Destaquem
Adrian Smith + Gordon Gill Architecture
El nou model respon al disseny de la firma nord-americana Adrian Smith + Gordon Gill Architecture. La ciutat, anomenada Great City, s’alça sobre una àrea d’1,3 km2, i es caracteritza per un centre urbà que creix en alçada, envoltat d’un amortidor paisatgístic (buffer landscape), d’espais oberts i terrenys agrícoles, que, conservant la topografia original, totalitza el 60% de la superfície total de la parcel·la, de 3 km2.
Dintre de la ciutat, que s’enllestirà en uns vuit anys, el 15% del terreny es reserva a parcs, de manera que cada unitat residencial en tingui un a menys de dos minuts; el 60%, a edificació; i el 25% restant, a infraestructures i vialitat, la meitat de la qual per a vianants. De fet, la dimensió de Great City permetrà als residents arribar del centre als límits urbans en tot just deu minuts a peu, i farà pràcticament innecessaris els vehicles particulars. Sí que es preveu que hi circulin, però, altres modalitats de trànsit rodat, com ara llançadores elèctriques.
Great City pretén donar resposta a la sobrecàrrega que pateixen les grans ciutats xineses sense que això suposi un elevat consum energètic ni un augment significatiu de les emissions de CO2, com sol succeir en els desenvolupaments suburbans.
En aquest sentit, els arquitectes afirmen que Great City pot emprar un 48% menys d’energia i un 58% menys d’aigua que ciutats convencionals de la mateixa mida, alhora que pot reduir els residus en un 89% i les emissions de CO2 en un 60%. De fet, Great City s’acull als estàndards de LEED-ND (Leadership in Energy and Environmental Design for Neighborhood Development) i de BREEAM (Building Research Establishment – Environmental Assessment Method). Entre altres actuacions en el terreny de la sostenibilitat energètica, es preveu que la ciutat utilitzi sistemes d’emmagatzemament de la calor residual de l’estiu per proporcionar calefacció a l’hivern, i que l’ecoparc del nord-oest de Great City integri el tractament d’aigües residuals i de residus sòlids amb la generació energètica.
Aquests factors adquireixen rellevància si considerem que a la Xina segueixen, sense aturador, les migracions des de la ruralia cap a les ciutats, raó per la qual es fa necessari un model d’urbanisme dens, ambientalment sostenible i amb habitatges assequibles per a la majoria de ciutadans. També s’intenta aconseguir que els usos siguin mixtos, i que la ciutat pugui proveir els seus vuitanta mil habitants de tots els serveis necessaris (educació, comerç, cultura, sanitat) i oferir-los llocs de feina a la mateixa localitat (es confia a assolir aquesta fita ubicant a la ciutat un campus mèdic de referència nacional, entre altres possibilitats). Tot i l’autosuficiència de Great City també es preveuen, naturalment, sistemes de transport col·lectiu per connectar-la amb Chengdu.
Redactat per: Alfonso Martínez Jaume
