LYON, Ch.; SAUPE, Erin E.; SMITH, Ch.J.; HILL, D.J.; BECKERMANN, A.P.; STRINGER, L.C.; MARCHANT, R.; MCKAY, J.; BURKE, A.; O’HIGGINS, P.; DUNHILL, A.M.; ALLEN, B.J.; RIEL-SALVATORE, J.; AZE, T. “Climate change research and action must look beyond 2100”, a Global Change Biology. John Wiley & Sons, setembre de 2021. Publicació en línia.
L’any 2500 la Terra serà possiblement un planeta hostil als humans. Els tres escenaris prospectius que dibuixen els autors de l’estudi “Climate change research and action must look beyond 2100”, segons s’atenyi una disminució feble, moderada o forta de GEH a l’atmosfera, són pessimistes per a la supervivència de l’ésser humà a llarg termini; si més no, seran imprescindibles canvis radicals en les maneres de viure.
L’estudi l’han dut a terme una quinzena de científics de diferents disciplines (paleobiologia, antropologia, ecologia...) de diverses universitats, com ara la d’Oxford, la de Leeds, la McGill i la de Montreal. El treball ha estat publicat a Global Change Biology.
Els autors han realitzat projeccions basades en els esquemes representatius de concentracions [de GEH] (RCP, representative concentration pathways), en funció del temps, força més enllà del que sol ser habitual en estudis d’aquesta mena, que només excepcionalment van més enllà de 2100, amb alguns arribant fins a l’any 2300. S’han modelitzat escenaris amb RCP 6.0, RCP 4.5 i RCP 2.6, respectivament indicatius de reduccions febles, moderades i fortes de GEH. Més enllà de 2100, segons l’RCP assolit, l’avenir de la Terra pot prendre camins diferents.
Val a dir però que l’escenari RCP 2.6, de reducció forta de GEH segons fixa l’Acord de Paris per limitar l’escalfament planetari a dos graus centígrads no ofereix, més enllà de 2100, perspectives gaire més optimistes que els escenaris RCP 6.0 i RCP 4.5, de reducció feble i moderada. Això sense comptar que sembla que on realment ens encaminem és a un augment proper als tres graus d’aquí a 2100, amb els objectius de l’Acord llargament depassats.
Anomalies de les temperatures mitjanes de l’aire en cotes superficials, i de l’augment del nivell del mar vinculat al canvi de les temperatures, en els tres escenaris (RCP 6.0, RCP 4.5 i RCP 2.6), en comparació amb les mitjanes del període 2000-2019. Ombrejades, les fites temporals (2020, 2100, 2200, 2500). A la part baixa, anomalies localitzades, en relació amb el període 2000-2019, per als horitzons 2100, 2200 i 2500, en els tres escenaris RCP esmentats (Lyon et al., 2021)
Els autors de l’estudi també han modelitzat la distribució de la vegetació, l’estrès tèrmic i les condicions de creixement per als conreus més importants, de manera que es comença a apuntar a què haurà d’enfrontar-se la humanitat a partir del proper segle endavant.
Segons els autors, la Terra serà l’any 2500 un planeta de mal viure-hi, amb moltes zones conreables actuals esdevingudes estèrils, i amb les noves zones de cultiu, molt minvades, limitades als pols. També la conca de l’Amazones s’haurà tornat possiblement eixorca i incompatible amb la vida humana. Aquestes conseqüències seran possiblement les que es produiran en els escenaris RCP 6.0 i RCP 4.5, en què les temperatures globals seguiran augmentant més enllà de 2100.
De la seva banda, en l’esquema de reducció forta de GEH (RCP 2.6), el nivell del mar seguirà augmentant malgrat tot, de manera que moltes regions esdevindran inhabitables. Cal no oblidar tampoc la intensificació i la major freqüència de fenòmens meteorològics extrems, que també dificultaran la vida en algunes zones.
Per bé que l’estudi es basa en un únic model climàtic, els seus autors asseguren que les conclusions a què arriba són compatibles amb el rang de projeccions d’altres estudis precedents tot i que d’abast temporal més curt.
A més, per tal de reflectir el que podria arribar a ser el planeta l’any 2500 en comparació amb el que coneixem avui, l’estudi ofereix un seguit d’imatges en sèrie cronològica dels anys 1500, 2020 i 2500, en tres zones geogràfiques i paisatgístiques: l’Amazones, el Midwest dels Estats Units i el subcontinent indi. Les imatges per a 2500 es basen en les projeccions en escenari RCP 6.0, de baixa mitigació de GEH i, per tant, d’increment extrem de les temperatures.
Recreació del subcontinent indi: any 1500 (a dalt), avui (al centre) i any 2500 (a baix). A la darrera imatge veiem un seguit de tecnologies destinades a adaptar-se a la calor, com ara l’agricultura robotitzada amb una mínima presència humana, atesa la necessitat d’equips protectors, i edificis vegetalitzats. (Lyon et al., 2021
No és cap sorpresa, per tot plegat, que els autors de l’estudi advoquin per una reducció dràstica i inajornable de les emissions de GEH, acompanyada d’una adaptació no menys intensa i urgent al canvi climàtic que patim, al qual ja no podem escapar probablement.
Podeu accedir a l’article complet, gratuïtament, aquí.
ESPO Green Guide 2021 – A Manual for European Ports Towards a Green Future. Brussel·les: European Sea Ports Organization, setembre de 2021. 58 p. Publicació en línia
L’Organització Europea de Ports Marítims (ESPO) ha publicat el setembre de 2021 aquest manual, que pretén traçar una ruta per a un futur més verd dels ports del continent.
L’ESPO Green Guide 2021 proporciona als ports europeus eines concretes i els ofereix un guiatge en el camí cap a llur sostenibilitat ambiental. L’obra és una resposta als reptes ambientals a què fa front actualment el sector portuari europeu, amb el canvi climàtic situat com una de les qüestions principals.
La guia és una iniciativa de baix a dalt, impulsada pel sector, i alhora que ofereix una visió per a l’ecologització dels ports també vol posar-ne de manifest una major ambició ambiental, atesa la urgència de la qüestió.
Les prioritats ambientals recollides al manual (© European Sea Ports Organization)
El compromís del sector amb el medi ambient i la sostenibilitat ve de lluny: ja l’any 1993, amb l’ESPO tot just creada, els seus membres van formular un codi de pràctiques ambientals, i des de llavors el document ha estat actualitzat i revisat en un parell d’ocasions, per adaptar-lo a les noves exigències.
Basant-se en aquests codis, l’ESPO Green Guide va un pas més enllà, proporcionant una visió actualitzada i integral de la legislació portuària i ambiental, d’Europa i de la resta del món. També incorpora una plantilla per a la formulació de fulls de ruta ambiental per a cada port individual, així com un inventari d’eines d’ecologització a què poden recórrer les autoritats portuàries.
El manual es complementa amb una base de dades digital, en actualització permanent, que recull bones pràctiques mediambientals dels ports europeus. A final de setembre de 2021 n’hi havia més de vuitanta de recopilades. La llista completa, amb enllaços a cadascuna d’elles, es pot consultar aquí.
I l’ESPO Green Guide 2021 podeu descarregar-la aquí [format PDF].
