Un nou CTE per a un nou escenari.

En el marc de la presentació a Madrid del Patronat Social del Consell de Col·legis d’Arquitectes d’Espanya (CSCAE) que es va celebrar el passat 27 de setembre, Ferran Bermejo, Director Tècnic de l’ITeC, va presentar  la visió de l’ITeC per una futura revisió del Codi Tècnic de l’Edificació (CTE) que respongui a la profunda i complexa transformació del sector de la construcció. Aquest nou escenari està definit per la sostenibilitat, la renovació urbana, les noves tecnologies i l’adopció d’una cultura col·laborativa en el sector. En aquest context, el CTE hauria d’enfocar de forma transversal al cicle de vida complet de l’edificació a fi de convertir-se en un instrument de promoció de la innovació.

   

• Un nou CTE per a un nou escenari
• Més informació

Un nou CTE per a un nou escenari

  El sector de la construcció està des de fa algun temps sotmès a una revisió per poder dur a terme una transformació profunda de la manera en què ha vingut operant durant dècades. Des de l’ITeC creiem que és possible una transformació profunda i complexa, però que necessita d’un exercici de transversalitat sense el qual no és possible donar resposta a tots els reptes que es plantegen en l’actualitat.

Aquest esperit transversal, col·laboratiu, capaç de generar entorns de confiança i de transparència, està en el nucli de la transformació del sector. I és així perquè consisteix a promoure un canvi de mentalitat sense el qual no serà possible avançar. A aquest canvi de mentalitat, l’acompanyen noves tecnologies, nous processos, noves eines, l’aprenentatge, per difícil que sigui, no és comparable amb el que suposa el canvi de mentalitat a què aspirem.

Entre els molts aspectes que s’han de replantejar es podria proposar una possible revisió del Codi Tècnic de l’Edificació (CTE). Sense entrar en un diagnòstic que ens podria portar a un article de gran extensió, es pot realitzar un exercici de síntesi per proposar unes idees que, al nostre entendre, podrien establir les directrius bàsiques d’un CTE adaptat al nou escenari en el qual ens trobem , gairebé 15 anys després dels primers plantejaments de l’actual CTE.

Quins termes defineixen l’escenari actual?

1. Un concepte Global: La sostenibilitat en tota la seva extensió (econòmica, social i tècnica, incorporant l’economia circular, la reducció d’impactes ambientals, emissions, reducció de la dependència d’energia no renovable, etc.).
2. Una necessitat europea: La renovació Urbana, en què l’Arquitectura i la Construcció formen part al costat d’altres sectors i àrees de coneixement.
3. Les noves tecnologies: L’agenda digital europea i la Construcció 4.0.
4. Un canvi sectorial: L’adopció d’una cultura altament col·laborativa(lligada a la transversalitat, transparència, la confiança).

  Òbviament, el CTE per si mateix només no pot donar resposta de forma exclusiva, però si pot contribuir notablement participant i assumint aquells aspectes als quals es troba més proper.

La revisió podria partir d’un concepte central: el cicle de vida complet.

El CTE hauria d’enfocar-se cap al cicle de vida complet de l’edificació, incorporant aquelles exigències que siguin necessàries en cadascuna de les diferents fases: Planificació, Disseny, Construcció, Explotació, Rehabilitació i / o Deconstrucció. Cal superar la presència de vegades excessivament testimonial o parcial d’algun d’aquests aspectes. Aquesta idea fonamental hauria de propiciar que tota edificació nova o existent, es veiés vinculada a unes exigències precises en funció de la seva situació o estat. Superaríem d’aquesta manera el fet que el CTE només afecta nova edificació o gran rehabilitació, deixant la immensitat del parc existent sota un núvol no prou precís d’altres instruccions, lleis o decrets. En aquest sentit convé recordar que, del parc d’habitatges d’Espanya, per sobre de 25 milions, tot just un 3% d’ells s’han construït sota les indicacions del CTE, mentre que prop d’un 58% ho van fer sota les NTE i les NBE.

Al voltant d’aquesta idea central, proposem abordar els següents aspectes col·laterals:

1. Reconsideració / autocrítica / reorientació del CTE entorn al debat codi Prestacional / codi Prescriptiu, que conduiria probablement a un reequilibri de les actuals parts I i II del CTE.
2. La necessària lectura transversal del CTE, procedint a una anàlisi de compatibilitat i encaix entre documents bàsics, amb el mateix rigor que s’exigeix a un projecte quan amb les tecnologies actuals estem introduint el que anomenem “control de col·lisions”.
3. Obertura d’un debat sobre la manera de tractar la intervenció en edificis existents a diferents escales de profunditat, que permeti donar una solució a les dificultats que planteja la relació CTE-Rehabilitació, encara no prou resoltes. En aquest àmbit cal destacar dos aspectes. El primer és permetre l’adopció d’aquells criteris normatius orientats a millorar, tant com sigui possible, la situació d’un edifici existent, més que obligar-lo a complir amb el codi en tota la seva extensió, una tasca gairebé impossible en moltes ocasions. El segon és la necessitat de flexibilitzar la documentació estàndard de projecte adaptant-la a cada tipus d’intervenció de rehabilitació, posada en relleu en l’últim Congrés de l’Arquitectura, celebrat el 2016.
4. Abordar l’estandardització de les dades en un procés que avança cada vegada de forma més decidida cap al disseny paramètric orientat a objectes, que les noves tecnologies electròniques posen al servei de l’activitat del sector com a instrument per aconseguir majors cotes de qualitat.

  Finalment, seria interessant una reflexió general sobre la relació del CTE, i la promoció de la innovació en el sector. Fins a quin punt l’actual CTE és capaç de promoure la innovació? Han estat els documents reconeguts un bon instrument de promoció de la innovació?

ITEC

Més informació

Més informació: ITEC