#M2020
Contents
Direcció de projecte
Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural
Altres participants
CIMALSA, Universitat Autònoma de Barcelona
Període
01.01.2019-31.12.2022
Descripció
La primera naturalització es durà a terme en zones auxiliars al polígon CIM Vallès on també s’aplicaran mesures per afavorir els pol·linitzadors, i en el campus de la Universitat Autònoma de Barcelona, on s'aplicaran els criteris de gestió de segues i d’introducció d'espècies afavoridores dels pol·linitzadors.
L’actuació està promoguda per CIMALSA i coordinada pel Servei de Projectes. Consta de les actuacions següents:
- Establir un escenari comparatiu de zones segades i zones sense segar a partir de tres mostrejos de pol·linitzadors (mitjans de maig, juny i juliol).
- A partir de les dades i dels resultats obtinguts valorar la idoneïtat o no d’aplicar aquests canvis en àrees similars.
- En el cas dels polígons industrials a més dels punts anteriors, també s’incrementaran les zones verdes i/o naturalitzades i s’estudiarà la possibilitat d’instal·lar caixes (o similar) per a la nidificació d’ ocells.
- Segons els resultats obtinguts es continuarà l’experiment en altres regions bioclimàtiques de Catalunya.
El Servei de Projectes fa la coordinació tècnica del projecte. CIMALSA es fa càrrec parcialment de la despesa d’intervenció en el CIM. El CREAF col·labora aportant experts que assessoren i executen els projectes. La DGIM, el cos de Bombers i els ajuntaments implicats han donat el seu vist-i-plau per poder portar a terme el projecte, d’acord amb les seves competències.
Els treballs s'han iniciat el 2019 i tindran continuïtat els propers anys. La durada del projecte pot variar en funció dels resultats obtinguts.
Finalitat de l'acció
Obtenir informació sobre els efectes positius que té sobre les poblacions de pol·linitzadors i sobre la biodiversitat en general la naturalització d’espais en una zona urbana (UAB) i una zona industrials (CIM Vallès), consistent en un augment de les zones verdes i nous criteris de segues i de plantació d’espècies.
Novetats que aporta l'acció
- Les dues situacions d’estudi són novedoses i experimentals perquè fins ara no s’hi ha dut a terme aquests tipus d’estudis sobre pol·linitzadors. Els estudis aportaran dades sobre la potencial alteració que les segues que es realitzen actualment suposen per a aquest grup d’insectes.
- Quant a la incrementació d’àrees naturals en zones urbanitzades, el seguiment dels pol·linitzadors i els escenaris comparats aportarà dades sobre l’increment de biodiversitat que suposen els nous espais verds, i permetrà valorar l’aplicabilitat en llocs similars.
Fonaments de la novetat
Fins ara no s’han dut a terme estudis experimentals d’aquests tipus. A més els projectes es duran a terme en activitats reals i actualment en funcionament, amb tots els inconvenients i avantatges que això pot suposar.
Inicialment es pretenia fer proves pilots en dues zones: en el campus de la UAB i en les àrees enjardinades del Polígon industrial del CIM Vallès.
En el cas del CIM Vallès la proposta va quedar paralitzada ja que la junta de propietaris no ha vist clara la idea i caldrà explicar-la de nou per comptar amb la seva acceptació.
En el cas del campus de la UAB, el CREAF va aconseguir una bona col·laboració des del Servei de Medi Ambient del campus així com de l’empresa encarregada de les tasques de jardineria del campus, Tahler, S.A. La idea inicial era seleccionar diverses zones del campus i modificar el patró de segues, de manera que, després d’una primera sega al febrer, ja no es segaria més fins a l’hivern següent. En la resta de zones la sega es faria com es fa habitualment. Al maig i al juliol es volia fer un mostreig amb trampes cromàtiques de la comunitat de pol·linitzadors. Però les restriccions derivades de la pandèmia van obligar a modificar el pla inicial. Al maig es va fer un mostreig a tot el campus, que es trobava totalment sense segar des del febrer. A finals de juny es van poder reprendre les tasques de sega i, per tant, al juliol es va poder mostrejar tal com estava previst. En aquest cas es va trobar una major abundància d’insectes pol·linitzadors en les parts no segades, i un nombre significativament superior d’espècies. Semblaria, doncs, que aquest patró de segues menys intens en algunes zones del campus pot ajudar a incrementar la diversitat de pol·linitzadors.
