Un equip islandès i nord-americà creu haver trobat la manera de forçar la mineralització del CO2 per emmagatzemar-lo sota terra.
Projecte CarbFix, l’acceleració d’un procés natural
Després d’una desena d’anys de recerca, un equip mixt format per Orkuveita Reykjavíkur (Reykjavik Energy) i l’Earth Observatory de la Universitat de Colúmbia ha publicat a la revista Science els resultats dels seus estudis, segons els quals és possible emmagatzemar el CO2 sota la superfície terrestre per mineralització reduint a tot just dos anys la durada d’un procés que naturalment en trigaria milers. El nou mètode, anomenat CarbFix, té un pressupost de deu milions de dòlars i s’ha posat a prova a Hellisheiði, en territori islandès.
CarbFix persegueix l’obtenció de roca calcària o magnèsica a partir de la injecció d’una solució d’aigua i CO2 en antics pous de basalt: les reaccions químiques amb els minerals del basalt, principalment Mg i Ca, condueixen a la captura del CO2 en forma de nova roca que se solidifica ràpidament. La reacció típica seria, a tall d’exemple: Mg2SiO4 (metasilicat de magnesi) + 2CO2 → 2MgCO3 (carbonat de magnesi) + SiO2 (sílice). D’aquesta manera, el diòxid de carboni queda integrat en el mineral, i sense residus contaminants.
L’abundància del basalt a l’escorça terrestre faria, segons els responsables de CarbFix, que aquesta mineralització forçada del CO2 es pogués dur a terme a nombrosos llocs del planeta. Com que l’aigua necessària per al procediment tampoc ha de ser de gran qualitat, els impulsors de CarbFix creuen que actuacions com la d’Islàndia es podrien implantar en zones marines de fons basàltics, ja que la disponibilitat d’aigua hi seria total.
Precisament un dels principals punts febles de CarbFix són les grans quantitats d’aigua que calen per a la dissolució i injecció del CO2, xifrades en 6.250 t per a 250 t de CO2 (aquestes són les dades de l’experiència islandesa). D’altra banda, val a dir, tot i que el basalt és relativament abundant, la seva ubicació sovint el fa de difícil accés. I cal no oblidar que el procés de solidificació és reversible a altes temperatures, raó per la qual una erupció volcànica propera podria provocar l’alliberament del gas.
Com a avantatge principal de CarbFix, si es troba el lloc idoni, cal fer esment de la gran seguretat que suposa fixar el CO2 com a part integrant i permanent del mineral, en lloc d’emmagatzemar-lo en cavitats subterrànies, sempre sota el risc de moviments del terreny que provoquin l’escapament del gas acumulat, sigui a l’atmosfera, sigui a les aigües freàtiques (cosa que causaria un greu episodi de contaminació).
CarbFix, més enllà dels assajos de camp duts a terme a Islàndia, pretén refinar les eines de modelatge geoquímic (a hores d’ara l’actuació ha pogut identificar fins a trenta-sis reaccions químiques d’interès amb implicació d’aigua, CO2 i basalt; i ha servit per elaborar una base de dades sobre la interacció del gas i cent deu tipus diferents de roca). Per a més endavant, a més de perfeccionar els processos físics de captació i injecció de CO2, CarbFix pretén verificar la viabilitat de fixar mineralment altres gasos, com ara H2S (àcid sulfhídric).
Autors
Redactat per: Alfons Martínez Jaume
Per saber-ne més: The CarbFix Project, Science Magazine, Columbia University [PDF]
