Un laboratori del MIT proposa una possible solució per limitar l’escalfament global, que no sembla que ara com ara tingui aturador, en cas que definitivament caigui fora de control. Es tracta d’una actuació d’enginyeria climàtica destinada a limitar la quantitat de radiació solar que ateny la Terra, i es duria a terme a l’espai exterior.
Space Bubbles
La tendència a un escalfament climàtic de difícil control resta confirmada document rere document per l’Organització Meteorològica Mundial (WMO). A tall d’exemple, trobem l’informe més recent, United in Science 2022, publicat el mes de setembre d’enguany, que palesa de manera inequívoca la insuficiència de les mesures actuals de lluita contra el canvi climàtic i alerta de les conseqüències cada cop més devastadores que tindrà aquesta manca d’ambició de les polítiques climàtiques. La mateixa WMO ha vingut constatant en altres publicacions que en els darrers vint anys s’ha franquejat sistemàticament la barrera d’una elevació de la temperatura global d’1°C en comparació amb les mitjanes tèrmiques de l’era preindustrial.
Davant la insuficiència de les mesures actuals destinades a reduir les emissions de GEH, sembla cada vegada més evident que potser caldrà recórrer a pràctiques de geoenginyeria, aquelles destinades a modificar de manera deliberada alguns fenòmens i paràmetres meteorològics o climàtics per aconseguir canvis ràpids i a gran escala. Us en vam oferir una selecció al Butlletí núm. 29.
El Senseable City Lab del Massachusetts Institute of Technology (SCL-MIT) presentà el maig de 2022 una nova proposta en aquesta línia d’enginyeria climàtica: una mena de rai o pantalla espacial de bombolles, Space Bubbles, per desviar part de la radiació solar abans no la rebi la Terra. Segons els responsables de la idea, la desviació de tot just l’1,8% de la radiació seria suficient per revertir l’escalfament climàtic. Cal assenyalar, l’aplicació d’una tal solució es reservaria només per al cas en què l’escalfament planetari esdevingués definitivament incontrolable per mitjans més convencionals.
Recreació de la pantalla o rai de bombolles que proposa l’SCL-MIT per desviar part de la radiació solar abans no atenyi la Terra i revertir així l’escalfament global, per si totes les mesures convencionals s’acaben revelant insuficients. Cal assenyalar, la pantalla de bombolles proposada per l’SCL-MIT no és pas petita: fa uns 8,5 milions de km2. És, per posar-ho en perspectiva, la mida del Brasil, per exemple (© Senseable City Lab – Massachusetts Institute of Technology)
Aquesta mena de pantalla de bombolles es podria ubicar prop del punt de Lagrange L1, a uns 1,5 milions de quilòmetres de la Terra, allà on la influència gravitatòria del Sol i de la Terra s’anul·len i on, per tant, un objecte menor pot romandre relativament estable i immòbil. Segons l’SCL-MIT, però, la posició òptima podria de fet ser una mica més propera al Sol, i en aquest cas caldria dotar el rai de bombolles d’alguna mena de mecanisme d’estabilització per contrarestar l’atracció gravitatòria de l’estrella.
Entre altres aspectes, resta per determinar el material amb què es fabricaria l’embolcall de les bombolles, i el seu espessor ideal. Quant al material, els investigadors de l’SCL-MIT consideren que tant el silici com alguna substància amb reforçament de grafè podrien ser aptes.
També queda per saber exactament com es farien arribar els materials fins a L1, i quines tècniques de robòtica i navegació caldria emprar per inflar les bombolles i situar-les en llur posició definitiva.
El que sí que s’ha assajat a l’SCL-MIT és la viabilitat d’inflament de les bombolles en condicions semblants a les de la zona de l’espai on es podria ubicar el rai de bombolles: concretament, amb pressions de només 0,0028 atm (uns 284 Pa) i amb temperatures properes als -50°C. La pel·lícula de cobertura assajada en laboratori feia 500 nm de gruix.
Tot i les incerteses que encara envolten el projecte, els investigadors de l’SCL-MIT fan esment dels avantatges que podria comportar Space Bubbles: d’una banda, el rai de bombolles no interferiria directament en els ecosistemes de la Terra. D’altra banda, si es revelés inútil o innecessària, o si tingués efectes col·laterals imprevistos, la pantalla de bombolles podria ser destruïda fàcilment, sense generar una quantitat gaire important de residus espacials. Aquesta destrucció també es podria dur a terme de manera progressiva, a fi de mitigar la violència d’un possible efecte rebot. I quant a la durabilitat del rai de bombolles, l’equip de l’SCL-MIT la situa entre els cinquanta i els dos-cents anys, en funció del material finalment triat per a la coberta de les bombolles.
Autors
Redactat per: Alfonso Martínez Jaume
Per saber-ne més: Space Bubbles (SCL-MIT), Space Bubbles (SCL-MIT) [PDF]
