Contents
Innovació a la societat de les xarxes
Daria Tataj és experta en emprenedoria i innovació i assessora estratègica d'alt nivell de la Unió Europea, i està considerada a nivell mundial una persona de referència en aquest camp.
A la conferència de clausura POSAR ENLLAÇ A CONFERENCIA del cicle d’innovació Innovaires que va tenir lloc en línia el 21 de juliol de 2020 (vegeu notícia aquí) POSAR ENLLAÇ A L’ALTRA NOTÍCIA va aprofundir en el concepte d’intel·ligència de xarxa i en les habilitats necessàries per innovar en el context actual de recuparació de la pandèmia.
La innovació en els temps post-COVID
Vivim a la societat de les xarxes, és a dir, en una societat connectada a temps real per les xarxes de comunicació, en la qual qualsevol persona connectada pot comunicar-se amb la resta en tot moment. I en aquest context les regions que lideren la innovació a nivell mundial es caracteritzen per la manera com la gent pensa —pel fet que creuen que les seves aportacions son necessàries i valuoses— i per com s’estableixen els lideratges dels actors principals —no de manera aïllada i fragmentada sinó de manera coordinada i orquestrada a partir d’un focus comú—.
Per Tataj, la innovació emergeix de la combinació d’aspectes tecnològics, econòmics i socials però en el moment històric actual, en què tenim la capacitat de teixir xarxes a una escala sense precedents, l’efectivitat que tinguem a l’hora de forjar i mobilitzar xarxes (físiques o virtuals) és l’element determinant per innovar amb èxit. Ella defensa que cal trencar amb els compartiments estancs que han estat històricament els diferents quatre pilars de la innovació (indústria, govern, educació i emprenedoria). Si aquests actors col·laboren i creen un ecosistema permeable, la quantitat de recursos econòmics (i fins i tot de talent i coneixement!) necessaris per innovar no és molt elevada.
Aquesta col·laboració en xarxa que fa uns mesos definia com a necessària per al futur, en el context post-COVID ha esdevingut un instrument essencial de la recuperació. Com a coordinadora del grup d’experts ESIR, que assessoren Ia Comissió Europea per impulsar una recerca i innovació que transformin la societat, té molt clares les recomanacions que fan als estats membres en el seu darrer informe de juny de 2020: la recuperació de la pandèmia s’ha de focalitzar simultàniament en els aspectes socials i ambientals, cal donar suport als més vulnerables i impulsar un enfocament “verd” a tots els nivells. Aquests aspectes ambientals son ja ineludibles en el mig i llarg termini. Però quan el “què” està clar i és compartit, emergeix sempre la pregunta crucial del “com”.
Intel·ligència de xarxa i ecosistemes dinàmics
En el cas de Catalunya una de les vies imprescindibles a explorar per impulsar una recuperació verda en els temps post-COVID és l’establiment de xarxes entre els quatre sectors de la innovació esmentats (indústria, govern, educació i emprenedoria). Segons Tataj, Catalunya té un ecosistema d’innovació extraordinàriament dinàmic, que li ha permès reinventar-se com a país múltiples vegades en les darreres dècades. Però alhora està altament fragmentat: si es trenca aquest aïllament a través de la construcció de xarxes enfocades a l’RDI, les sinèrgies que es poden crear seran molt potents i permetran visibilitzar canvis intensos amb pocs recursos.
Per fer-ho cal entrenar la “intel·ligència de xarxa”, és a dir la capacitat de treballar de manera creativa i eficient en un món caracteritzat per les possibilitats de teixir xarxes a una escala sense precedents. L’adaptació a treballar en equips virtuals o la gestió de les múltiples identitats que els individus desenvolupen en les societats en xarxa son només alguns dels aspectes en què es manifesta aquesta intel·ligència. I, igual com actualment es reconeix la importància de la intel·ligència emocional per la qualitat de vida individual i la productivitat laboral, la intel·ligència de xarxa esdevindrà clau en un futur que ja és aquí.
La intel·ligència de xarxa té a veure amb les habilitats allotjades l’hemisferi dret del cervell, igual com les habilitats artístiques o emocionals.
El test Network IQ (intel·ligència de xarxa) fruit de la seva recerca sobre ecosistemes d’innovació d’alt rendiment està pensat per guiar les persones en la millora del seu pensament en xarxa i en l'exploració de noves vies de desenvolupament professional.
El model que està a la base del test defineix 7 habilitats principals que configuren la intel·ligència de xarxa: estratègia de xarxa, treball en xarxa, compromís, empoderament, comunicació digital, col·laboració per a la diversitat i influència. La bateria de preguntes del test (que pren uns 10-12 minuts en línia) permet obtenir una puntuació global i una puntuació per cada habilitat, puntuació que pot correspondre a 3 nivells de competència: bàsic, intermig i avançat.
El test també permet caracteritzar 4 perfils, en el cas que algunes de les competències destaquin de manera rellevant (com a mínim un 10% més) per sobre de la resta. Els perfils son: estratega, col·laborador, orquestrador i influent.
Les persones de cada perfil tenen capacitats diferenciades i maneres de contribuir a l’establiment de xarxes de col·laboració complementàries.
Idealment, a les organitzacions es compta amb equips formats per persones sense un perfil marcat (amb unes competències equilibrades, que òbviament es poden entrenar i millorar) i amb persones amb una inclinació natural cap a un perfil marcat. Si aquestes persones adquireixen nivells avançats, poden potenciar a l’organització aspectes concrets del treball en xarxa.
Els resultats al DTES
Aquest test es va oferir als equips directius de les diferents secretaries i a la comunitat d’innovadors del DTES (que formen part del banc de bones pràctiques d’innovació interna del DTES), com a part de l’experiència de teixir xarxes que ha suposat Innovaires.
A la conferència Daria Tataj va resumir els resultats del tests. El van respondre 35 persones en total, equilibrades pel que fa a gènere i amb puntuacions globals no marcadament diferents.
El nivell directiu dels homes era una mica superior al d les dones però el tipus i la intensitat de xarxes socials que utilitzen és similar, i hi destaquen LinkedIn, Instagram i Twitter (caldria assegurar si l’ús és professional o personal).
Els equips multiculturals son escassos i el desafiament principal sembla ser gestionar la complexitat i innovar tot i que, en el cas de les dones, també es configura com a gran repte col·laborar amb diversos grups.
Com a punts forts del grup que havia respost (en vermell) destacava l'habilitat per dissenyar una estratègia de xarxa. I com a punts dèbils, la manca de treball en xarxa efectiu i d’empoderament de les persones. Comparant respecte les habilitats mitjanes de tota la base de dades de respostes del test recopilades per l’equip de Tataj en la seva experiència amb aquesta eina (en groc), es revela que hi ha espai de millora en les 7 habilitats mesurades.
Pel que fa als perfils, 23 de les 35 persones presentaven un perfil marcat, destacant amb força el perfil d’estratega. Malgrat tot, gairebé la meitat d’aquests perfils corresponien a nivells de desenvolupament bàsic.
Les recomanacions finals presentades durant la conferència (i que van ser completades amb la presentació de l’informe complet amb l’anàlisi del resultats del test posteriori) anaven en la línia de posar en marxa accions per reforçar les competències menys desenvolupades a escala del DTES. D’una banda, es proposaven programes dissenyats a mida per impulsar la intel·ligència de xarxa en els grups amb major potencial i amb majors mancances. De l’altra, es feien les recomanacions estratègiques següents:
Els casos d’èxit: líders del futur
Finalment, per tancar la conferència Daria Tataj va exposar dos casos d’estudi en què els seus programes d’entrenament d’habilitats lligades a la intel·ligència de xarxa van permetre millorar els resultats en innovació.
Es tractava de dues organitzacions (la regió de Brainport als Països Baixos i les universitats dels Midlands al Regne Unit) amb casuístiques i necessitats molt diferents.
La regió de Brainport és una de les més innovadores d’Europa, amb més del 40% de les patents de la UE. La Universitat Tecnològica d’Eindhoven, puntera en recerca, volia augmentar el seu impacte en l’ecosistema d’innovació. I per a això es va treballar amb un programa de desenvolupament de competències digitals per entrenar talent i innovació dirigit a tota la comunitat universitària. Com a resultat de l’entrenament realitzat van augmentar de manera significativa (60-70%) les relacions de confiança i el treball en xarxa dins de la pròpia universitat, entre equips i unitats que no col·laboraven, però també i sobretot fora d’aquesta, amb la resta d’actors de l’ecosistema d’innovacio, la qual cosa obre un potencial fructífer de treball en xarxa.
La xarxa d’universitats de la regió dels Midlands, a cavall entre el sud molt desenvolupat i el nord, més aïllat, van sotmetre’s a un programa d’acceleració centrat per primera vegada en emprenedors en ciències socials. Els seus reptes principals eren focalitzar amb efectivitat en la xarxa de col·laboradors adequada i construir una estratègia de xarxa efectiva utilitzant en eines digitals de les quals es tenia un domini escàs. El programa va permetre impulsar iniciatives d’emprenedoria que altrament haurien tingut menys possibilitats de tenir èxit.
Després de respondre diverses preguntes del públic, i com a conclusió, Daria Tataj va insistir que, segons la seva dilatada experiència en el disseny de polítiques a escala europea, es pot tenir la millor política, però si no es dominen les habilitats adequades per implementar-la, la política fracassa. És per això que s’estudiaran amb profunditat les conclusions de l’assessorament ofert a la comunitat del DTES en el marc de la cloenda d’Innovaires.
Quin és el futur de la innovació?
A continuació reproduïm una entrevista que Daria Tataj va fer per a la Digital Future Society (una iniciativa impulsada pel Ministeri d'Afers Econòmics i Transformació Digital de el govern d'Espanya i el Mobile World Capital Barcelona, per construir un futur més just i inclusiu en l'era digital i millorar l'impacte de la tecnologia en la societat) i que fou publicada el mateix dia de la cloenda d’Innovaires.
Com definiríeu "innovació"?
El que és important entendre és que innovació no és igual a tecnologia. La tecnologia és una joguina vistosa. Però realment la innovació va de la gent. Va de la societat. Va del futur. Va de resoldre problemes complexos que altrament no es poden resoldre. La tecnologia ha sacsejat la societat durant els darrers 200 anys, però avui ens trobem en un moment en què la convergència de moltes tecnologies disruptives generarà un punt d’inflexió del món tal com el coneixem ara. Parlo del 5G, AI, el blockchain i la Internet dels humans.
El que és important és involucrar grups de ciutadans cada vegada més amplis per aprendre en què consistirà aquest nou món. Quan dic aprendre, vull dir innovar junts.
Els responsables polítics i els ciutadans hauran de col·laborar per fer-ho?
La manera tradicional de pensar en els responsables polítics que elaboren polítiques públiques i els governants és que son buròcrates. Que el seu paper és controlar, que el seu paper és governar. La nova manera de pensar en els responsables polítics i els governs és que son innovadors, son persones emprenedores, son persones creatives que treballen conjuntament amb diferents grups d’interès de l’ecosistema i lideren aquesta col·laboració per desenvolupar una nova regulació, per desenvolupar nous marcs de treball i per finançar projectes que tenen sentit per a la ciutadania. Per fer això, no es poden elaborar les polítiques des d’un despatx.
Com innovar junts es pot convertir en una pràctica sistemàtica?
És realment necessari tenir noves maneres d’interaccionar amb les persones. Cal teixir xarxes. Cal ser capaços de generar la confiança de les xarxes creades amb diferents ciutadans. Això no es pot comprar o dissenyar. Es tracta d’un procés a través del qual de manera lenta i constant es genera el compromís de cercles diferents, de grups d’interès diferents. En primer lloc, no consisteix a votar. En segon lloc, no consisteix en preguntar a experts. Per descomptat, això encara és important, però el que és realment valuós és crear un espai on poder co-crear amb la ciutadania.
Digital Future Society tracta de crear una plataforma de debat i de detecció del que hi ha sota el radar, del que està passant sense que siguem conscients que aquest futur s’està esdevenint ara mateix.
En això hi poden tenir un paper important iniciatives com Digital Future Society?
Una part important del treball de Digital Future Society és crear recomanacions per als responsables d’elaborar polítiques públiques i els líders empresarials. Aquestes recomanacions son, fins i tot diria consultades, amb la societat global. Durant la recent reunió de la Digital Future Society a Barcelona, vam treballar en les competències digitals del futur del treball, en la governança de les dades i en l’emergència climàtica. El pensament en xarxa és una de les competències clau per al futur.
El Mobile World Congress es va cancel·lar a última hora per la situació sanitària global. El que vaig presenciar aleshores a l’ecosistema va ser un moviment social. Tothom a l’ecosistema va desplegar el pensament en xarxa, la gent es va aplegar, va crear desenes d’espais d’innovació i fòrums i plataformes on les persones podien acudir, podien parlar, podien escoltar, podien connectar amb inversors i startups.
No es pot crear un MIT avui. No es pot copiar Silicon Valley, però encara necessitem un nou tipus d’institucions. Necessitem nous tipus d’universitats. Necessitem nous tipus de plataformes que reuneixin diferents actors, diferents grups d’interès per desenvolupar solucions complexes a problemes complexos.
Quina importància té que els sectors públics i privats innovin conjuntament?
Si es creu que realment això té sentit, es comença a col·laborar creuant els límits, trencant els compartiments estancs. I el que aleshores passa és que apareix una bateria de projectes en què el finançament públic fa de palanca del finançament privat. Alguns d’aquests projectes creixen, d’altres fracassen, d’altres es consoliden. Però a través d’aquest procés natural d’innovació empresarial, s’arriba a un futur que semblava fora del nostre abast.
Crec que Europa serà un continent neutre en carboni per al 2050. Això és el que m'agradaria per als meus fills.
Autors
Redactat per: Júlia Rubert i Tayà
Per saber-ne més: Xavier Baulies, Daria Tataj
