Estudi de les propietats d’escala de les precipitacions i la seva relació amb les característiques climàtiques a Catalunya.

<ul><li>[[#bloc1|El mètode fractal]]</li>
<li>[[#bloc2|Sèries de precipitació]]</li>
<li>[[#bloc3|Com s’obté l’exponent d’escala (β)]]</li>
<li>[[#bloc4|Resultats]]</li>
<li>[[#bloc5|Autores]]</li>
</ul>

<span id='bloc1'></span>

==El mètode fractal==

L'autosimilitud fractal dels processos naturals, com la generació de precipitacions, es manifesta sovint per la possibilitat d'expressar relacions estadístiques de les propietats del fenomen a les quals han donat lloc (''Schertzer'' i ''Lovejoy'', 2011). S'ha observat àmpliament (''Koutsoyiannis'' i ''Foufoula-Georgiou'', 1993; ''Burlando'' i ''Rosso'', 1996; ''Menabde'' et al., 1999) que la distribució de probabilitat de la intensitat màxima anual de precipitació satisfà les relacions d'escala. En el cas monofractal o simple escalat, les relacions d'escala per intensitat de la precipitació es poden expressar en funció d'un únic paràmetre β tal com s'indica a eq[1], que representa una identitat entre distribucions de diferents escales.


[[Image:Draft_Garcia_336066167-Estudi-de-les-propietats-descal-Imatge_1_noticia_3_SMC.jpg|center|px|Imatge_1_noticia_3_SMC]]
<span id='bloc2'></span>

==Sèries de precipitació==

L'anàlisi d'escala presentada es va realitzar amb dades de 363 sèries diàries de precipitacions que es van triar segons les dades disponibles a la base de dades del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) després d'un rigorós control de qualitat. Les sèries seleccionades abasten el període temporal entre 1880 i 2016 amb més de 50 sèries disponibles per any després de 1940; cobreixen el territori de Catalunya i el seu entorn proper. Cadascuna de les sèries seleccionades té un mínim de 20 anys amb dades diàries completes que superen el control de qualitat, i tot el conjunt té una mitjana de 35 anys de dades per sèrie.
<span id='bloc3'></span>

==Com s’obté l’exponent d’escala (β)==

<ol><li>S'obtenen sèries de màxim anual de pluja acumulada d'1 a 15 dies d’acord amb les dades diàries, corregides per la pluja esperada en intervals sense restriccions i convertides a intensitat (mm / dia).</li>
<li>Els moments estadístics de les intensitats de pluja que es generen segons les sèries de màxim anual (per valors q de 0,5; 1; 1,5; 2; 2,5 i 3) segons eq[2] en què ''N'' és el nombre d’anys disponibles a la sèrie i ''x<sup>d</sup><sub>i</sub>'' és la precipitació màxima de l’any ''i'' acumulada en un període de ''d'' dies.</li>
<li>''M<sup>d</sup><sub>q</sub>'' es mostra en una gràfica log-log en funció de la durada (''d'') i  ajustats linealment (vegeu ''fig'' [1]).</li>
<li>El pendent de l'ajust anterior per a cada ''q'' s’ajusta linealment i el pendent obtingut és el valor del paràmetre β.</li>
</ol>


[[Image:Draft_Garcia_336066167-Estudi-de-les-propietats-descal-Imatge_2_noticia_3_SMC.jpg|center|px|Imatge_2_noticia_3_SMC]]


[[Image:Draft_Garcia_336066167-Estudi-de-les-propietats-descal-Imatge_3_noticia_3_SMC.jpg|center|px|Imatge_3_noticia_3_SMC]]


<span id='bloc4'></span>

==Resultats==

L'exponent de escala 
β d'un lloc sembla estar relacionat amb algunes de les seves característiques climàtiques. Rodríguez-Solà ''et al.'' (2016) va trobar una concordança general entre la distribució espacial de β sobre la península Ibèrica i la distribució mitjana anual de precipitacions, amb alts valors en zones plujoses i baixos en zones seques, amb algunes discrepàncies relacionades amb el tipus de precipitació que contribuïa als esdeveniments de grans pluges i la proporció de pluja convectiva total. A l’estudi presentat, els valors de β entre -0,72 i -0,82 estan distribuïts per Catalunya. A gran part del territori, els valors β oscil·len entre -0,77 i -0,80, excepte per a dues zones diferents que s’han detectat:

<ol style=''><li>Un àrea NW amb valors superiors a -0,75, que coincideix amb una zona muntanyosa amb certa influència atlàntica al seu extrem més al nord-oest.</li>
<li>Un àrea occidental amb valors β inferiors a -0,80 en gran concordança amb les zones més seques de Catalunya.</li>
</ol>

D’aquesta manera, els valors β inferiors a -0.77 es distribueixen en àrees de clara influència mediterrània on sovint es produeix la pluja convectiva. D'altra banda, els valors més alts de β estan principalment al NW, on les grans acumulacions de pluges són causades per episodis de pluja contínua.

A les figures de l’estudi es pot veure amb més concreció que mentre que no hi ha dependència entre β i longitud, hi ha alguna correlació amb la latitud, β augmentant cap al nord. També hi ha alguna correlació amb altitud, β és més gran a més altura, i amb la distància a la costa. S'observa una correlació lleugerament superior amb precipitacions anuals mitjanes β augmentant amb precipitacions anuals mitjanes; aquesta correlació se situa especialment a les dues zones diferents destacades abans (valors elevats de β i de precipitacions anuals en el NW a diferència dels valors baixos de β i zones seques).


<span id='bloc5'></span>

==Autores==

Redactat de la noticia: [mailto:mcarreras@meteo.cat Mariona Carreras] i [mailto:margarita.torre@gencat.cat Marga Torre]

Per saber-ne més:[mailto:mcarreras@meteo.cat Mariona Carreras]


<span id='bloc6'></span>