Direcció de projecte: Agència de Residus de Catalunya
Contents
Altres participants:
- Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (coordinador)
- Centre de la Propietat Forestal
- Fundació Mas Badia
- Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària.
' '
Període: setembre de 2013 – setembre de 2017
Descripció
Es tracta d'un projecte que posa en pràctica les tecnologies existents de gestió i tractament de dejeccions ramaderes en zones de Catalunya on hi ha una elevada concentració de ramats i, a més, designades com a zones vulnerables, ja que estan afectades per les pràctiques històriques de gestió de dejeccions ramaderes.
Finalitat
Els resultats han de contribuir a minimitzar els continguts elevats de nutrients en els sòls agrícoles i buscar la compatibilitat entre el desenvolupament de l’activitat agrària i la forestal. Té una finalitat demostrativa i està adreçat principalment a les explotacions agràries, les empreses de serveis, l’Administració i el sector ramader en general.
Més concretament, ha d’avaluar i donar a conèixer les tecnologies de tractament de dejeccions en àrees amb especificitats rellevants amb relació a la gestió d’aquests residus així com la resposta del medi.
Objectius
En les granges de producció porcina:
- Reduir el volum de les dejeccions ramaderes mitjançant una adient gestió de l’aigua a l’explotació, amb diferents tècniques disponibles: caudalímetres i abeuradors optimitzats.
- Reduir l’excreció de nitrogen i d’altres nutrients, gestionant adientment l’alimentació, incidint en la gestió del pinso, del seu contingut en nutrients i de la seva digestibilitat. Fer un pla d’alimentació adequat al pes, l’edat, la genètica i el tipus de granja no només per incidir positivament en el rendiment productiu dels animals, sinó perquè, a més, és un punt fonamental en l’estratègia mediambiental per prevenir impactes.
- Millorar la gestió dels purins generats utilitzant sistemes de tractament de separació sòlid-líquid. Aquests sistemes de tractament tenen la finalitat de minimitzar possibles efectes adversos sobre l'entorn, estalviar el transport a una possible planta centralitzada i disposar de fraccions fàcilment exportables i aprofitables de les zones amb excedents a zones deficitàries.
En l'aplicació del fertilitzant en el camp: aplicació de la dosi correcta, en el moment adequat i de la forma més homogènia possible:
- Racionalitzar les pràctiques de fertilització: elaboració de plans de fertilització i assessorament directe a l'agricultor. La finalitat d'aquesta acció és ajustar les dosis de fertilitzant a aplicar mitjançant l'ús del FertiNext i realitzar recomanacions de fertilització NPK de fons (abans de la sembra) o en cobertora (amb el cultiu ja establert), que s'avaluaran comparant-les amb altres recomanacions obtingudes amb altres eines.
- Optimitzar la fertilització nitrogenada de cobertores tardanes amb l'ús de sistemes de teledetecció. S'avaluen agronòmicament els sistemes de teledetecció en el seu ús per a l'ajustament de les aportacions de nitrogen en cultius en avançat estat de desenvolupament (coberteres tardanes) i que ja no permeten l'entrada de maquinària a la parcel·la. D'aquesta manera, s’aconsegueix que l’N aplicat sigui aprofitat eficientment per la planta (fraccionament de la cobertora) i, per tant, disminuir el contingut de N mineral del sòl que és susceptible de ser arrossegat a aigües subterrànies.
En els sòls amb elevada fertilitat s’avaluen tres mètodes:
- Una alternativa per a l'extracció de nitrogen i altres elements dels sòls són els catchcrops: cultius de creixement ràpid que poden absorbir els nutrients residuals de les parcel·les. Aquests cultius, amb baixa utilitat comercial, s'utilitzaran com a cosubstrat en una planta de digestió anaeròbia.
- En l’àmbit forestal s'implementen demostracions dels sistemes agroforestals (combinació d'arbres i cultiu en un mateix terreny) per reduir el contingut de nitrats dels sòls. Amb aquests sistemes, les arrels dels arbres es disposen per sota de les arrels dels cultius agrícoles, de manera que funcionen com un filtre per als lixiviats agrícoles, al mateix temps que els arbres proporcionen fusta de qualitat.
- També en l’àmbit forestal s'implementen circuits adaptadors riparis. Aquesta experiència consisteix en fer plantacions lineals, d'espècies llenyoses (productores de fusta de qualitat i diferents tipus d'arbres i arbustos) per crear una frontera entre els usos agrícoles i els cursos fluvials. L'objectiu és reduir, mitjançant filtrat per les arrels dels arbres i arbustos, la càrrega de nutrients presents en els lixiviats agrícoles que arriben als rius, millorar la qualitat de l'aigua i diversificar i incrementar la productivitat de la parcel·la, ja que es genera fusta de qualitat amb destinació a diferents indústries (biomassa, fusta per a serradora, etc.), així com altres possibles productes d'interès local (vímet, farratge, etc.).
Des del punt de vista general els objectius a assolir amb el projecte són:
- Transferir coneixement i tecnologia entre els diferents participants i als sectors involucrats.
- Demostrar l’estalvi en la captació d’aigua i l’alimentació.
- Transferir tecnologies econòmicament eficients i sostenibles de tractament de dejeccions ramaderes, així com demostrar que es produeix un estalvi pel que fa als costos de gestió.
- Reduir la superfície necessària que ha de rebre fertilitzants.
- Demostrar una sèrie d’eines informàtiques i millores tècniques disponibles en la gestió sostenible de les dejeccions ramaderes per evitar un excés de nutrients.
- Validar l’increment mínim de costos de gestió per causa dels increments dels conreus.
- Mostrar l’increment mínim de producció de biogàs.
- Millorar, amb la transferència d’informació, la comprensió del públic en general de la gestió sostenible de les dejeccions ramaderes. Transferir les bones pràctiques tant als actors rellevants del projecte com al públic en general.
2017
Per a fer-lo més transversal, s’ha treballat amb una visió global i integradora que va des de la granja fins als sòls agrícoles que acaben rebent el fertilitzant. A la pràctica el projecte s’ha estructurat en tres línies de treball:
I. REDUCCIÓ DE NUTRIENTS I VOLUMS, I TRACTAMENT DELS PURINS
LA GESTIÓ DE L’AIGUA A LA GRANJA
Si fem una bona gestió de l’aigua, serem capaços de minimitzar el volum de purí que es produeix. Per tal d’aconseguir-ho, un grup de tècnics del DARP i de la Universitat de Lleida han analitzat al laboratori la majoria d’abeuradors que hi ha actualment al mercat per veure com funcionen.
A banda d’observar que no tots tenen les mateixes prestacions, la instal·lació correcta dels abeuradors en granges comercials ha permès constatar un menor consum d’aigua que s’ha traduït en reduccions de fins al 50% en el volum de purí produït.
LA SEPARACIÓ DE FASES DELS PURINS
FUTUR AGRARI s’ha centrat en els tractaments de separació sòlid-líquid que basen el seu funcionament en separar part de l’aigua que conté el purí. La part sòlida, més rica en matèria orgànica i alguns nutrients, i amb menys aigua, és econòmicament més viable per ser transportada lluny del lloc on es genera.
La informació generada en el projecte ha de servir per a millorar l’eficiència dels separadors existents a Catalunya o d’aquells que s’instal·lin de nou. Així, a l’hora d’utilitzar-los, conèixer el tipus de model, millorar-ne el maneig, disposar de complements, com ara comptadors, o afegir additius, permetrà exportar nitrogen i fòsfor de zones excedentàries cap a zones on aquest nutrient es pugui aprofitar millor.
ASSESSORAMENT EN LA FERTILITZACIÓ
Tècnics del DARP i la Fundació Mas Badia han assessorat en aspectes relacionats amb la fertilització de 1.200 hectàrees de cereals en regadiu. S’han elaborat 614 butlletins que s’han entregat personalment als agricultors responsables de cadascuna de les parcel·les de regadiu col·laboradores. L’assessorament s’ha efectuat gràcies al suport de més de 1.700 anàlisis de sòls i de l’eina de suport a la decisió Fertinext, software utilitzat per calcular la quantitat d’adobs a aplicar i que s’ha millorat durant el projecte.
Els agricultors han pres consciència de la importància de les seves accions en relació amb la producció i la rendibilitat de l’explotació, però també han conegut les possibles conseqüències ambientals de pràctiques incorrectes.
II. MILLORA DE LA FERTILITZACIÓ DELS CULTIUS
ASSESSORAMENT EN LA FERTILITZACIÓ
Tècnics del DARP i la Fundació Mas Badia han assessorat en aspectes relacionats amb la fertilització de 1.200 hectàrees de cereals en regadiu. S’han elaborat 614 butlletins que s’han entregat personalment als agricultors responsables de cadascuna de les parcel·les de regadiu col·laboradores. L’assessorament s’ha efectuat gràcies al suport de més de 1.700 anàlisis de sòls i de l’eina de suport a la decisió Fertinext, software utilitzat per calcular la quantitat d’adobs a aplicar i que s’ha millorat durant el projecte.
Les sensacions al llarg d’aquests quatre anys han estat molt positives. Els agricultors han pres consciència de la importància de les seves accions en relació amb la producció i la rendibilitat de l’explotació, però també han conegut les possibles conseqüències ambientals de pràctiques incorrectes.
TELEDETECCIÓ I FERTILITZACIÓ
El projecte també ha treballat en l’ús de la teledetecció per conèixer l’estat nutricional dels cultius. Concretament, s’han utilitzat drons, avionetes i satèl·lits per filar més prim en les recomanacions de fertilització dels tècnics. Així els agricultors han pogut aportar nitrogen en zones on feia falta o estalviar-ne en altres àrees on ja n’hi havia suficient.
Un dels productes que s’ha desenvolupat durant el projecte és el Visor Agroforestal i3, una eina web gratuïta accessible des del portal www.ruralcat.net que permet identificar la variabilitat associada al nitrogen en qualsevol parcel·la agrícola sobre imatges del satèl·lit Sentinel 2 de l’Agència Espacial Europea.
MAQUINÀRIA I EQUIPAMENTS
S’ha fet difusió dels equipaments més innovadors i dels sistemes de distribució de purins més eficients que hi ha actualment disponibles al mercat.
A més, s’ha fet un gran esforç en posar a punt i promoure el conductímetre automàtic, un aparell que va instal·lat en la cisterna per estimar el contingut de nutrients del purí durant la seva aplicació. En els darrers anys del projecte s’ha treballat en posar a disposició dels usuaris noves rectes que permetran afinar encara més les aplicacions en conèixer el valor nutricional de cada cisterna de purins.
És interessant destacar els nombrosos avantatges dels sistemes de mànegues o tubs penjants. Milloren la distribució del purí en la superfície de la parcel·la i redueixen considerablement les pèrdues de nitrogen a l’atmosfera i les males olors. L’assistència de 1614 persones en les 27 jornades executades constata l’interès d’agricultors i tècnics per aquests nous sistemes.
III. EXTRACCIÓ I VALORITZACIÓ DE NUTRIENTS EXCEDENTARIS DELS SÒLS AGRÍCOLES
CULTIUS CAPTADORS I BIOGÀS
La primera mesura proposada consisteix en sembrar cultius que tenen com a objectiu reduir les pèrdues del nitrogen romanent al sòl després del conreu principal (per exemple, blat de moro). La implantació del cultiu captador absorbeix una part del nitrogen en excés per desenvolupar-se, però també protegeix el sòl de fenòmens erosius i de l’encostrament superficial.
Es tracta d’un cultiu que no té una finalitat productiva, motiu pel qual caldrà segar abans que arribi a floració. El principal aprofitament del cultiu és en forma d’adob verd, un cop s’hagi incorporat al sòl i posi a disposició nutrients per al conreu principal que se sembrarà a continuació. No obstant això, en aquest projecte s’ha estudiat el seu ús com a cosubstrat de plantes de biogàs, és a dir, com a complement als purins per incrementar la producció d’energia renovable.
SISTEMES AGROFORESTALS: SILVOARABLES I FILTRES RIPARIS
També s’han proposat dues alternatives que combinen la introducció de cultius arboris intercalats en cultius herbacis, com ara el blat, l’ordi o el panís.
La primera és la dels sistemes silvoarables, que introdueixen línies d’arbres enmig de camps de conreu amb un aprofitament per a fusta noble en 40 o 50 anys. La introducció d’aquests arbres, que en el cas de projecte són noguers i freixes, pràcticament no influeix en l’evolució dels cereals sembrats. Una plantació ben dissenyada ofereix una alternativa econòmica a llarg termini i una protecció de les aigües subterrànies respecte a l’excés de nutrients ja que els arbres poden captar nutrients més enllà d’on arriben les arrels dels cultius.
La segona alternativa agroforestal consisteix a interposar barreres biològiques entre el cultiu agrícola i un curs fluvial. La plantació intensiva d’arbres com ara xops, tamarius, salzes o freixes, a banda d’aprofitar nutrients que hi ha en excés al sòl i que podrien acabar a les aigües i de millorar la biodiversitat de l’àrea, també pot ser aprofitada energèticament com a biomassa.
IMPACTE I VALORACIÓ DEL PROJECTE
La transferència de la informació generada al sector ha estat un dels punts forts del projecte amb:
- Prop de 100 jornades tècniques amb més de 6.500 assistents;
- Més de 150 aparicions en mitjans de comunicació;
- Una vintena de documents tècnics adreçats al sector i especialitzats en aspectes ramaders, agrícoles i també de l’àmbit forestal;
- Dues pàgines web, la del projecte i una altra sobre aspectes d’agricultura de precisió, amb prop de 14.000 visites anuals.
