Deu estudiants d'enginyeria en sistemes urbans de la Universitat Tècnica de Compiègne (departament d'Oise, França) han concebut, si més no com a exercici teòric, una ciutat flotant davant les Landes, a la costa atlàntica del país. El seu projecte, anomenat Polyv'îles, va guanyar el concurs Syntec-Ingénierie en l'edició de 2012, centrada en les ecometròpolis del futur. Els estudiants de Compiègne van veure que per deslliurar-se dels constrenyiment de les preexistències urbanes i no convertir terres agrícoles en escenaris periurbans, l'oceà era el lloc ideal per desenvolupar el seu concepte. De fet l'oceà ofereix una superfície virtualment il·limitada i té un gran potencial energètic. L'elecció de les Landes com a lloc per projectar-hi aquesta nova ecociutat respon al fet que les condicions mareals i climàtiques de l'indret són compatibles amb les del seu projecte.
El projecte Polyv'îles, modulable. Cada illot podria acollir 22.000 habitants. (© Polyv'îles)
La intenció d'aquest grup d'estudiants seria poder aixecar des de zero un sistema autosuficient i ecològic, construït amb compòsits elaborats amb materials de l'entorn, amb activitat econòmica de pesca, aqüicultura, comerç i serveis, amb transport col·lectiu i sistemes de mobilitatsoft, i recorrent exclusivament a fonts energètiques renovables, com l'eòlica, la hidràulica, la fotovoltaica o la biomassa. El concepte de Polyv'îles és evolutiu, en el sentit que es pot anar desenvolupant per etapes: cada fase, un nou illot (idealment, fins a set, interconnectats) de 22.000 habitants. Tot el conjunt estaria envoltat de dics flotants per protegit l'ecociutat de les tempestes atlàntiques, que de fet serien una font d'energia undimotriu.
La vegetalització dels illots intenta fer-ne oblidar l'alta densitat, amb edificis de PB+3 i PB+5. (© Polyv'îles)
En una línia similar, però potser més encarrilada pel que fa al finançament, hi ha la proposta de l'estudi d'arquitectura i disseny AT Design Office, a qui la constructora xinesa CCCC ha encarregat un projecte de ciutat flotant d'uns 10 km2, que ha de ser d'alta densitat demogràfica i amb mixticitat d'usos. Aquesta actuació, anomenada Floating City, hauria de ser també neutra quant a CO2, energèticament eficient (sobretot gràcies a l'energia undimotriu i maremotriu) i autosuficient en els subministraments. Podria acabar tenint un aspecte semblant al de la imatge següent:
Aspecte que podria acabar tenint Floating City. (© AT Design Office)
CCCC pretén que es faci servir la tecnologia que ella mateixa està emprant per al pont de 50 km que construeix entre Hong Kong, Macau i Zhuhai, i que implica la utilització de calaixos de formigó de 150 m de llarg prefabricats en terra ferma i transportats després al lloc on s'han de connectar amb els altres per conformar els trams de túnel subaquàtic que presenta el nou pont (vegeu a la imatge següent com la mesura de 150 m per 30 m de secció s'aniria reproduint en els mòduls de Floating City):
Dimensions dels mòduls de Floating City. (© AT Design Office)
Com s'ha dit, el projecte reposa sobre l'ús d'elements prefabricats, sobretot hexagonals, imbricats entre si i que es poden apilonar per anar creant tota la infraestructura necessària per a la ciutat, i que hi anirien arribant a mesura que es necessitessin (de fet, s'hi preveu una terminal per a vaixells de grans dimensions).
Pla mestre de Floating City: ronda verda, sistema de mòduls, sistema de canals, granges autoabastides, generadors amb energia hidromotriu, jardins en superfície, col·lectors d'aigua potable. Algunes zones podrien combinar diversos usos. (© AT Design Office)
D'altra banda, en aquesta metròpoli oceànica hi abundarien els espais verds, tant per sobre com per sota del nivell del mar: s'hi preveuen dues grans anelles verdes, una a cada nivell, a més d'un gran jardí vertical central amb funcions de xemeneia de ventilació, de lluerna i d'intercanviador de transports, aprofitant que s'hi connecten entre si els diferents blocs. A la zona periurbana hi hauria granges i vivers per a l'autoabastiment d'aliments de la població. Un sistema de túnels subterranis conformaria entre edificis i illes una xarxa de carreteres i carrers per a vehicles elèctrics i vianants, mentre que a la superfície un sistema de canals permetria la navegació d'embarcacions, tant privades com de pertanyents a companyies de transport públic.
Recreació de la vida sota la superfície, amb elements com ara zones enjardinades i túnels de comunicació entre edificis i illes. (© AT Design Office)
En una proposta molt més radical que incideix de ple en qüestions com la fosa dels casquets polars i els refugiats climàtics, quatre estudiants d'arquitectura francesos presenten un vaixell amb forma de lluna creixent, capaç d'allotjar fins a 800 persones que podrien viure de les collites irrigades amb icebergs, i que dins el vaixell disposarien de tota mena d'instal·lacions i dels serveis necessaris per a llargues temporades en alta mar. És l'Arctic Harvester, que podria acabar solcant les aigües de l'Atlàntic nord, possiblement prenent com a base d'operacions l'illa de Grenlàndia. El projecte va guanyar el primer premi de la Jacques Rougerie Foundation Competition de 2013.
Un iceberg capturat per Arctic Harvester. (© Meriem Chabani)
Arctic Harvester és, de fet, una granja hidropònica en alta mar. El vaixell circular va acollint al seu centre icebergs i en recull l'aigua dolça a mesura que es van fonent; després la porta a les granges hidropòniques dels nivells superiors, i a una planta d'energia osmòtica que, juntament amb panells fotovoltaics, proporciona l'electricitat necessària per a la vida al Harvester. La nau també podria fer funcions de transport logístic al llarg de la costa grenlandesa.
La forma d'Arctic Harvester recorda la disposició en amfiteatre dels pobles grenlandesos. (© Meriem Chabani)
La idea no és que Arctic Harvester navegui sense rumb fins trobar icebergs de manera fortuïta. Al contrari, està dissenyat per resseguir les rutes específiques que solen traçar els icebergs (habitualment entre Grenlàndia i la península del Labrador, de vegades durant dos anys, abans de dirigir-se cap a la costa est dels Estats Units). A més, se serviria de petites estructures capaces d'identificar a les zones properes els icebergs prou estables i de dimensions aptes per ser capturats. Aquests sistemes de detecció s'han anomenat, molt metafòricament, wranglers (llacers, domadors...). Seria llavors quan, fent servir tècniques semblants a les que avui dia s'empren per desviar els icebergs que amenacen les plataformes petrolieres marines, serien conduïts amb una cinta transportadora cap a l'interior del Harvester. Abans d'entrar a la badia central del vaixell se'ls eliminaria l'excés d'aigua marina que poguessin presentar, per tal de mantenir la salinitat de dins el Harvester en nivells baixos.
Els wranglers, dispositius detectors d'icebergs idonis per al Harvester.
En resposta a algunes associacions ecologistes que han manifestat la seva preocupació per la presència en aigües nord-atlàntiques d'una nova superestructura que podria suposar una amenaça més per als grans cetacis de la zona, els autors del projecte asseguren que el fet que Arctic Harvester es deixi arrossegar pels corrents, a baixes velocitats, més que no pas navegar activament amb motors, minimitza aquest risc.
Autors
Redactat per: Alfonso Martínez Jaume
