Coordinació de l’activitat: DGC (Direcció General de Carreteres)
Període: gener 2013 – desembre 2013
Objectiu:
Estudi que compara diferents materials, tecnologies i sistemes per a la separació de carrils en carreteres d'una sola calçada. S'analitzen els avantatges i desavantatges de cada un dels sistemes, els costos associats: implantació, manteniment; així com els beneficis potencials (reducció de l'accidentabilitat); les condicions òptimes per implementar-lo si es tenen en compte múltiples factors (la seguretat viària, el trànsit, el nombre de vehicles pesants, la longitud màxima de separador, drenatge, etc.)
L'estudi permetrà als redactors de nous projectes tenir una guia tècnica útil a l’hora d'establir criteris d'implantació i tipologies de separadors en carreteres d'una sola calçada. L'ús adequat d'aquests dispositius és una eina per reduir els accidents, especialment els xocs frontals i frontolaterals en carreteres d'una sola calçada.
Descripció:
Les carreteres secundàries conformen gran part de la longitud de la xarxa Gencat (88%) i concentren una part significativa de l’accidentalitat del total de la xarxa.
Tot i que el concepte de “carretera secundària” és prou ampli, aquest tipus de carreteres tenen en comú les característiques següents:
- Vies pavimentades
- En zona interurbana
- Disposen d’una plataforma de dos carrils, un per cada sentit de circulació (eventualment poden tenir trams amb una via lenta o d’avançament)
A les carreteres secundàries una part significativa dels accidents mortals i greus es produeixen per col·lisions frontals i frontolaterals. En canvi, les carreteres d’alta capacitat (autovies i autopistes) disposen de separació física entre calçades, fet que permet reduir significativament el nombre d’aquest tipus d’accidents. No obstant això, les vies d’alta capacitat (desdoblades) generen importants costos per a l’Administració tant pel que fa a l’execució com al finançament de manera que el seu ús no és generalitzable a tota la xarxa Gencat i està reservat per a vies amb trànsits significatius.
En un context com l’actual, en què es combinen restriccions pressupostàries amb una sensibilitat més gran envers els accidents de trànsit, és útil estudiar millores de la seguretat viària que permetin assolir en carreteres secundàries nivells de seguretat similars als d’una via d’alta capacitat. Amb aquest treball es fa un estudi comparat de solucions que permetin reduir el nombre d’accidents per col·lisions frontals i frontolaterals en carreteres secundàries, començant per una recerca de l’estat d’art en matèria de separadors tenint en compte, entre altres factors, els següents: la seguretat viària, el trànsit, el nombre de vehicles pesants, la longitud màxima de separador, els costos de manteniment, condicions d’implantació, drenatge, etc.
Així mateix, s’ha realitzat una anàlisi cost-benefici de l’efectivitat dels elements separadors segons l’estudi de l’accidentalitat en els trams de carreteres de la xarxa de la Generalitat de Catalunya on ja s’han implantat aquests elements.
També es du a terme un estudi comparat de les carreteres duals que tenen algunes similituds amb les carreteres convencionals 1+1 i d’altres elements que són propis d’una carretera desdoblada 2+2.
Les carreteres duals es diferencien d’una carretera convencional 1+1 en què disposen d’un element de separació que evita –total o parcialment– el pas d’un vehicle en sentit contrari a la circulació. A més, a diferència d’una via desdoblada, les carreteres duals no tenen una plataforma amb dos carrils per sentit de forma contínua. Poden combinar trams amb una plataforma de 4 carrils (dos carrils per sentit); 3 carrils (dos en un sentit i un carril en sentit contrari) i 2 carrils (un per cada sentit).
