L’innovador mitjà de transport ideat per l’empresari Elon Musk va superant etapes, amb la recent elecció del disseny de la càpsula i la propera posada en marxa de les instal·lacions de prova.
- Què és Hyperloop?
- Les càpsules experimentals, els assajos i el futur
- Els elements de Hyperloop, d'un cop d'ull
- Rutes proposades per als Estats Units
- Autors
Contents
Què és Hyperloop?
El concepte Hyperloop va ser presentat per l’empresari Elon Musk (fundador de PayPal i de Tesla) com un “cinquè mitjà de transport després dels avions, els trens, els cotxes i els vaixells”. Aquest cinquè mitjà consisteix en unes càpsules que es desplacen per dins de tubs a baixa pressió, d’uns 3,5 m de diàmetre, construïts a uns pocs metres per sobre del terreny. La infraestructura és resistent a terratrèmols, i cada pilona és capaç de sustentar set tubs de Hyperloop amb passatgers, més un tub suplementari de seguretat. Idealment, els trajectes de Hyperloop serien en línia recta en la mesura del possible, per evitar les molèsties associades a la força G, que oscil·laria entre 1 i 5: se n’explica el perquè més endavant.
El servei s’autoabastirà d’energies renovables, obtingudes amb sistemes integrats a la mateixa infraestructura. S’estima que fins i tot es podria revendre electricitat sobrera per ajudar a finançar el mitjà de transport, i que en un període d’entre sis i vuit anys es podria recuperar la inversió total gràcies a aquesta estratègia.
La idea original era fer de Hyperloop un mitjà de transport alternatiu, més ràpid i amb un consum energètic molt menor que els altres, per a la ruta entre Los Angeles i San Francisco. La velocitat que es creu que podrien assolir aquestes càpsules seria de prop 1.200 km/h, ja que la baixa pressió dels tubs redueix la resistència a l’aire, mentre que la fricció queda pràcticament anul·lada gràcies al fet que les càpsules suren sobre un coixí d’aire, o bé leviten magnèticament. D’aquesta manera, els motors lineals d’inducció poden propulsar les càpsules a la velocitat esmentada, que permetria relligar les dues ciutats californianes en tot just 35 minuts. Més o menys, és el mateix que es trigaria a connectar Madrid amb Barcelona, també. Pel que fa a la capacitat màxima de transport, s’estima en uns 3.400 passatgers per hora, o uns 24 milions de viatgers l’any. Cal assenyalar, però, que Hyperloop es postula com un mitjà apte també per a mercaderies.
La intenció de Hyperloop és esdevenir, si tot va bé, un mitjà de transport d’implantació global. Recentment, per exemple, Eslovàquia ha mostrat el seu interès en el projecte com a mitjà per connectar la seva capital, Bratislava, amb Viena i Budapest, resseguint el curs del Danubi.
Les càpsules experimentals, els assajos i el futur
El passat 3 de febrer un equip del Massachusetts Institute of Technology (MIT) va guanyar el concurs celebrat a la Texas (Agricultural & Mechanical) A&M University, convocat per l’empresa SpaceX (aeroespacial, també de Musk), que tenia per finalitat triar el millor disseny de càpsules experimentals per a Hyperloop, i en què van participar cent trenta equips de vint països.
La solució proposada pel MIT consisteix en càpsules que leviten per dins el tub a 1,5 cm de la superfície, gràcies als imants de bord, disposats en dues línies de vint, de neodimi amb aliatge de ferro i bor. La propulsió, de la seva banda, la proporcionarien motors d’inducció encastats a la via. Aquesta passivitat de la càpsula, segons els seus dissenyadors, la fan fàcilment escalable per al futur.
La tara de la càpsula experimental és de només 250 kg, gràcies a l’estructura d’alumini i al buc de fibra de carboni teixida. Fa 2,5 m de llarg i 1 m de diàmetre.
La càpsula del MIT està equipada amb controls autònoms de frenada i de vol (tot i que incorpora també un sistema de frenada d’emergència per a casos de fallada dels motors o dels ordinadors de bord). El fre autònom permet desceleracions de 2,4 G (uns 23 m/s2).
L’eficiència aerodinàmica (sustentació/resistència, L/D) és E=14. Per tal de mantenir la càpsula centrada al tub i reduir-ne les oscil·lacions, MIT proposa un sistema de control lateral amb imants passius i amortidors electromagnètics actius.
Val a dir que de moment la càpsula MIT és encara lluny d’assolir les velocitats que es proposen per a Hyperloop, ja que només arriba als 400 km/h, però això es deu més a les limitacions de les instal·lacions de prova (vegeu més avall) i del pistó impulsor (de l’empresa aeroespacial SpaceX) que s’emprarà per a l’acceleració inicial en aquestes fases d’assaig, que no pas a les característiques del mateix vehicle.
Les càpsules del MIT, juntament amb les d’una altra vintena de participants al concurs dit més amunt, seran posades a prova aquest proper mes de juny a les instal·lacions d’assaig de Quay Valley, al comtat de Kings (Califòrnia), on hi ha la seu d’SpaceX. Des de novembre de 2014 s’hi està construint un recorregut de proves d’una milla de longitud (1,6 km).
Per a aquest 2016 Hyperloop es proposa començar a construir un prototip definitiu, a la mateixa zona, d’unes cinc milles (8 km) de llarg, que tindrà un cost estimat de 150 milions de dòlars i la construcció del qual es podria completar en trenta-dos mesos. Quan s’inauguri, es vol que el facin servir fins a deu milions de passatgers durant el període de prova. Val a dir que per a aquestes persones el viatge serà de franc, ja que qui pagarà per elles i per part de la inversió seran les empreses que vulguin publicitar al rètol que s’instal·larà tot al llarg del recorregut, i que serà amb escreix el més gran del món (cal fer notar, però, en aquest punt, que si Hyperloop mai arriba a concretar-se com a mitjà de transport habitual, les càpsules no tindran finestres).
Recreació del prototip de càpsula del MIT
Vista virtual del prototip d'infraestructura, a Quay Valley (Califòrnia)
Els elements de Hyperloop, d'un cop d'ull
(© ara.cat / Eduard Forroll)
Rutes proposades per als Estats Units
Autors
Redactat per: Alfons Martínez Jaume
Per saber-ne més: Hyperloop Transportation Technologies, MIT Hyperloop, Hyperloop Tech, ara.cat
