Als Estats Units, cada any, més de 530 milions de tones de residus de la construcció i de materials provinents d’enderrocs (fusta, formigó i ciment, asfalt...) acaben als abocadors, segons dades de l’Environmental Protection Agency (2014). En vista d’això, hi ha qui intenta trobar maneres de reaprofitar, mitjançant el reciclatge, aquestes matèries. Un estudi d’arquitectura de Cleveland se serveix de fongs i bacteris per aconseguir-ho.
Redhouse: els micelis donen nova vida als residus de la construcció
Redhouse Studio és un taller d’arquitectura de Cleveland (Ohio) que ha desenvolupat un procediment biològic capaç de convertir residus de la fusta i d’altres materials d’edificació (per exemple, els provinents d’aïllants orgànics, de revestiments o paviments) en nous materials aptes per a la construcció.
Christopher Maurer, director de la firma, ha estat utilitzant com a font per a aquests nous biomaterials els residus procedents dels milers de demolicions que han tingut lloc a la ciutat de Cleveland en els darrers anys. I l’estudi d’arquitectura ha desenvolupat fins i tot, a partir d’un vell contenidor marítim de mercaderies, el Biocycler: una mena de laboratori mòbil per anar a recollir els residus (recursos) allà on es generen.
El procés biològic de reciclatge d’aquests materials aprofita les propietats connectores dels micelis (els filaments d’hifes que en els fongs i en alguns bacteris fan les funcions de les arrels en les plantes).
Després de triturar els residus i pasteuritzar-los per evitar-hi la proliferació d’organismes no desitjats, se’ls afegeix una certa quantitat de miceli, que sense organismes competidors té absoluta llibertat per desenvolupar-se: per exemple, en el cas de la fusta, el miceli secreta enzims que en dissolen la cel·lulosa, la qual és llavors reemplaçada pels organismes fúngics, rics en quitina (un polímer natural de gran resistència). Si aquesta mena de procediment té lloc en els motlles adequats i durant el temps necessari (dies o setmanes, segons el vigor de l’espècimen de fong utilitzat), al final se’n pot obtenir un material sòlid, de consistència semblant a la dels aïllants rígids, però amb una certa flexibilitat. Posteriorment, es pot procedir a una compactació del bloc resultant per mitjans físics a fi d’augmentar-ne la robustesa i de fer-lo apte com a element estructural.
Una mostra de la gamma de materials que es poden obtenir (© Redhouse Studio)
Els arquitectes asseguren que els materials que en resulten poden ser utilitzats sense problemes per a elements de fusteria com ara llistes (en construccions amb armadura), i també com a aïllants i com a plafons ignífugs. En aquest sentit, els assajos a què han estat sotmesos els productes reciclats de Redhouse Studio, al Massachusetts Institute of Technology (MIT) han tingut resultats millors que els del formigó en tots els paràmetres analitzats, tret de la resistència a la compressió (podeu remetre-us a la imatge següent, part inferior dreta, per als valors concrets obtinguts).
Prestacions dels nous materials (© Redhouse Studio)
Un altre avantatge dels productes que s’obtenen gràcies al miceli, segons Redhouse Studio, és llur durabilitat: asseguren que el miceli por romandre viu durant centenars o milers d’anys, i que teòricament si més no, el material que s’obté a partir d’ell també ho podria fer, sempre que les condicions d’humitat no siguin excessives. A més, un cop es retira el producte, és fàcil convertir-lo en compost.
D’altra banda, val a dir, tot i que la fusta és el residu ideal per emprendre tot el procés, l’equip d’arquitectes ha treballat també barrejant amb el preparat de miceli materials de revestiment i de pavimentació, així com aïllants orgànics i guix; i fa recerca per trobar el fong o el bacteri que en cada cas pugui oferir millors propietats compactadores de la mescla. L’únic material que no es pot reciclar per aquest procediment micèlic és el metall.
Diferents cultius de fongs i bacteris, en recerca del microorganisme ideal per a cada material. Els responsables de Redhouse Studio diuen fins i tot haver mantingut contactes amb la NASA per eventuals aplicacions del procés a Mart; segons asseguren, “un parell de plaques de Petri a bord d’un coet poden esdevenir quilos i quilos de materials de construcció: només cal afegir-hi aigua” (© Redhouse Studio)
Autors
Redactat per: Alfonso Martínez Jaume
Per saber-ne més: redhouse
