Text per al banner (100-300 caràcters) La DGQACC i l’ATM impulsa un projecte de col·laboració amb el BSC per millorar l’avaluació de la qualitat de l’aire i la gestió dels episodis de contaminació mitjançant models del medi atmosfèric i la dispersió dels contaminants.
Contents
Models de l’aire
Icones
Eixos temàtics de medi ambient i sostenibilitat
2. Qualitat de l’aire i salut
Eixos instrumentals
2. Previsió
Centres d’activitat (líder+participants del projecte)
Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic + Autoritat del Transport Metropolità (ATM, Barcelona Supercomputing Center (BSC)
Text de la notícia
La Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic del Departament de Territori i Sostenibilitat i l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) impulsen un projecte de col·laboració amb el Departament de Ciències de la Terra del Barcelona Supercomputing Center amb l’objectiu d’utilitzar la modelització per avaluar la qualitat de l’aire.
Els models de qualitat de l’aire que s’estan desenvolupant en el marc del projecte hauran de permetre avaluar la qualitat de l’aire al territori, realitzar pronòstics en general i, en especial, d’episodis de contaminació i millorar la planificació de la gestió d’aquests episodis.
El projecte es va presentar en la jornada en línia L’ús de models de dispersió com a eina de gestió de la qualitat de l’aire el 4 de desembre. Els materials de les ponències es poden consultar aquí i el vídeo es pot visualitzar aquí.
El projecte amb el BSC
Els objectius del projecte i l’estat de desenvolupament en què es troben són:
- Obtenir una pronòstic de la contaminació a resolució de 1 x 1 km dels diferents contaminants (òxids de sofre, NO2, O3, PM10 PM2,5, CO i benzè). Això ja està operatiu i és una eina molt potent de gestió, que es calibra adequadament de manera periòdica amb les dades de les estacions fixes i de les mesures mòbils arreu del territori.
- Desenvolupar un model de simulació numèrica en l’àmbit urbà amb una resolució d’entre 20 i 100 m per a la zona de baixes emissions, per discriminar molt finament la qualitat de l’aire a escala local, a nivell de carrer. El model no està acabat però va avançant. En un futur es preveu disposar de la diagnosi a una resolució de 1 x 1km, incorporar les partícules en suspensió PM2,5 i ampliar el càlcul de la població exposada per als anys 2017, 2018 i 2019.
- Diagnosticar la qualitat de l’aire (per a NO2, O3 i PM10) dels anys 2016, 2017, 2018 i 2019 mitjançant modelització amb resolució 4 x 4 km. Aquesta tasca ha finalitzat i la informació obtinguda s’ha sintetitzat en forma de mapes de qualitat de l’aire que s’han posat la informació a disposició dels actors interessats en la temàtica (ajuntaments, consultores, entitats...) a través de l’Hipermapa i del portal web del DTES. Això permet accedir en obert a tota la informació sobre la qual s’avalua la qualitat de l’aire: des de les dades de partida que proporcionen les estacions, a la diagnosi que se’n fa a través de la modelització i, finalment, els informes d’avaluació de la qualitat de l’aire que se’n deriven. En un futur aquests mapes es generaran anualment de manera sistemàtica, i permetran observar l’impacte de determinades actuacions o infraestructures o seguir l’evolució de la qualitat de l’aire en determinades zones del territori
A la jornada, Oriol Jorba del BSC va presentar el sistema CALIOPE, un sistema de models coherents i consistents que fa el pronòstic de la qualitat de l’aire a 2 dies a diferents escales (Europa, Espanya i, ara, Catalunya a 1 x 1 km). S’està desenvolupant des del 2005 i s’està treballant per afinar-lo a escala de Catalunya i de la ZBE. És una eina d’ajuda a la presa de decisions per als gestors públics i d’informació a la ciutadania accessible aquí.
Eva Pérez Gabucio, cap de la Secció d’Immissions de la DGQACC, va parlar de quan i com es poden utilitzar els sistemes de modelització per avaluar la qualitat de l’aire.
I Cristina Alonso Rodríguez i Patricia de la Viesca Cosgrove, també de la Secció d’Immissions, van explicar detalladament quines eines GIS hi ha disponibles perquè les administracions i la ciutadania consultin els resultats de la modelització.
Els treballs del SMC
A la jornada, Manel Bravo Blanco, del SMC, va presentar altres eines complementàries per obtenir i gestionar informació sobre la qualitat de l’aire. El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) va donar una visió general sobre l’ús de la predicció numèrica per donar informació sobre trajectòries, dispersió i transport atmosfèric. També va presentar les eines que té disponibles actualment per modelitzar la dispersió de contaminants, com CALPUFF, i la nova plataforma operativa de sistema de trajectòries basada en els models WRF i HYSPLIT, que es desplegarà en un futur immediat, que permeti diagnosticar i pronosticar situacions concretes respecte a la qualitat de l'aire davant de situacions d'alerta o per requeriments associats a la planificació d’infraestructures i formarà part de les millores que des del DTES s’implementaran en el nou PLASEQTA de Tarragona per perfeccionar el càlcul de les retrotrajectòries.
Les línies de futur
El balanç de la col·laboració entre els àmbits de recerca i de gestió que ha suposat el projecte és molt positiu. L’objectiu de millora contínua i d’avançar en la gestió i la presa de decisions en relació amb la qualitat de l’aire permet definir les línies de treball de futur:
- Reduir la resolució especial de la diagnosi i passar de 4 x 4 km a 1 x 1 km
- Incorporar les PM2,5 per ampliar el ventall de contaminants.
- Obtenir mapes de població exposada (en un principi de 2017, 2018 i 2019 i posteriorment com a balanços anuals sistemàtics) per poder constatar impacte d’actuacions sobre el territori i l’evolució en el temps.
- Tenir en consideració noves eines de futur com els sensors de baix cost, que obriran noves vies.
A principis de 2021 se celebrarà una nova jornada dirigida a aprofundir en mesures avançades de la qualitat de l’aire per abordar altres aspectes com l’obtenció d’informació per gestionar, o utilitzar mesures alternatives que podrien permetre inferir la qualitat de l’aire (per exemple, dades de soroll, mobilitat, etc.).
Autors
Redactat per: Júlia Rubert i Tayà
Per saber-ne més: Xavier Guinart, Eva Pérez, Cristina Alonso, Patricia de la Viesca
Eixos R+D+I del Departament
Temàtics de medi ambient i sostenibilitat
2.3 Models de pronòstic de la contaminació
Instrumentals
2.3 Medi ambient i sostenibilitat
4.8 Sistemes d’informació per a la gestió
4.9 Indicadors ambientals
Transversals
-
