Destaquem
Ministeri d'Obres Públiques de Bolívia [PDF]
Consell General de Val-de-Marne [PDF]
Consell General de Val-de-Marne [vídeo]
Planta de Doppelmayr a Wolfurt (Àustria), una de les que estan construint el telefèric per a La Paz.
El projecte de telefèric per a la conurbació La Paz – El Alto, que té un cost estimat de 234 milions de dòlars, preveu la construcció de tres línies, amb una longitud global de 10,7 km i un total d'onze estacions. El nou sistema de transport podrà absorbir fins a nou mil passatgers per hora en cada sentit, i funcionarà durant disset hores al dia. Les 427 cabines del telefèric, amb capacitat per a deu persones, sortiran amb una freqüència de dotze segons i salvaran el desnivell entre La Paz, a 3.600 m sobre el nivell del mar, i El Alto, a 4.000 m, amb una velocitat màxima de fins a 5 m/s (18 km/h), cosa que permetrà reduir a uns quinze minuts trajectes que en cotxe, a data d'avui, poden durar més d'una hora.
Concretament, línia per línia, hi haurà:
- La vermella, que anirà de Panorámica Norte fins a l'Escola Naval, amb 2,7 km de longitud, tres estacions i deu minuts de trajecte.
- La groga, que anirà de Panorámica fins a San Jorge, amb 3,9 km de longitud, quatre estacions i un temps de recorregut de tretze minuts.
- La verda (blava en la imatge), que anirà de San Jorge a Las Cholas (a la zona sud de La Paz), amb 4 km de longitud i quatre estacions, i que trigarà setze minuts a completar la ruta.
Plànol de les tres línies previstes.
Cal assenyalar que el projecte ha trobat una certa contestació política pel seu cost, molt superior al d'altres projectes de telefèric que en el passat s'havien dissenyat per a la capital boliviana i que mai es van materialitzar. Concretament, el projecte de 1989, amb un cost aproximat de 19 milions de dòlars, i el de 2002, d'uns 32 milions. Val a dir, però, que aquests projectes només preveien la construcció d'una línia que no arribava als 3 km de longitud, sense estacions intermèdies, i que en els costos esmentats no hi eren recollits els impostos, els aranzels ni el material mòbil.
A Europa hi trobem també nous projectes de telefèric urbà. Potser n'és el més rellevant, per la seva longitud, el Téléval, que connectarà les ciutats de Créteil i Villeneuve-Saint-Georges, passant per Valenton i Limeil-Brévannes, al departament de Val-de-Marne, a l'Illa de França, la implantació del qual s'ha aprovat l'octubre de 2013, i que es podria posar en funcionament el 2018. Cal assenyalar que aquesta zona està experimentant en els darrers anys un continu creixement demogràfic, a causa de la gent expulsada de zones més properes a París. Actualment, la regió acull uns 160.000 habitants.
El Téléval, amb un cost de 72 milions d'euros i una longitud de 4,4 km, servirà per salvar la carretera nacional 406, així com les nombroses vies fèrries de la zona que dificulten el transport públic en superfície. Es pretén que el nou telefèric estigui integrat tarifàriament amb la resta del transport públic de l'Illa de França. També es vol facilitar la intermodalitat: la nova estació de Créteil enllaçarà amb l'extrem de la línia 8 del metro de París, a Pointe du Lac. Amb una velocitat comercial de 20 km/h, el Téléval reduirà considerablement el temps de trajecte i el nombre de transbordaments necessaris per desplaçar-se entre els municipis afectats.
Esquema de la línia Créteil - Villeneuve-Saint-Georges, a Val-de-Marne, a l'Illa de França.
Autors
Redactat per: Alfonso Martínez Jaume
