Islàndia: perforar un túnel sota un volcà
L’any 2024 començarà la perforació del primer observatori del magma del món.
L’última frontera: anàlisi in situ de la interfície entre magma i zona geotèrmica profunda
Un volcà islandès acollirà d’aquí uns anys el que serà el primer observatori del magma que haurà existit mai, i des del qual els científics podran observar les roques en fusió, a temperatures de fins a 1.300 °C , gràcies a un túnel de dos quilòmetres de profunditat foradat dins l’interior del volcà. El volcà en qüestió és el Krafla, a la regió de Mývatn, al nord d’Islàndia, i situat de ple sobre la fissura que separa les plaques continentals euroasiàtica i nord-americana. El Krafla és un volcà actiu, emet fumeroles i sofre. Cal assenyalar també que des de 1977 hi existeixen instal·lacions d’aprofitament geotèrmic.
La central geotèrmica del Krafla, construïda cap a final de la dècada dels setanta (© Dmitri Naumov)
La primera idea del projecte, anomenat Krafla Magma Testbed (KMT), va sorgir l’any 2009, quan tot perforant nous pous per a l’aprofitament geotèrmic es va descobrir accidentalment una bossa de magma de riolita, d’uns 500 milions de m3, amb una temperatura aproximada de 900 °C, a una fondària de tot just 2,1 km sota la superfície. Fins llavors els vulcanòlegs estaven convençuts que caldria baixar a més del doble de la dita profunditat per atènyer el magma del Krafla. L’escassa profunditat relativa de la bossa de magma va suggerir als investigadors la possibilitat de bastir un projecte científic inèdit per poder estudiar el magma subterrani –cosa que fins aleshores, i fins avui de fet, no s’ha aconseguit més que gràcies a troballes fortuïtes als volcans de Hawaii, de Kènia i al mateix Krafla com s’ha apuntat.
El KMT es va llençar oficialment l’any 2014. Hi participen científics d’onze països i d’una quarantena d’empreses i instituts. El projecte està dotat amb noranta milions d’euros, i s’espera que permeti comprendre millor la dinàmica dels volcans, i així poder-ne predir les erupcions i millorar els processos de presa de decisions dels cossos de protecció civil; també contribuirà a entendre els processos de formació de les menes de minerals, i a aprofundir en el coneixement de l’escorça terrestre. A més, pretén ajudar al desenvolupament de noves fonts d’energia natural –cal assenyalar per exemple que el magma del Krafla produeix enormes quantitats de vapor a 450 °C , cosa que en principi permetria generar entre cinc i deu vegades més energia que una central geotèrmica convencional.
Model del Krafla (© KMT)
Hi ha malgrat tot una certa inquietud que la perforació d’un túnel per sota un volcà pugui desencadenar accidentalment una erupció, tal com va passar per exemple l’any 2006 amb les prospeccions petrolieres dutes a terme al subsòl de la població indonèsia de Sidoarjo (illa de Java), que van provocar una erupció i un flux ininterromput de fang que dura des de llavors, a causa de la perforació accidental d’una gran bossa d’aigua a pressió, ja força fràgil a causa d’un terratrèmol anterior. La possibilitat d’una erupció accidental a causa de l’actuació KMT, però, es pot pràcticament descartar al Krafla, segons un dels responsables del projecte (John Eichelberger, de la Universitat d’Alaska Fairbanks).
I és que la perforació sota el Krafla parteix de condicions prèvies favorables: en pocs llocs de la Terra s’hi ha trobat magma amb tanta freqüència, i el sistema volcànic al qual pertany el Krafla ha estat àmpliament estudiat (tant en termes geològics com geofísics), i monitoritzat tridimensionalment gràcies a les quaranta perforacions de sondeig que ja existeixen. D’altra banda, la zona és fàcilment accessible, el subministrament d’aigua hi està assegurat, i l’impacte de l’actuació és quasi negligible, i no suposarà més que un petit increment respecte al del camp d’aprofitament geotèrmic que ja hi ha a l’indret.
L’actuació servirà també per assajar nous materials i noves tècniques de perforació aptes per a entorns amb temperatures i pressions extrems.
Un cop perforat el túnel sota el Krafla, s’espera que les instal·lacions permanents de recerca siguin operatives almenys durant trenta anys. L’actuació, diuen els seus promotors, tindrà un cost molt inferior al que actualment dediquen indústria i governs d’una banda a la monitorització volcànica i de l’altra a l’exploració geotèrmica; i s’amortitzarà al llarg de la seva vida útil, gràcies a les valuoses informacions que podrà fornir i que al seu torn podran evitar quantioses despeses derivades, per exemple, de la gestió de catàstrofes.
Autors
Redactat per: Alfonso Martínez Jaume
Per saber-ne més: Krafla Magma Testbed (KMT), Krafla Magma Testbed (KMT) [PDF]
