SLAWIK, H. Container Atlas. A Practical Guide to Container Architecture. Berlín: Gestalten, 2020. 304 p.
Un ampli recull d'exemples, d'arreu del món, d'arquitectura basada en contenidors de transport marítim: això és Container Atlas, una edició ampliada de la que amb el mateix títol es va publicar l'any 2010, a la qual afegeix una vintena de noves actuacions.
El coordinador de l'obra, Han Slawik, és enginyer, arquitecte i professor. Com la resta d'autors i col·laboradors de l'obra, està especialitzat en aquesta nova mena d'arquitectura, que ha conegut recentment un cert auge gràcies a les seves qualitats d'economia, modularitat, circularitat de materials, multifuncionalitat i rapidesa de terminis.
L'arquitectura basada en contenidors es pot adaptar a tota mena d'usos, des dels residencials fins als hospitalaris, passant pels comercials o els cívics, tant en actuacions permanents com efímeres.
A Container Atlas es recullen esbossos, plànols i fotografies que il·lustren tot el rang d'edificis que han estat creats a partir d'aquests elements. El llibre també fa un repàs històric dels orígens i l'evolució d'aquest tipus d'arquitectura.
Vegeu a continuació tres de les actuacions recollides a l'obra:
Sud-Àfrica: dos blocs construïts a partir de contenidors de transport marítim reciclats, amb usos residencials i comercials. La característica façana, amb els colors i el nom de l'antiga propietària dels contenidors (probablement la taiwanesa Evergreen Marine Corporation), és fàcilment recognoscible des de lluny (© Dave Southwood)
Containerwerkstatt, Alemanya: un edifici d'oficines i tallers que reutilitza contenidors de 12 m de llargada (© Johannes Grimme)
Common Ground, Seül, un mercat cobert, de fàcil instal·lació i desinstal·lació (©Kyungsub Shin)
Podeu adquirir l'obra aquí.
GRANT, M. Integrating health in urban and territorial planning: A sourcebook. Ginebra: UN-Habitat & World Health Organization, 2020. 92 p.
La COVID-19 ha servit per recordar-nos la vulnerabilitat que caracteritza moltes ciutats, i per constatar que en la planificació de la nova ciutat és bàsic prendre en consideració la salut com a factor clau.
Aquesta nova publicació d'UN-Habitat i de l'Organització Mundial de la Salut vol promoure la dimensió de la salut en la planificació urbanística i territorial, i es configura com una caixa d'eines al servei de les administracions públiques, la societat civil, els professionals del planejament i els treballadors sanitaris, per tal d'ajudar-los a incorporar el concepte de la salut en tots els nivells de governança i en el continu de la planificació de l'espai. L'obra és un complement de les directrius internacionals de planificació urbana i territorial (IG-UTP, 2015).
Aquesta publicació identifica un seguit d'eines i recursos ja existents que poden servir per a la integració de la salut en la planificació urbana i territorial: a partir de diverses situacions inicials i dels objectius pretesos, ofereix recomanacions, no prescripcions, per incorporar el factor de la salut en la planificació territorial, en els seus vessants de promoció, de prevenció de malalties, d'equitat i de resposta a emergències sanitàries. A més, il·lustra aquests consells amb alguns casos d'estudi d'arreu del món, al detall dels quals es pot accedir des de la mateixa versió electrònica de la publicació mitjançant enllaços web, o des de la versió impresa mitjançant codis QR.
L'obra es completa amb abundant bibliografia que pot ser d'utilitat per als gestors públics (tant de l'àmbit de la planificació territorial com de l'esfera de la salut) i per a agents socials o privats.
Vegeu tot seguit dues imatges de l'obra:
Les dimensions o fases de la planificació urbana i territorial centrada en la salut, amb exemples d'actuacions concretes per a cadascuna d'elles
Maneres d'abordar la integració de la salut en el planejament urbà i territorial, segons entorn, resultat, principi inspirador i sector responsable
Podeu descarregar l'obra en format PDF aquí.
HUANG, M.; CHEN, C.X.; PIEROBON, F.; GANGULY, I.; SIMONEN, K. Life Cycle Assessment of Katerra’s Cross-Laminated Timber (CLT) and Catalyst Building: Final Report. Seattle: University of Washington, novembre 2019. 63 p.
Katerra és una companyia especialitzada en la construcció externa (fora parcel·la) d'elements prefabricats per a edificis, especialment a partir de derivats de fusta, fusta laminada encreuada (CLT) i fusta laminada encolada (glulam). El mes de novembre de 2019 la Universitat de Washington (UW) va publicar l'informe final sobre el cicle de vida, les cadenes de subministrament i l'impacte ambiental del CLT de la companyia.
A mesura que la fusta va esdevenint un material de construcció més generalitzat, es fa necessari disposar de materials acadèmics que n'analitzin les prestacions de manera aprofundida. Per això Katerra va encarregar a la UW aquest informe, que estudia una de les plantes de producció de la companyia i un dels edificis que ha projectat amb CLT. La planta de producció es troba a Spokane Valley, al mateix estat de Washington, i amb uns 25.000 m2 és actualment la més gran del món dedicada a la fabricació d'elements de CLT per a edificació, amb produccions de fins a cent quaranta làmines de fusta per minut; al seu torn, l'edifici estudiat és el Catalyst Building (vegeu-ne el PDF), actualment en construcció, a Spokane: serà un edifici d'oficines de cinc plantes, d'uns 15.000 m2, i el primer on Katerra farà un ús majoritari (estructura i envoltants) del seu CLT.
L'informe final presentat per la UW detalla els resultats ambientals del CLT de Katerra, i tot i trobar que les seves prestacions són ambientalment bones, per exemple en termes de CO2, conclou que podrien ser més notables si a la planta de fabricació de Spokane Valley es fes servir material de procedència encara més local (val a dir que fins ara la fusta prové majoritàriament de boscos d'explotació sostenible, però del Canadà); si s'hi fes ús de fusta amb arestes, no arrodonida; i si l'assecat de la fusta es dugués a terme a la serradora, amb estella, més que no pas a la planta, amb forns de gas natural. Pel que fa al Catalyst Building, proposa modificacions geomètriques en les peces de sòl, per disminuir la quantitat de material necessari; insta a reduir el ciment pòrtland que pugui caldre per als elements de formigó, i a utilitzar agregats per a la captura carbònica; i suggereix l'eliminació de certs elements metàl·lics i de vidre.
Cal assenyalar que aquest informe de cicle de vida es va limitar a les fases d'obtenció de la matèria primera, de transport des de la serradora fins a la planta de CLT, i de producció dels elements de CLT, pel que fa a la fàbrica de Spokane Valley; respecte del Catalyst Building, s'hi van afegir els aspectes del transport del material fins a la parcel·la de construcció, i el muntatge i la instal·lació. En van quedar fora les fases d'ús, manteniment, demolició i gestió de residus.
L'informe el va elaborar personal del Departament d'Arquitectura (a través del Fòrum de Lideratge en CO2) i de la Facultat de Ciències Ambientals i Forestals (a través del Centre de Comerç Internacional en Productes Forestals, CINTRAFOR) de la UW. Podeu consultar el treball, en format PDF, aquí.
