Captura directa i emmagatzematge de diòxid de carboni per a l’aviació

Captura directa i emmagatzematge de diòxid de carboni per a l’aviació

Mentre no arribin els avions elèctrics, o propulsats per combustibles verds o per hidrogen, una de les maneres en què el sector de la mobilitat aèria podria assolir els seus objectius carbònics és la captura directa i emmagatzematge carbònic (DACCS). Als Estats Units es construirà aviat una d’aquestes infraestructures, amb una capacitat proposada d’un milió de tones (1 Mt) de CO₂.

Un gran projecte de DACCS a Texas

A l’espera que les millores en la gestió aèria i aeroportuària, o les noves tipologies d’aeronaus i de combustibles en permetin la descarbonització definitiva, el sector aeronàutic mira de reduir les seves emissions carbòniques, o almenys de compensar-les. Cal assenyalar que el sector és responsable d’entre el 2% i el 3% de les emissions anuals de GEH a escala global.

Ara, sota la coordinació d’Airbus, set companyies aèries es proposen de crear a Texas una gran infraestructura de captura directa i emmagatzematge de CO₂ (DACCS, direct air carbon capture and storage). Aquesta mena d’infraestructures actuen absorbint l’aire de l’atmosfera, per extreure’n el diòxid de carboni i retornar l’aire descarbonitzat a l’exterior.

Esquema de l’actuació de Texas, coordinada per Airbus. Trobareu més avall l’explicació detallada del procés de captura carbònica (© Airbus)

L’actuació de Texas és coordinada pel gegant francès de l’aeronàutica Airbus, que en va fer l’anunci el juliol de 2022 al Saló Aeronàutic Internacional de Farnborough (Anglaterra). S’hi emprarà la tecnologia de la companyia canadenca Carbon Engineering (ja us en parlàrem al Butlletí núm. 18) i de l’empresa estatunidenca 1PointFive, que al seu torn ja està duent a terme actuacions semblants a l’estat de Louisiana. A més, participen en el projecte set companyies aèries: Air Canada, Air France-KLM, easyJet, IAG, Latam, Lufthansa i Virgin Atlantic.

La infraestructura de DACCS se situarà a la plataforma central de la conca permiana de Texas, limítrof amb Nou Mèxic, concretament al comtat d’Ector. Els treballs previs arrencaran a les acaballes d’enguany i s’espera que la planta sigui operativa a partir de l’any 2024. La capacitat d’emmagatzematge de la DACCS es calcula propera a un milió de tones (megatona, Mt) per any quan la planta es trobi a ple rendiment. Aquesta capacitat d’absorció i captura és equivalent, segons els promotors de l’actuació, a la de quaranta milions d’arbres, i és a més la més gran que s’ha assolit fins ara en instal·lacions de DACCS.

La tecnologia que s’hi emprarà és la que ja fa servir Carbon Engineering en altres actuacions seves: grans ventiladors condueixen l’aire atmosfèric dins el contactor, on el CO₂ és absorbit per una solució d’hidròxid de potassi (KOH); de la reacció en resulta carbonat de potassi (K₂CO₃). Tant l’hidròxid com el carbonat són substàncies innòcues.

El carbonat és posteriorment separat de la solució mitjançant un reactor de pèl·let; els pèl·lets obtinguts són calcinats per tal que alliberin el CO₂ com a gas pur. Els pèl·lets, després, són hidratats per tal que esdevinguin reutilitzables, per començar el cicle de nou en la solució de captura.

El CO₂ obtingut tant es pot emmagatzemar subterràniament com ser reaprofitat per a la producció de nous combustibles. A Texas s’optarà per la primera solució, injectant el diòxid de carboni dins les formacions salines presents a fondàries d’entre 1 km i 2 km de fondària, on romandrà permanentment, sense possibilitat de fuita.

Tot el conjunt de la DACCS de Texas funcionarà a partir d’electricitat d’origen fotovoltaic produïda in situ.

Es pretén amb tot plegat contribuir a l’assoliment de la neutralitat carbònica del sector en l’horitzó 2050 per limitar l’escalfament global a +1,5°C. I és que la captura directa i l’emmagatzematge del CO₂ de l’aire és, segons els responsables de l’actuació, una solució relativament assequible i fàcilment escalable que, sense constituir potser la solució definitiva a les emissions de GEHJ associades a l’aviació, sí que pot ajudar almenys a suprimir de manera permanent les emissions residuals que seguirà produint malgrat que eventualment s’arribi a la pràctica descarbonització del sector.

Recreació de les futures instal·lacions del comtat d’Ector, a Texas (© Carbon Engineering)

Autors

Redactat per: Alfonso Martínez Jaume

Per saber-ne més: Airbus