El 90% dels residus plàstics que es troben a l'oceà hi arriben des de tot just una desena de grans rius, segons es desprèn de diverses publicacions. Per evitar que els plàstics assoleixin el mar, tres investigadores neerlandeses han desenvolupat una senzilla tecnologia que actualment s'està provant a Amsterdam.
Capturar els plàstics sense interferir en la vida aquàtica ni en les activitats fluvials
Aquest és l'objectiu de The Great Bubble Barrier® (GBB), les proves inicials de la qual van tenir lloc al riu IJssel i que actualment s'està assajant en aigües d'Amsterdam, en un projecte de demostració que va començar a final de 2019 i que durarà fins a l'any 2021. L'actuació es duu a terme al Westerdok, un dels desguassos dels canals de la ciutat en el riu IJ. De 2021 endavant, les responsables del sistema voldrien començar a implantar-lo en alguns dels grans rius que per si sols aporten al mar fins al 90% dels residus plàstics que hom troba a l'oceà: el Nil, el Níger, el Mekong, el Iangtsé, el Huang He, el Hai He, el riu de les Perles, l'Amur, el Ganges i l'Indus.
Esquema de funcionament de la GBB: la disposició en diagonal permet derivar els residus a la riba per recol·lectar-los (© The Great Bubble Barrier)
La GBB consisteix en un tub perforat que es col·loca al fons del riu. Quan s'insufla aire a l'interior del tub, es genera una cortina de bombolles des del fons fins a la superfície, i que ocupa tota l'amplada del curs d'aigua. Aquesta barrera no suposa cap impediment per a la navegació, i té poc impacte en la mobilitat de la fauna aquàtica. Fins i tot contribueix en certa mesura a millorar l'estat del medi augmentant-ne la proporció d'oxigen i evitant-hi així la proliferació d'algues tòxiques.
En canvi, sí que suposa una barrera per als residus plàstics presents a l'aigua, que es veuen bloquejats per la cortina de bombolles, que pel seu moviment ascendent també fa aflorar a la superfície els residus més profunds.
La tecnologia va ser assajada a les instal·lacions de Deltares (vegeu el Butlletí núm. 17) i posteriorment va ser aplicada al riu IJssel, per encàrrec del Rijkwaterstaat, l'agència neerlandesa d'infraestructures i conques hídriques.
Com s'ha apuntat, des de fa uns mesos el sistema es troba en fase de demostració a la capital holandesa, als canals de la qual cada any es recullen, per altres mètodes, més de quaranta tones de residus plàstics. Moltes més acaben al riu IJ i des d'allà al mar del Nord, ja que la recollida amb sistemes tradicionals no és contínua ni assoleix les zones més profundes dels canals. Aquests dos inconvenients queden resolts amb l'ús de la GBB.
Esquema de la instal·lació al Westerdok d'Amsterdam. De dreta a esquerra: 1. Plàstics; 2. Vaixells, que poden prosseguir la seva navegació sense traves; 3. Barrera de bombolles, en diagonal, en un angle que permeti la màxima captura de plàstics; 4. Sistema de captació dels plàstics bloquejats, per a la seva posterior recollida; 5. Compressor elèctric, en un contenidor aïllat, que insufla aire als tubs, les vint-i-quatre hores del dia; 6. L'aigua de l'IJ, ja lliure de plàstics, segueix cap al mar del Nord (© The Great Bubble Barrier)
A més de la implantació de la barrera de bombolles en alguns dels principals rius del món que més contribueixen a la pol·lució plàstica dels oceans, The Great Bubble Barrier s'ha fixat com a objectiu investigar si el seu sistema també seria adequat per a la captura dels microplàstics. La tecnologia actual permet capturar fragments de plàstic més grans d'1 mm.
En aquest context, The Great Bubble Barrier s'ha associat amb una companyia proveïdora d'aigua potable, un gestor hídric públic i un institut de recerca hídrica, amb l'objectiu d'estudiar la quantitat de microplàstics presents als efluents de les plantes depuradores i la hipotètica capacitat de la GBB per capturar plàstics d'entre 0,02 mm i 0,5 mm. La barrera de bombolles que s'assaja amb aquestes finalitats s'ha instal·lat al canal d'efluents d'una planta de tractament d'aigües a Wervershoof, a la província d'Holanda Septentrional, i les conclusions de l'actuació s'haurien de fer públiques cap a mitjan 2021.
La implantació de la GBB a Wervershoof ha estat cofinançada pel Programa TKI Watertechnologie, del Ministeri neerlandès d'Afers Econòmics i Clima.
Esquema de la instal·lació de GBB al canal d'efluents de la depuradora de Wervershoof: 1. Monitoratge de l'aigua d'efluent, tractada, per esbrinar-ne el contingut de microplàstics; 2. Monitoratge de l'aigua d'efluent just abans de la barrera, probablement amb una concentració de microplàstics més alta a causa del corrent circular que genera la GBB a la superfície, que els reagrupa; 3. Monitoratge de l'aigua d'efluent just després de la barrera, s' hi espera una concentració de microplàstics reduïda. Els monitoratges es duran a terme cada dues setmanes. El tub GBB que travessa el canal fa 16 m de llargada (© The Great Bubble Barrier)
Autors
Redactat per: Alfonso Martínez Jaume.
Per saber-ne més: The Great Bubble Barrier®.
