Avaluació de les potencialitats d’aplicació d’esmenes orgàniques de PTMB en rehabilitació de sòls.

Introducció
Característiques bioestabilitzats/digests
Estudi en tres fases
Els resultats del seguiment
Autors

Introducció

La construcció i posada en marxa de Plantes de Tractament Mecànic-Biològic (PTMB) a Catalunya, popularment conegudes com a Ecoparcs, ha tingut un increment sostingut en els darrers anys com a conseqüència de les noves polítiques en matèria ambiental. Aquest fet ha provocat la generació de subproductes potencialment valoritzables a través de la seva aplicació al sòl. En paral·lel, i també condicionat per les polítiques ambientals endegades, s’ha produït un enduriment de les condicions legals per a la utilització d’aquests productes en agricultura, per la qual cosa existeix una necessitat real d’estudiar les possibilitats de diversificació d’altres vies de valorització.

En aquest context l’ARC ha manifestat interès per a l’estudi de les potencialitats d’utilització del digest i el bioestabilitzat procedents d’aquestes plantes en la creació de tecnosòls.

[javascript:tornarAmunt(); AMUNT]

Característiques bioestabilitzats/digests

Tant digests com bioestabilitzats presenten continguts de matèria orgànica suficients per ser considerats esmenes orgàniques de sòls. Els digests tenen un contingut de N elevat, que els confereix un bon poder fertilitzant. La concentració de metalls pesants en bioestabilitzats i digests acostuma a ser relativament baixa, equiparable a la d’un compost de classe B. En qualsevol cas cal controlar i limitar el contingut d’impureses dels bioestabilitzats.

Els objectius generals per a l’avaluació de l’aptitud d’esmenes orgàniques procedents de PTMB en rehabilitació de sòls són:

Optimitzar recursos econòmics pel que fa a l’ús de les esmenes orgàniques per a la millora de la terra vegetal en obres de rehabilitació de sòls.
Obtenir tecnosòls com a substituts de la terra vegetal aprofitant terres d’excavació de baixa qualitat generades a les pròpies obres, minimitzant la necessitat d’aportar terres externes.
Millorar els resultats de la revegetació de talussos des de la perspectiva de la protecció enfront l’erosió, el segrest de carboni i la biodiversitat.
Valoritzar uns productes (bioestabilitzats i digests) procedents de plantes de tractament mecànic-biològic de residus municipals que actualment acaben a abocador o incineradora.

[javascript:tornarAmunt(); AMUNT]

Estudi en tres fases

Fase 1 Incubacions de digests i bioestabilitzats amb un sòl de referència en condicions controlades amb l’objectiu d’avaluar l’aptitud del digest i del bioestabilitzat per a ser utilitzats en la creació de tecnosòls adequats per a la restauració edàfica, així com controlar el potencial risc ecotòxic derivat de la seva aplicació al sòl. També s’han fet assajos en hivernacle per avaluar l’evolució d’un sòl esmenat amb digests/bioestabilitzats.

Fase 2 Assaig de camp per comprovar l’evolució d’un sòl esmenat amb digests/bioestabilitzats amb l’objectiu d’avaluar els efectes de l’addició de digest/bioestabilitzat sobre la coberta vegetal i el propi sòl, així com establir-ne les condicions d’aplicació.

C-62 (pk8+700)

[javascript:tornarAmunt(); AMUNT]

Els resultats del seguiment

L’aplicació de digest a dosis inferiors a 50 Mg/ha (matèria seca) afavoreix un ràpid desenvolupament de la coberta herbàcia.
L’aplicació de bioestabilitzats de baixa qualitat pot retardar el desenvolupament vegetal en els primers estadis, probablement a causa de la immobilització de N.
L’aplicació de bioestabilitzats ben acabats afavoreix un correcte desenvolupament de les plantes.

Fase 3 Proves pilot d’aplicació en condicions reals amb l’objectiu d’assajar el procediment d’ús en una selecció representativa de sòls, condicions climàtiques, topografia, vegetació i esmenes orgàniques, així com validar les condicions proposades i familiaritzar els tècnics amb aquests tipus d’aplicacions, amb les següents accions de seguiment:

Vegetació: grau de desenvolupament de la coberta vegetal mitjançant mesures de recobriment, diversitat vegetal, biomassa d’herbàcies, reclutament.
Sòl: avaluació de possibles processos de degradació de sòls que puguin ocórrer (erosió laminar, erosió superficial, erosió concentrada, cimentació, encrostament, etc.)

Amb aquests objectius s’han iniciat proves pilot en restauració de talussos d’abocadors i carreteres a l’hivern/primavera 2015-2016.

Objectiu específic : Elaborar un protocol de referència per a l’aplicació de digests i bioestabilitzats en tasques de rehabilitació de sòls en el context de la restauració de talussos