Els gratacels, bateries gravitacionals?
Els ascensors i els apartaments buits dels edificis de gran alçada podrien assumir un paper essencial com a emmagatzemadors d’energia renovable.
Lift Energy Storage Technology (LEST)
Investigadors de l’Institut Internacional d’Anàlisi de Sistemes Aplicats (IIASA, Viena) proposen la transformació dels gratacels en bateries d’emmagatzemament d’energia renovable. Es podria així donar resposta a un dels principals constrenyiments per a l’electricitat neta. La recerca es va publicar a la revista Energy.
Dins l’esquema proposat per l’IIASA, anomenat LEST (Lift Energy Storage Technology), els ascensors i els espais buits existents en els edificis de gran alçada serien les peces clau del concepte: el que es proposa bàsicament és d’emmagatzemar els excedents d’energia elèctrica provinent de fonts renovables en forma d’energia potencial (hissant contenidors de sorra humida o altres materials d’alta densitat, de la distribució dels quals s’encarregarien petits vehicles autònoms), que podrà després ser alliberada utilitzant la gravetat, quan l’ascensor baixi, per alimentar alguna mena de generador.
a) Components del sistema; b) Edifici no carregat; c) Edifici totalment carregat; d) operacions de càrrega; e) Operacions de generació; f) Mode d’alimentació dels sistemes auxiliars (CC BY 4.0, © 1969, Elsevier)
Els desenvolupadors de LEST estimen un cost aproximat d’entre 21 i 128 $ / kWh, segons l’alçada de l’edifici. El sistema pot ser especialment apropiat per a la provisió dels sistemes auxiliars, descentralitzats, d’emmagatzematge elèctric amb cicles d’emmagatzemament entre diaris i setmanals. La tecnologia s’orienta doncs, sobretot, a reduir la dependència dels grans edificis respecte d’una xarxa elèctrica central, cosa que també redundarà en benefici de la fiabilitat d’aquesta darrera per proveir la resta de la ciutat.
També cal destacar que el concepte LEST no necessitaria grans inversions, atès que tot edifici de gran alçada ja disposa de la major part de la infraestructura necessària: ascensors i espais buits. El fet d’utilitzar allò que ja existeix permetria que una eventual implantació del concepte LEST resultés relativament econòmica.
Esquerra, un apartament ocupat també pot acollir contenidors (trenta-sis en aquest exemple); dreta: un de buit, molts més (fins a cinc-cents setanta-tres en aquest exemple) Els desplaçaments horitzontals dels contenidors, fins als ascensors o des dels ascensors, es farien amb petits vehicles autònoms (CC BY 4.0, © 1969, Elsevier)
El potencial global del concepte LEST s’estima entre els 30 i els 300 GWh. La seva utilització coordinada entre diversos edificis permetria a més reduir la necessitat d’invertir en sistemes centralitzats d’emmagatzematge elèctric a gran escala, més costosos.
Naturalment, caldran més estudis per fer que LEST esdevingui una realitat. Per exemple, per determinar els llocs més adients per emmagatzemar els pesos al capdamunt dels edificis quan el sistema es trobi totalment carregat, i també per trobar una solució que permeti repartir els pesos de manera idònia per assegurar que els forjats no cedeixin.
Edificis de més de 250 m d’alçada al món, risc de vent i risc sísmic. Els tres paràmetres podrien ajudar a determinar on instal·lar LEST (CC BY 4.0, © 1969, Elsevier)
Autors
Redactat per: Alfonso Martínez Jaume
Per saber-ne més: Energy
