mobilitat i a les millores tecnològiques en els vehicles.</li>
</ul>


[[Image:Draft_Garcia_762187536-Presentacio-de-la-10a-edicio-de-imatge_5_noticia_1_CIMALSA.JPG_313095160.jpg|center|376px|Font: Institut Cerdà (Dades de l’Estudi de seguiment de l’evolució de la mobilitat i les emissions de gasos amb efecte hivernacle i contaminants a Catalunya per a l’any 2012 (Institut Cerdà), Avaluació de l’efectivitat en la reducció dels consums energètics i les emissions en els escenaris prospectius i subàmbits de les mesures proposades en el Pla director de mobilitat de la Regió Metropolitana (Institut Cerdà) i EPTMC) i estimació per a l’any 2014.]]

Font: Institut Cerdà (Dades de l’Estudi de seguiment de l’evolució de la mobilitat i les emissions de gasos amb efecte hivernacle i contaminants a Catalunya per a l’any 2012 (Institut Cerdà), Avaluació de l’efectivitat en la reducció dels consums energètics i les emissions en els escenaris prospectius i subàmbits de les mesures proposades en el Pla director de mobilitat de la Regió Metropolitana (Institut Cerdà) i EPTMC) i estimació per a l’any 2014.


<span id='bloc6'></span>

==Autors==

Redactat per: [mailto:miglesias@icerda.org?subject=Butlleti%20RDI%20num.17 Marc Iglesias] i [mailto:margarita.torre@gencat.cat?subject=Butlleti%20RDI%20num.17 Marga Torre]. Per saber-ne més: [mailto:miglesias@icerda.org?subject=Butlleti%20RDI%20num.17 Marc Iglesias]


<span id='bloc7'></span>