Reunió Comunitat de Pràctica d'Avaluació de Polítiques Públiques
A la darrera reunió de la comunitat de pràctica d’Avaluació de Polítiques Públiques del 13 de novembre passat, la dotzena des de la constitució de la comunitat, el Dr. Albert Gragera ens va presentar les conclusions de la seva tesi, recentment defensada a la Facultat d’Econòmiques de la Universitat de Barcelona, sobre el mercat del pàrquing.
El Dr. Gragera ha analitzat el mercat de l’aparcament en vorera i en garatge a la ciutat de Barcelona i ha arribat a les següents conclusions que ha agrupat en tres blocs:
- L’impacte de la regulació de l’aparcament en calçada sobre la demanda d’aparcament en garatges:
La demanda d’aparcament en garatge és força elàstica al preu (puja i baixa molt quan puja i baixa el preu) tant pel que fa als aparcaments ocasionals com als abonaments de llarga estada.
L’oferta de places en calçada té un cert impacte en la demanda de places de garatge; si el número de places blaves augmenta en un 1%, la demanda d’aparcament en garatge es redueix en un 27% (en termes de número d'hores d’aparcament en garatge consumides). Si el número de places verdes exclusives per residents augmenta un 1% es redueix un 5% el número de subscripcions anuals d’aparcament als garatges.
Augmentar el preu de l’aparcament en calçada (zones blaves, verdes,...) seria efectiu per augmentar el nombre d’usuaris de places de garatge perquè hi ha una elasticitat creuada del 77% entre els dos sectors; hi ha un efecte substitució clar entre l’aparcament en garatge i en calçada. També ha quedat provat que un increment d’1 euro en la tarifa per hora de la zona blava augmentaria un 31% la demanda d’aparcament en garatge.
Els usuaris estan disposats a pagar 0,055€ més l’hora per aparcar a la calçada que per aparcar en un garatge. Contràriament, els preus de l’aparcament en garatge són força més alts que els d’aparcar en calçada; per tant hi ha una important distorsió del preu que no respon a la demanda.
Tot plegat demostra que la regulació de l’aparcament en la vorera és important per determinar la demanda de garatge i que, per tant, l’administració pública hauria de gestionar els dos tipus d’aparcament com un únic sistema. Per l’efecte substitució, les característiques de l’aparcament en vorera; espais lliures, límit de temps i preu, juguen un paper determinant en la demanda d’aparcament en garatge.
- Els factors determinants del preu de l’aparcament en garatge i la interacció amb la regulació de l’aparcament en calçada:
La major part de les diferències en el preu entre garatges s’explica per diferències en el cost del bé i en la qualitat. Es tracta, per tant, d’un mercat molt heterogeni.
Els garatges associats a una activitat comercial posen preus inferiors a la resta (un 8% de mitjana) per captar clients; el que se’n diu product bundling.
Per l’efecte substitució que hem vist abans, incrementar la tarifa de l’aparcament en calçada reduiria el preu de l’aparcament en garatge. Concretament un increment d’1 euro/hora reduiria el preu de l’aparcament en garatge un 11,5%. Les tarifes baixes de l’aparcament en calçada provoquen un ús ineficient de la calçada i una major contaminació i consum energètic debut al temps que es triga a trobar aparcament (el que s’anomena cruising).
Els garatges competeixen més amb l’aparcament en calçada que no pas entre ells. Hi ha una posició de domini d’aquests sobre el mercat.
Per tot l’analitzat l’aparcament en garatge ofert pel sector privat és un element crític en la política d’aparcament. Els estudis teòrics semblen suggerir que s’eliminaria el cruising si es fixés un preu diferencial concret entre l’aparcament en garatge i en el carrer. Això sembla que seria desitjable pel cost en termes de temps, contaminació i consum d’energia que implica el cruising.
Per assolir un preu eficient, les autoritats públiques haurien de focalitzar la seva atenció en el rati entre l’oferta d’aparcament en garatge i en el carrer; sobretot en els preus de l’aparcament en carrer per l’efecte sobre la demanda de l’aparcament en garatge que s’ha observat.
- L’evidència empírica d’informació imperfecte en el mercat de l’aparcament:
La informació imperfecte existeix perquè els usuaris no coneixen totes les opcions d’aparcament disponibles; falta informació per valorar-les i adquirir la informació té un cost. Aquest problema es dona molt en el mercat de l’aparcament de Barcelona.
Els usuaris només poden comptar amb la seva experiència. Aquesta fa que la probabilitat de comprar el servei a un millor preu es dupliqui i que s’obtingui un preu que de mitjana és 0,08 euros/hora inferior al que s’obté quan no hi ha experiència prèvia.
Contràriament, els usuaris que busquen informació prèvia tenen moltes més possibilitats d’acabar pagant més. El preu d’aparcar en un garatge acaba sent més alt perquè hi ha ofuscació per part dels usuaris; això permet als operadors apujar els preus.
Autors
Redactat per: Anna Enjuanes Balaguer
Per saber-ne més: Albert Gragera
