Seguiment de la restauració de molleres i de la implantació de diverses espècies d'esfagnes (Parc Nacional Aigüestortes i Estany de Sant Maurici). M2020
Autors
Jrt i Clara Racionero
Contents
Direcció de projecte
Parc Nacional Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
Període
Gener-desembre 2020
Descripció
Els estius de 2017 i 2018 es varen restaurar molleres de la bassa de la Font Grossa a Espot, implantant petits flocs de quatre espècies d'esfagnes, dues (Sphagnum magellanicum i S. capillifolium) per formar l'hàbitat d'interès comunitari (HIC) 7110*, i dues (Sphagnum teres i S. subsecundum), entre la població ja instal·lada de Carex rostrata, com a part de l’hàbitat 7140. En aquest darrer cas es va fer un disseny de restauració posant mostres en tres nivells diferents d’inundació, per testar quina era la millor opció i també assegurar més variabilitat de condicions que permetessin més èxit en la restauració.
Cada any posterior, inclòs el 2020, s'ha fet el seguiment d’aquestes mostres a primavera i tardor i s’ha avaluat la supervivència, el creixement vertical i l’expansió horitzontal. Per avaluar l'àrea s’ha utilitzat un programa de tractament d'imatges. Paral·lelament al seguiment dels esfagnes introduïts en la restauració, el 2020 s’ha registrat també el nivell d'aigua de Font Grossa i de l'estany Trescuro de Dalt per mitjà de dos sensors de pressió col·locats en tubs perforats instal·lats dins de l'aigua, en un lloc proper a la riba. Les dades informen de la dinàmica hidrològica general, i també de les pujades sobtades ocasionades per esdeveniments naturals o per la gestió de l’aigua per part de la indústria hidroelèctrica a la part alta de la conca de la vall de Peguera.
Aquest projecte dóna continuïtat a algunes de les línies d'actuació del projecte Interreg POCTEFA GREEN (https://www.green-biodiv.eu/).
Finalitat de l'acció
Avaluar l'èxit de la restauració de molleres i la implantació d'esfagnes (briòfits) mitjançant el seguiment de diversos paràmetres biòtics i abiòtics (nivell d'aigua).
Novetats que aporta l'acció
Seguiment detallat de la restauració de molleres (hàbitats d'interès comunitari) i de la implantació dels esfagnes (briòfits) usats en la restauració.
Fonaments de la novetat
Seguiment detallat de la restauració d'un hàbitat per valorar l'efectivitat de la metodologia emprada i poder realitzar una gestió adaptativa. Ús d'un programa de tractament d'imatges per avaluar paràmetres biòtics.
Per saber-ne més
Eixos temàtics de medi ambient i sostenibilitat
1. Gestió i planificació de l’aigua per a un ús sostenible
1.1. Millora de la qualitat hidromorfològica i biològica del medi
1.2. Gestió de la demanda i dels recursos hídrics
1.3. Millora de la qualitat de les aigües
1.4. Modernització dels regadius
2. Qualitat de l’aire i salut
2.1. Contaminació atmosfèrica i protecció de l’ambient atmosfèric
2.2. Exposició i riscos
2.3. Models de pronòstic de la contaminació
3. Producció i consum sostenible
3.1. Sistemes de gestió ambiental
3.2. Ecoetiquetage i distintius de qualitat ambiental
3.3. Ecodisseny i compra pública ambientalitzada
3.4. Prevenció i control integrats de la contaminació
3.5. Substàncies químiques
4. Educació per a la sostenibilitat
4.1. Creació del sistema d’informació ambiental de Catalunya
4.2. Metodologies per a la incorporació de la sostenibilitat en la pràctica docent
4.3. Metodologies d’avaluació dels programes d’educació per a la sostenibilitat
4.4. Caracterització del tercer sector ambiental
5. Meteorologia
5.1. Modelització climàtica
5.2. Millora dels processos per a incrementar el control de qualitat de dades meteorològiques
5.3. Climatologia de la intensitat de precipitació
5.4. Estimació de la precipitació a partir de radar i pluviòmetres
5.5. Millora de la qualitat de la predicció
5.6. Climatologia de llamps
5.7. Meteorologia d'escala local
6. Prevenció, minimització i tractament de residus
6.1. Desenvolupament d’eines d’anàlisi i d’identificació
6.2. Valorització de residus no aprofitables com a subproductes
6.3. Recollida i tractament de residus
6.4. Valorització de materials
6.5. Optimització dels processos de tractament de residus
7. Conservació i ús sostenible del sòl
7.1. Obtenció de fertilitzants orgànics de qualitat a partir de residus
7.2. Restauració de sòls degradats
7.3. Avaluació de la qualitat del sòl
8. Planificació de la biodiversitat i del patrimoni natural
8.1. Tendències de la biodiversitat a Catalunya
8.2. Nous actors de la conservació
8.3. Nous objectes de conservació
9. Canvi climàtic i energia
9.1. Mitigació
9.2 Adaptació
Instrumentals
1. Observació territorial, ambiental i climatològica
- 1.1. Generació de geoinformació de referència
1.2. Observació dinàmica
1.3. Observació sistematitzada de l’impacte de plans i projectes
1.4. Observació meteorològica
1.5. Recopilació de dades meteorològiques històriques de Catalunya
- 1.1. Observació i recopilació de dades històriques en relació a paràmetres hidrològics.
2. Previsió (informació de referència sobre el futur)
2.1. Necessitats de sòl
2.2. Demanda de mobilitat de persones i de moviment de mercaderies
2.3. Medi ambient i sostenibilitat
2.4. Vulnerabilitat territorial
2.5. Sistemes avançats de previsió
2.6. Prediccions meteorològiques
2.7. Regionalitzacions dels escenaris climàtics i dels escenaris hidrològics.
3. Tècniques de disseny, construcció i manteniment d’infraestructures
3.1. Auscultació geotècnica
3.2. Nous materials i sistemes auxiliars
3.3. Infraestructures singulars
3.4. Infraestructures en entorns sensibles
3.5. Infraestructures relatives al cicle integral de l’aigua
3.6. Infraestructures relatives a la gestió i tractament de residus.
4. Noves tecnologies i nous serveis de suport
4.1. Serveis basats en la localització
4.2. Observació i mesura territorial
4.3. Representació de dades
4.4. Indicadors de mobilitat
4.5. Comunicació amb l’usuari
4.6. Ajut a la conducció de vehiclesSistemes de suport a la construcció d’infraestructures
- 4.7. Sistemes d’informació per a la gestió
- 4.8. Indicadors ambientals
- 4.9. Sistemes d’informació ambiental
- 4.10. Aplicacions de les xarxes socials
5. Aspectes jurídics i institucionals
- 5.1 Avaluació de la legislació vigent
- 5.2 Legislació comparada
- 5.3 Cooperació entre ens
- 5.4 Arquitectura institucional
- 5.5 Instruments i mecanismes contractuals
3. Transferència
6.1. Mecanismes de transferència del coneixement de la recerca i la innovació
Transversals
1. Planificació i projectació
- 1.1. Planificació estratègica d’àmbits territorials específics i en matèria ambiental
- 1.2. Projectes territorials i ambientals.
- 1.3. Noves figures de plans i projectes
2. Anàlisi economicofinancera i instruments econòmics (finançament i tarifació)
- 2.1. Models de finançament del transport públic.
- 2.2. Models de finançament d’infraestructures singulars
- 2.3. Tarifació per ús d’infraestructura viària o ferroviària (cànon).
- 2.4. Tarifació variable de la mobilitat
- 2.5. Taxes portuàries i aeroportuàries
- 2.6. Instruments econòmics en relació a la gestió ambiental i la conservació de la biodiversitat
3. Nous mètodes i criteris d’avaluació
- 3.1. Avaluació socioeconòmica de plans i projectes
- 3.2. Avaluació estratègica territorial
- 3.3. Avaluació ambiental
4. Governança
- 4.1. Processos de coordinació institucional sobre plans i projectes i altres actuacions del departament
- 4.2. Disseny participatiu
- 4.3. Difusió d’informació i comunicació de plans i projectes i d’altres actuacions del departament
- 4.4. Sistemes de suport a la presa de decisions
- 4.5. Mecanismes col·laboratius
5. Aspectes socials i culturals – dimensió social
- 5.1. Dimensió social de la mobilitat.
- 5.2. Accidents
- 5.3. Comportament social vinculat al territori i al medi ambient
- 5.4. Impacte social
- 5.5. Dimensió social de la sostenibilitat
