12a Jornada de Prevenció de Residus: Reutilització i Preparació per a la Reutilització. 27 de novembre de 2014.

• Objectius del programa Precat20
• Estudi deixalleries
• Guia per al desenvolupament d'activitats de R i PXR
• Activitats R i PXR
• Projecte europeu
• Calculadora en línia del CO2
• Projecte Millor que nou
• ECO PARK
• Autors

Objectius del programa Precat20

El nou Programa general de prevenció i gestió de residus i recursos de Catalunya 2013-2020 (Precat20) estableix objectius estratègics que han de guiar la gestió futura dels residus a Catalunya. Entre aquests objectius hi figura l’objectiu de reduir la generació de residus, impulsant la prevenció i, particularment, la reutilització i també  fomentar la preparació per a la reutilització de residus.

En aquest sentit, la finalitat d’aquesta 12a Jornada de prevenció de residus va ser apropar i difondre diversos exemples d’estratègies (mercats virtuals, mercats d’intercanvi i de segona mà, deixalleries, iniciatives d’empreses, donacions a entitats socials, etc.) i materials que són susceptibles de ser reutilitzats (mobles, roba, joguines, llibres de text, electrodomèstics, material electrònic i ortopèdic, etc.).

La reutilització i la preparació per a la reutilització a Catalunya: situació actual i línies d’actuació. Pilar Chiva, directora de l’Àrea de Prevenció i Foment del Reciclatge de l’Agència de Residus de Catalunya.

Va presentar les línies generals del Precat20, de les quals va destacar dos dels objectius estratègics: reduir la generació de residus, impulsant la prevenció i particularment la reutilització, així com fomentar la preparació per a la reutilització de residus.

En concret, pel que fa a la generació de residus:

• Reduir de forma efectiva la generació primària total de residus de Catalunya. Assolir l’any 2020 un 15% de reducció en pes de la generació de residus en relació amb l’existent l’any 2010.
• Establir, abans d’acabar el 2016, els objectius específics de reducció de la generació per a fluxos o sectors específics.
• Fomentar l’allargament de la vida útil dels productes, posant èmfasi en la lluita contra l’obsolescència programada i l’obsolescència percebuda.

  En objectius més concrets:

• Reducció del malbaratament d’aliments
• Reducció de bosses amb i sense nanses
• Reutilització d’envasos HORECA i no HORECA (PNITR)
• Reducció de safates d’un sol ús
• Reutilització de pneumàtics

  I a la reparació per a la reutilització:

• Desenvolupar i consolidar mercats funcionals i amb capacitat d’absorció per a productes procedents de la preparació per a la reutilització.
• L’any 2020 un 5% en pes dels aparells elèctrics i electrònics introduïts al mercat els tres anys precedents es destinaran a preparació per  la reutilització.
• Assolir un 20% de pneumàtics fora d’ús recautxutat per al 2015.
• Promoció de l’intercanvi de productes o serveis entre particulars, així com dels centres per a la reutilització de productes i per a la preparació per a la reutilització. Fent èmfasi en el cas d’aparells elèctrics i electrònics.

  També va presentar dades de la diagnosi de la R i PXR a Catalunya, entre les quals cal assenyalar:

Els mercats de segona mà i d’intercanvi, on s’intercanvia una mitjana de 22 unitats i un pes de 22 kg.

Els portals virtuals d’intercanvi, amb un inventari de 44 portals amb més de 14.000 objectes, en què la reutilització estimada a Catalunya en aquest àmbit en els portals sense transacció econòmica seria de 151 t en el 2012.

 

Estudi deixalleries

En un estudi sobre 22 entitats socials, en què s’han utilitzat les dades aportades per les entitats i les estadístiques municipals de sortides de deixalleries o recollides de voluminosos i tèxtil. Aquest darrer grup és la fracció majoritària gestionada per aquestes entitats.

I pel que fa a la deixalleries, el potencial actual de residus susceptibles d’activitats de PxR (bon estat + petites reparacions), si hagués suficient demanda, és d’un màxim de 3,22 kg/habitant/any, i la mitjana se situa en 0,80 kg.

Pel que fa a la tipologia de recursos/residus a Catalunya, els mobles passarien a ser la primera categoria reutilitzable amb un 36%, seguida del tèxtil (20%) i molt a prop del parament de la llar (19%) i els electrodomèstics (17%).

Guia per al desenvolupament d'activitats de R i PXR

Per últim la ponent va introduir la Guia per al desenvolupament d’activitats de R i PXR a les deixalleries i altres establiments públics de Catalunya. Si els ens locals hi tenen interès, les deixalleries podrien acollir activitats  de reutilització de productes, sempre que així ho estableixi l’ordenança municipal i es dugui a terme en un espai diferencial que no interfereixi amb les operacions de gestió de residus. Així ho preveu l’Avantprojecte de Llei de mesures fiscals i financeres per a l’any 2015, en què es fa una proposta de nova definició de deixalleria com a centre de recepció i emmagatzematge selectiu de productes per a la reva reutilització i de residus municipals per als seus tractaments posteriors: preparació per a la reutilització, valorització i disposició final.

Activitats R i PXR

Actualment, a Catalunya, almenys 38 deixalleries de les 73 existents fan activitats d’R i/o PXR. Aquesta Guia pretén ser una eina útil per fomentar aquestes activitats, clarificar els diferents aspectes i requisits jurídics, tècnics i operatius per desenvolupar aquestes activitats, així com per facilitar documents de referència i proposar eines per a la implantació d’aquestes activitats.

Projecte europeu

CERREC, “Central Europe Repair & Re-use Centres and Networks”. Matthías Neitsch, gerent de REPANET

El representant de REPANET (Xarxa de Reutilització i Reparació d’Àustria), i soci de CERREC, presenta el projecte iniciat l’any 2013, finançat per la UE i implantat a 7 països d’Europa, que té com a objectiu avaluar, assessorar i disseminar activitats en els camps de la reutilització i la preparació per a la reutilització.

Amb l’objectiu ambiental de perllongar la vida dels productes; els objectius econòmics d’afegir valor a l’àmbit local i regional, professionalitzar la reutilització, i els beneficis socials de generar llocs de treball per a persones desfavorides, així com generar productes assequibles per a persones amb ingressos baixos.

Més concretament, el projecte europeu estableix dins dels marc general fomentar l’aplicació de la reparació acreditada i els centres i xarxes de reutilització, mitjançant les passes següents:

• Identificació de les condicions nacionals de reutilització.
• Participació d’agents nacionals i transnacionals.
• Activitats pilot regionals i nacionals.
• Desenvolupament dels procediments d'acreditació i normes de qualitat.
• Establiment d'una plataforma d’intercanvi transnacional del “re-ús”.

A la regió d’Upper Austria (en un àmbit d’1,4 milions d’habitants) la situació actual d’aquest programa ja ha donat fruits, i han estat distingits ja amb l’etiqueta Re-Vital 80 185 centres de recollida, amb 6 centres socials de reutilització i 15 botigues de reutilització socials. Es pretén finalitzar el programa en el 2015 i assolir l’autofinançament a partir del 2016, ja que en el 2013 s’han venut 650 t (tèxtils exclosos).

Calculadora en línia del CO2

Calculadora en línia del CO₂, què s’evita amb la reutilització ? Arantxa Ramos, secretària tècnica de l’Asociación Española de Recuperadores de Economía Social y Solidaria (AERESS).

La senyora Arantxa Ramos presenta la calculadora de emissions que no s’han emès amb la reutilització, i que dóna com a resultat un tiquet en què apareixen les emissions en kg de CO₂ que evitem amb cada objecte que reutilitzen, que porta aquells objectes que ja no es volen reutilitzar i adquirits a altres a botigues de segona mà. S’expressa en cotxes eliminats de la circulació al llarg d’un dia i CO₂ absorbit pels arbres també en 1 dia.

En AERESS en un any, gràcies a la reutilització, s’ha produït l’estalvi que es mostra a la figura.

 

Projecte Millor que nou

Millor que nou, Albert Torras, cap de secció de Prevenció de Residus de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

El projecte Millor que nou és un projecte emblemàtic i pioner que fomenta, mitjançant tallers, guies, mercats de segona mà i altres iniciatives, l’allargament de la vida útil d’objectes. És un projecte per donar resposta a reptes que ens plantegen l’obsolescència programada, els canvis tecnològics, els objectes de molt baix preu, les modes i la publicitat associada, així com la cultura d’un sol ús. I aquestes respostes provenen des de la promoció de la reparació, l’intercanvi i la compravenda de segona mà, fins a ensenyar a reparar.  Les propostes concretes han estat:

1. www.millorquenou.cat i la guia en paper amb els reparadors, botigues i mercats de l’AMB.
2. L’espai “Reparat Millor que Nou!” De 500 m²(c/ de Sepúlveda 45-47, Barcelona) destinat a ensenyar a fer reparacions de bricolatge, bicicletes, electrònica, fusteria i tèxtil.
3. Proposta d’extensió del “Reparat” a Viladecans i Sant Cugat del Vallès i a d’altres municipis metropolitans.

ECO PARK

ECO PARK – Parc de reciclatge i prevenció de residus: l’exemple de Kretsloppsparken Alelyckan.  Pal Martensson, coordinador del Departament de Gestió Sostenible de Residus i d’Aigua de Göteborg.

Va presentar l’estàndard dels centres de reciclatge a Suècia

Més concretament, l’ECO PARK ja implementa el concepte d’espai de reparació i botigues de segona mà. Inaugurat en el 2007, del 30.000 m² i amb un cost de 4 milions d’euros, ha demostrat esdevenir un espai de trobada que, a més, crea llocs de treball.

• És millor que reciclar ja que fa que les coses durin més temps, que no es necessitin nous materials.
• Estalvia diners i ensenya enginyeria, crea coneixement.
• Connecta persones i coses, de manera sostenible.
• Millora els productes inicials, ja que cal obrir-los, desmuntar-los i, per tant, han d’estar documentats.
• I, des del principi, força a redissenyar productes que no serveixen per a aquests propòsits. Per tant, són equivocats i, a més, empitjoren el medi ambient en no poder-los donar més que una vida útil.

  La continuació de la Jornada va distribuir els participants en un seguit de disset taules rodones, en les quals es mostrava una iniciativa de R i PXR. Tots aquests debats es poden consultar al programa de la Jornada.

Informació relacionada

Programa jornada

[1,2 MB ]

Autors

Redactat per: Mireia Padros Tremoleda i Marga Torre. Per saber-ne més: Mireia Padros Tremoleda