CIIRC Metodologia per delimitar la zona d’inundació de l’onatge en el mapa per a la prevenció de riscos geològics de Catalunya.

<ul><li>[[#bloc1|El Mapa]]</li>
<li>[[#bloc2|Les amenaces]]</li>
<li>[[#bloc3|Autors]]</li>
</ul>

<span id='bloc1'></span>

==El Mapa==

En els darrers anys, els fenòmens de dinàmica litoral a Catalunya vinculats a temporals han causat danys materials importants. Segons estudis recents de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) els danys produïts durant el període 1958-2008 per temporals han crescut un 40% per cada dècada amb un cost directe per reparació d’infraestructures superior als 50 M€.

El Laboratori d’Enginyeria Marítima ha desenvolupat una metodologia per avaluar els fenòmens litorals potencialment perillosos seguint les directrius del MPRG25M, sota la premissa principal de que la seva aplicació sigui homogènia i contínua a tot el territori. Aquests mètodes deriven de l’anàlisi de l’evolució costanera recent del litoral català realitzada per el Centre Internacional d’Investigació dels Recursos Costaners (CIIRC, 2010), així com de la recopilació de treballs previs i en curs del mateix LIM-UPC.

El Mapa per a la prevenció de riscos geològics 1:25.000 (MPRG25M) s’emmarca dins dels Geotreballs que l’Institut Cartogràfic i Geologic de Catalunya (ICGC) està duent a terme i te com a objectiu adquirir, elaborar i integrar la informació geològica, edafològica i geotemàtica a escales adients per al planejament territorial i l’urbanisme.

La cartografia de la franja litoral, que abasta 46 fulls del MPRG25M, ha de preveure aspectes com els lliscaments i els despreniments produïts i reflectir la dinàmica de la costa associada a l’onatge i al nivell mitjà del mar.

D’acord amb els resultats obtinguts al MPRG25M s’hi representen tres perillositats d’origen marí: l’erosió, l’acumulació i la inundació.


<span id='bloc2'></span>

==Les amenaces==

==L’erosió==

Aquesta dinàmica es considera des de tres horitzons temporals:

L’episòdic –que es produeix en hores i com a conseqüència de temporals-  es determina amb la combinació de models de propagació d’onatge i models d’evolució morfodinàmica de les platges. Es consideren temporals amb un període de retorn de 10, 50 i 100 anys. Addicionalment es considera l’efecte d’aquest onatge sota un escenari d’augment  del nivell del mar de 0.6 m i es correspon amb la projecció per a la Mediterrània per a l’any 2100. El trencament de les platges barrera s’ha definit com un cas particular d’erosió associada a temporals i caracteritzada específicament en el MPRG25. La rotació de la línia de costa en les platges encaixades està típicament associada a esdeveniments d’alta energia, s’identifica per l’anàlisi de les fotografies aèries disponibles a l’ICGC de diferents sèries temporals. Aquestes sèries han ajudat a determinar les que, en tenir característiques similars, són susceptibles de bascular per la seva disposició davant l’onatge.

<ul style=''><li style=''>A mitjà termini, l’erosió s’ha establert sobre la base de les dades d’evolució de la línia de costa en el període 1995-2005, d’acord amb els resultats obtinguts pel CIIRC (2010).  L’estudi determina la relació d’avançament/retrocés segons les anàlisis de l’evolució de la costa en trams de 150 m, mitjançant regressió lineal de les posicions de les diferents línies  de costa digitalitzades a cada transsecte.</li>
<li style=''>A llarg termini, l’erosió es determina assumint que la costa s’adapta als increments del nivell mig aixecant-se i retrocedint tal i com proposa Brunn (1962). A l’escala temporal de 100 anys s’assumeix que el perfil de la platja es comporta con un perfil en equilibri tipus Dean (1977) i per tant que depèn únicament de la mida del sediment.</li>
</ul>

 
==L’acumulació==

De tots els tipus d’acumulació de sediments que es produeixen a la zona litoral, només es té en compte l’amuntegament que es produeix a les bocanes dels port, desembocadures i entrades de badies. Es defineix en analitzar les imatges aèries i el coneixement documentat de què es disposa.

==La inundació==

És el fenomen puntual produït en condicions extremes per l’acció combinada de l’onatge i el nivell mitjà del mar, per la qual cosa es tracta des d’un punt de vista numèric. En la seva caracterització cal tenir en compte tant els canvis de les ones en el medi marí (refracció i difracció) com les interacciones d’aquest onatge en arribar a la platja (morfodinàmica). En aquesta seqüència de models la batimetria es representa mitjançant una malla amb una resolució de 500 m a aigües fondes i 5 m a la resta mentre que per a la part emergida s’empra un model d’elevacions de 2x2 m proporcionat per l’ICGC.

La metodologia s’ha dissenyat com un procés per etapes:

 
<ol style=''><li>Es defineixen condicions d’onatge de temporal per a períodes de retorn de 10, 50 i 100 anys. Els escenaris es defineixen com la situació actual.</li>
<li>Per a cada període de retorn s’assignen diferents direccions d’onatge  d’acord amb l’orientació de la platja. Per a cada direcció d’onatge s’assigna una intensitat de temporal diferent. Aquesta informació és obtinguda a partir de l’estudi dels registres d’onatge proporcionats per la boia d’onatge més propera  de la Xarxa Instrumental Oceanogràfica i Meteorològica (XIOM, actualment no operativa).</li>
<li>Un cop definits els escenaris es realitza la seva  propagació cap a la costa fins a un calat aproximat de 15 m. A partir d’aquest punt l’onatge obtingut alimenta un segon model en el que es determinen a més els canvis que aquestes ones produeixen en la batimetria i topografia de la costa i d’on finalment es defineix la làmina d’inundació.</li>
<li>Per concloure s’identifica la làmina d’aigua amb un calat mínim de 0,1 m per a cada direcció i s’obté l’envolupant.</li>
</ol>

 
Com a conclusió cal destacar que tot i que la Directiva 2007/60/CE recomana tractar els fenòmens d’inundació als escenaris de probabilitat alta (10 anys), mitja (100 anys) i baixa (500 anys), la durada de les sèries temporals disponibles al mar fan que l’ús de condicions extremes presenti un elevat grau d’incertesa. Els períodes de retorn més curts permeten, d’una banda, reproduir condicions més probables i, per l’altra, escurçar-ne la incertesa.


[[Image:Draft_Garcia_582127479-CIIRC-Metodologia-per-delimitar-imatge_1_noticia_5_CIIRC.JPG_1340318838.jpg|center|185px|envolupant d’inundació]]


[[Image:Draft_Garcia_582127479-CIIRC-Metodologia-per-delimitar-imatge_2_noticia_5_CIIRC.JPG_1868954723.jpg|center|602px|envolupant d’inundació2]]

A la figura es mostra la definició de l’envolupant d’inundació per a un escenari futur d’un temporal amb període de retorn de 100 anys en la situació climàtica actual (verd en la imatge a) i a la (b) en un escenari d’ascens del mar de 0,6 m per a l’any 2100, a la platja de Sant Pere Pescador (vermell), correspon a una representació tridimensional de la làmina d’inundació en la mateixa zona per un temporal de llevant.


<span id='bloc3'></span>

==Autors==

Redactat per: [mailto:daniel.gonzalez-marco@upc.edu?subject=Butlleti%20RDI%20num.18 Daniel González Marco] i [mailto:margarita.torre@gencat.cat?subject=Butlleti%20RDI%20num.18 Marga Torre]. Per saber-ne més: [mailto:daniel.gonzalez-marco@upc.edu?subject=Butlleti%20RDI%20num.18 Daniel González Marco]


<span id='bloc4'></span>