- Introdució
- Algunes de les ponències...
- Ponència Rob Schröder
- Ponència de Pere Sala
- Ponència Francesco Vallerani
- Autors
Contents
Introdució
Els passats 16 i 17 d’octubre va tenir lloc al Museu del Ter de Manlleu el seminari internacional “Paisatge, patrimoni i aigua. La memòria del territori”, organitzat per l’Observatori del Paisatge i patrocinat per Aigües Ter Llobregat. En aquells dos dies es va parlar de com l’aigua, element vertebrador del paisatge, ha anat forjant al llarg del temps un patrimoni històric al seu voltant. El seminari plantejat com a multidisciplinari i transversal estava estructurat en tres blocs: Paisatge , aigua i planificació, El paisatge fluvial en l’art i el cinema i Paisatge fluvial: patrimoni i usos.
Algunes de les ponències...
Dins del primer bloc remarquem les ponències de Graham Fairclough, investigador de la Universitat de Newcastle, i de Rob Schröder, planificador paisatgístic de la Wageningen University Research Center (Holanda). El primer destaca el paper de l’aigua com a element simbòlic del paisatge, que en molts aspectes flueixen junts, com en la manera en que afecten a l’activitat humana, o que ambdòs són vulnerables tant a les accions naturals com a les provocades per l’home. I conclueix que connectar l’aigua amb el paisatge i el patrimoni obre un ventall de qüestions de caràcter polític, ètic, medi ambientals i culturals que sovint no tenen fàcil resposta.
Graham Fairclough, investigador de la Universitat de Newcastle
Ponència Rob Schröder
En Rob Schröder, en canvi, va explicar la “batalla” d’Holanda contra el mar des del segle XIII fins l’actualitat. El país situat al delta del Rhin i el Mosella, té una gran part del seu territori per sota del nivell del mar. Aquesta lluita contra el curs natural dels rius ha anat creant una sèrie d’activitats als anomenats polders o terres recuperades al mar, com l’extracció de la turba, els molins de vent encarregats del drenatge o la indústria formatgera.
Rob Schröder durant la seva intervenció
Ponència de Pere Sala
Al segon bloc, destaquem la ponència de Pere Sala, coordinador de l’Observatori del Paisatge, que va reflexionar, a partir d’escenes de diverses pel.lícules, sobre quines són les imatges, els significats i les idees que ens transmeten les preses, com aquestes han anat variant amb el temps, i com estan derivant avui cap a una patrimonialització (no només pel valor industrial de l’obra d’enginyeria, o de les seves peces; sinó com a element que és protagonista, dominant, d’un paisatge –un paisatge energètic- que poc a poc emergeix com a un nou paisatge de referència a casa nostra.
Pere Sala, coordinador de l’Observatori del Paisatge de Catalunya
Ponència Francesco Vallerani
I finalmanet al tercer bloc, Francesco Vallerani, professor de la Universitat de Venècia Ca’ Foscari, considera el paper dels paisatges de l’aigua com a una oportunitat per tornar a trobar alguns dels importants llaços històrics i culturals que van existir durant el procés de construcció dels paisatges hidráulics d‘Europa.
Francesco Vallerani, professor de la Universitat de Venècia Ca’ Foscari
Autors
Programa del Seminari Paisatge, patrimoni i aigua. La memòria del territori
Enllaç a les ponències del seminari, que es poden veure de manera íntegra en els següents vídeos:
http://www.catpaisatge.net/cat/jornades_aigua.php#ponencies
Redactat per: Observatori del paisatge, Cristina Gil
Per saber-ne més: Pere Sala
