Les últimes milles, aèries?

El gegant del comerç electrònic Amazon sembla disposat a implantar un sistema de repartiment aeri de mercaderies, mitjançant el dron Prime Air. Per aconseguir-ho, però, haurà de superar tot un seguit d’impediments.

Amazon Prime Air
Problemes per a la implantació d’Amazon Prime Air
Imatges d'Amazon Prime Air
Autors

Amazon Prime Air

Recentment Amazon ha llançat una campanya per presentar el servei Prime Air, consistent en el repartiment de mercaderies mitjançant drons autopilotats semblants a petits avions. Segons la companyia, Prime Air serà capaç de lliurar, en només trenta minuts, paquets amb un pes màxim de 2,2 kg a distàncies de fins a 24 km, aproximadament, volant a altituds inferiors als 120 m. Actualment la companyia està assajant una dotzena d’aquests drons, que es troben en diferents fases de desenvolupament en diversos centres de recerca del Regne Unit, dels Estats Units i d’Israel.

Els drons Prime Air són l’evolució d’anteriors models de robot provats per Amazon. Disposen de tres aletes de cua i d’un petit propulsor. Per aconseguir una major estabilitat, presenten dos panells d’aterratge orientats cap avall. S’enlairen i aterren verticalment, i agafen i desen la càrrega per la part inferior. Abans d’aterrar, el dron envia un missatge d’avís al destinatari de la comanda a través de l’aplicació mòbil d’Amazon. Llavors inspecciona la zona per detectar possibles perills abans de dipositar el paquet a terra.

Els aparells disposen de tot un seguit de sistemes de detecció i evitació d’obstacles, amb dispositius redundants per garantir la seguretat de tota l’operació. Malgrat tot, de moment l’ús d’aquests aparells sembla de difícil generalització, atesos els nombrosos obstacles regulatoris que a hores d’ara en fan gairebé impossible el funcionament. Amazon, això no obstant, creu que amb el temps aconseguirà vèncer els recels de les autoritats d’aviació, i opina que en un futur no gaire llunyà veure un d’aquests aparells repartint paquets serà tan normal com avui és veure un camió per la carretera.

Problemes per a la implantació d’Amazon Prime Air

A part de tot allò relacionat amb les inclemències meteorològiques i d'aspectes com la vida útil de les bateries, existeixen les regulacions dels organismes encarregats de l’aviació, que a hores d’ara impedeixen que un servei com Prime Air es posi en marxa pràcticament enlloc del món, hi ha altres obstacles per al funcionament d’aquest projecte (molts d’aquests inconvenients, val a dir, han estat rebatuts per la publicació Market Watch, en l’article el vincle del qual s’adjunta). Quins són aquests problemes? Com s'hi pot respondre?

S’ha expressat, per exemple, la manca d’utilitat d’un vehicle incapaç de transportar paquets pesats. Però s’estima que el 86% de les comandes que serveix Amazon pesa menys de 2,2 kg (el pes màxim que pot transportar Prime Air, com s’ha dit abans).

També hi ha l’opinió que els paquets transportats per aquesta mena de drons poden esdevenir objecte de desig per als lladres. Però segons els defensors de Prime Air, també ho són actualment els paquets repartits per qualsevol altre mitjà, fins al punt que les plataformes de comerç electrònic ja repercuteixen en el preu dels seus productes les pèrdues que els generen els robatoris de mercaderies.

Hi ha d’altra banda la manca actual de control aeri a baixes altituds (com per exemple els 120 m que assoleix Prime Air). Però tot sembla indicar que en un futur proper aquest control existirà: en aquest sentit, per exemple, la NASA està treballant en la gestió i el control de drons aprofitant les antenes telefòniques de la companyia de telecomunicacions Verizon.

No falta qui creu que els 24 km d’abast màxim de Prime Air deixen gran part del territori desatès. A l’article de Market Watch esmentat abans s’especifica quines implicacions pot tenir això per al territori dels Estats Units. Però si traslladéssim la qüestió al nostre país, la central de distribució que properament implantarà Amazon al polígon Mas Blau II del Prat de Llobregat podria cobrir sense problemes gran part de l’àrea metropolitana de Barcelona amb aquests drons (difícilment s’acabarà fent a casa nostra, però, si més no des del Prat, atesa la proximitat de l’aeroport internacional de Barcelona).

Per acabar, moltes de les reserves que suscita l’ús d’aparells com Prime Air deriven de la manca de seguretat que es percep en el sobrevol d’àrees urbanes i en el vol més enllà de l’abast visual de l’operador. Cal assenyalar, però, que actualment ja existeixen drons que volen fora del camp visual de qui els dirigeix, gràcies a la instal·lació a bord de càmeres o de sistemes de posicionament GPS. I tot i que a data d’avui, per exemple, l’Agència Federal d’Aviació (FAA) dels Estats Units prohibeix el vol de drons més enllà de la línia de visió, ella mateixa ha creat recentment el programa Pathfinder, amb un grup de treball centrat a estudiar la manera de permetre l’extensió de l’operativitat dels drons més enllà de l’abast visual i, eventualment, acabar legalitzant el vol de radi ampliat.