El mes de juny de 2017 l’autoritat del transport de Nova York va convocar un concurs d’idees per millorar el metro de la ciutat. Una de les propostes guanyadores sorprèn per la seva simplicitat i el seu baix cost.
Contents
Genius Transit Challenge 2017
El juny de 2017 la Metropolitan Transit Authority (MTA) de Nova York va convocar un concurs d’idees per mirar de trobar solucions als recurrents problemes del metro de la ciutat, molt particularment la sobreocupació, els retards dels combois i la infraestructura de la xarxa, molt envellida en alguns punts. Més de quatre-cents participants de vint-i-tres països van presentar les seves propostes. Entre els concursants hi havia particulars, grans empreses, petites companyies i institucions acadèmiques.
El concurs es va dividir en tres categories: senyalització, connectivitat i comunicacions, i material mòbil i augment de capacitat. En algunes de les categories el jurat va escollir diverses propostes, de manera que al final hi va haver vuit idees guanyadores. Van ser anunciades el març d’enguany.
- En senyalització van ser escollides les propostes de Metrom Rail i de l’enginyer Robert James: tots dos concursants van proposar sistemes semblants, de tecnologia sense fils de banda ultraampla (UWB), que permet prescindir d’equipaments costosos i asseguren una correcta localització dels combois, a escales de centímetres; en aquesta categoria també van ser triats pel jurat Ansaldo STS i Thales Group: totes dues companyies proposaven dotar els combois de càmeres i sensors embarcats per al posicionament dels trens, eliminant la necessitat d’instal·lar equipament de detecció en vies i túnels, de manera que l’augment de la seguretat i la reducció dels retards es pogués aconseguir amb un cost moderat. Cadascuna d'aquestes quatre propostes va ser premiada amb 250.000 dòlars.
- En connectivitat i comunicacions la proposta guanyadora, premiada amb 500.000 dòlars, va ser la presentada per Bechtel Innovation; consistia en un sistema robòtic semiautomàtic que es pot desplaçar per vies, túnels i estacions i que és capaç de dur a terme les tasques més mecàniques i rutinàries a l’hora d’instal·lar infraestructura de comunicacions i de control als túnels.
- En material rodant es van escollir tres propostes (330.000 dòlars de premi per a cadascun): la de CRRC (la major companyia de fabricació de vagons del món, xinesa), consistent en nous trens més lleugers, i modulars; la de CSinTrans, que va presentar una plataforma de programari capaç de diagnosticar els paràmetres dels trens i transmetre’n la informació als equips de manteniment, a fi de resoldre els possibles problemes de manera més ràpida i eficaç i d’evitar les avaries de llarga durada; i finalment la de Craig Avedisian, un particular, advocat de professió, que va proposar d’utilitzar combois més llargs, que es podrien acomodar a les estacions ja existents, sense modificar-ne la infraestructura, tot just canviant els procediments d’embarcament i desembarcament de passatgers a les estacions.
La proposta d'Avedisian
Entre les vuit propostes escollides finalment, la de Craig Avedisian, en la categoria de material mòbil i augment de la capacitat de transport, destaca per la seva simplicitat, la seva implementació relativament fàcil i el seu baix cost.
(© CityLab)
La idea llençada per Avedisian incideix no només en els trens, sinó també en el comportament dels passatgers. No afecta, en canvi, a la part física de la infraestructura –i a la tecnològica molt poc.
Avedisian creu que modificant els procediments d’embarcament i desembarcament dels viatgers, i alhora posant en circulació combois més llargs (composicions de catorze cotxes enfront els deu habituals segons la seva proposta), es pot assolir un guany de capacitat del 42%.
La manera d’aconseguir-ho seria fent que els cotxes capdavanters i posteriors dels combois (en composicions més llargues com s’ha dit) obrissin portes en estacions alternes, i que els cotxes de la part mitja del comboi ho fessin en totes. Això no requeriria modificacions d’infraestructura, ja que simplement els cotxes del davant o del darrere, estació sí estació no, quedarien dins el túnel, sense permetre la pujada ni la baixada de passatgers.
Estacions A només per als cotxes del darrere i del mig; estacions B només per als cotxes davanters i del mig. Alternant les estacions de cada tipus i deixant alternativament fora de l’andana quatre de cada catorze cotxes (segons proposta) l’increment de la capacitat de transport seria molt notable, creuen els responsables de la MTA (© Metropolitan Transit Authority)
És fàcil pensar que la implantació d’aquesta mena de solució podria ser ràpida i relativament poc costosa, en comparació amb les altres que van resultar guanyadores en la categoria de material mòbil, ex aequo amb Avedisian. La proposta podria resultar especialment útil per a la millora immediata de línies en situació crítica de sobresaturació, ja que les modificacions tecnològiques necessàries en la infraestructura serien mínimes. A més, la idea d’Avedisian és fàcilment escalable, i si finalment s’acaba implantant serà la MTA la que decideixi en cada moment quants cotxes cal afegir als combois. Pel que fa als costos, es troben probablement en un parell d’ordres de magnitud per sota dels dels nous vagons que proposava CRRC o dels de la plataforma de programari preventiu de CSinTrans –tot i que, naturalment, les actuacions no són excloents entre si, val a dir, i res no obsta perquè puguin acabar coexistint.
Autors
Redactat per: Alfonso Martínez Jaume
Per saber-ne més: MTA Genius Transit Challenge, MTA Genius Transit Challenge [vídeo]
