La Société Nationale des Chemins de Fer (SNCF), en col·laboració amb el pol d’activitat econòmica de La Plaine Saint-Denis, obsequia els passatgers que ajudin a descongestionar el transport ferroviari de la zona.
- La Plaine Saint-Denis
- El repte esglaonat
- L'hora punta, detalladament
- Sistema de punts i obsequis
- El barem
- Autors
Contents
La Plaine Saint-Denis
La Plaine Saint-Denis, al nord de París, va ser, durant els anys seixanta del segle xx, un dels polígons industrials més grans d’Europa. Després de la crisi industrial i de la subsegüent reconversió, a les acaballes dels anys noranta va renéixer com a centre d’atractivitat amb la implantació de l’Stade de France, arran de la qual la zona va conèixer una densificació i diversificació de l’activitat econòmica i acadèmica, amb equipaments de primer ordre, i amb tot un seguit de desenvolupaments urbanístics de caire residencial i empresarial. Actualment ha tornat a ser una de les principals àrees d’activitat laboral de la regió parisenca. Està servida per les línies B i D de la RER i per la línia 12 del metro. Malgrat tot, la presència en aquest àmbit de grans equipaments fa quasi inevitables les aglomeracions de passatgers a certes hores del matí, amb les línies ferroviàries al límit del col·lapse.
El repte esglaonat
Així podríem traduir Le challenge décalé, el nom de la iniciativa que van a dur a terme entre el 9 de novembre i el 4 de desembre de 2015, de manera conjunta, l’SNCF, la societat gestora Plaine Commune Promotion i algunes de les empreses presents a la zona, com Orange, Generali i Crédit Agricole. L’SNCF es va inspirar, per impulsar el projecte, en l’actuació duta a terme a Rennes l’any 2012, on l’esglaonament dels horaris de l’inici de les classes a la universitat havia permès que caigués en un 10% el trànsit de passatgers en hora punta.
La diferència rau en el fet que en el cas de La Plaine Saint-Denis el repte consistia a afavorir la descongestió dels transport ferroviaris de la zona incentivant els usuaris per tal que evitessin les hores punta mitjançant la possibilitat de guanyar regals.
Segons els estudis de mobilitat de la zona, el 70% del personal que treballa a La Plaine Saint-Denis hi arriba entre les 7.45 h i les 9 h del matí, amb un pic màxim entre les 8 h i les 8.45 h. Molts d’aquest empleats es desplacen a La Plaine en tren de rodalies RER o en metro, que han arribat al límit de la seva capacitat, amb uns 40.000 usuaris diaris que es distribueixen irregularment al llarg de la jornada, amb una ocupació a les hores crítiques que sextuplica l’ocupació de les hores vall.
L'hora punta, detalladament
Sistema de punts i obsequis
Prèvia inscripció al web de Le challenge décalé (necessària per tal que les empreses col·laboradores poguessin dur a terme les adaptacions de recursos humans que calguessin), els usuaris de RER podien optar per desplaçar-se al centre de treball fora de les hores punta assenyalades més amunt. D’aquesta manera viatjaven amb més confort i es creu que això va resultar també en una productivitat més gran a la feina. Es va establir a més un sistema de punts per als participants en la iniciativa, que com més evitessin l’hora punta, més punts acumulaven, segons la taula que apareix més avall.
El recompte dels punts (amb un màxim computable d’un desplaçament per participant i dia feiner) va ser possible gràcies a la validació, a l’estació de destinació, amb el passi Navigo, electrònic, que permetia determinar amb precisió l’hora d’arribada a La Plaine Saint-Denis, fos a l’estació RER B La Plaine Stade de France, fos a l’estació RER D Stade de France Saint-Denis.
Al final de la iniciativa, segons els punts aconseguits i la modalitat de participació, els inscrits guanyadors van rebre diversos obsequis: a tall d’exemple, entre els trenta primers classificats empleats en alguna de les companyies col·laboradores (Generali, Orange i Crédit Agricole) es van repartir tres bicicletes elèctriques plegables (de 800 € cadascuna), set tauletes (279 €), deu llibres electrònics (180 €) i deu auriculars (60 €).
El barem
Autors
Redactat per: Alfons Martínez Jaume
Per saber-ne més: Le Figaro, Le challenge décalé