Delta de l'Ebre, anàlisi i reflexió.
Al darrer número de la revista L'Agró Negre, investigadors de l'IRTA i de la UB publiquen les seves reflexions sobre el futur del delta de l'Ebre, després de les greus afectacions ambientals i econòmiques que hi va provocar el temporal Gloria del passat mes de gener, i a la llum de les amenaces que suposa el canvi global per a espais d'aquesta mena.
El futur del delta de l'Ebre
Carles Ibáñez Martí (de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries, IRTA) i Narcís Prat Fornells (del laboratori Freshwater Ecology, Hidrology and Management, FEHMlab, Universitat de Barcelona) han publicat a les pàgines 12-14 del núm. 38 de la revista L'Agró Negre (de la Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural, DEPANA) un article que analitza els efectes del temporal Gloria sobre el delta de l'Ebre, i que també mira d'oferir claus per abordar el futur d'aquest territori.
Us presentem a continuació un resum de l'article, titulat "Reflexions després del pas del temporal Glòria. Solucions sostenibles per un Delta resilient al canvi global".
En els darrers anys, molts treballs d'RDI han permès de formular estratègies per a la gestió del tram final de l'Ebre. Malgrat això, l'acceleració del canvi climàtic i les pujades previstes del nivell del mar fan témer pel futur del delta en el termini llarg.
Centrant-se però en els propers cinquanta anys, es poden plantejar estratègies de gestió basades en la natura i en la potenciació dels seus processos, a fi que tant l'ésser humà com les altres espècies se'n puguin beneficiar. En el cas del delta de l'Ebre, caldria aprofitar-ne els fluxos, els sediments i els nutrients per garantir un riu viu i per tant la viabilitat ecològica i econòmica de tota la zona.
És necessari doncs integrar la gestió de la conca hidrogràfica, dels embassaments i del litoral, entenent que sense sediments (retinguts als embassaments) el delta no podrà fer front ni a la subsidència (1-5 mm/any) ni a la pujada del nivell del mar (3-4 mm/any, actualment). La combinació dels dos factors fa que l'increment relatiu del nivell del mar sigui a hores d'ara d'uns 5 mm/any.
El delta necessita unes 400.000 t/any de sorra per no retrocedir, i prop d'un milió de tones de llims per no enfonsar-se. I no hi ha sediments suficients d'origen fluvial: per transportar-los caldrien cabals de desembocadura de com a mínim 7.000 hm3/any, mentre que el Pla hidrològic de la conca de l’Ebre dona per bons cabals mínims de desembocadura de tan sols 3.000 hm3/any, insuficients per mantenir el delta a partir dels sediments transportats naturalment pel riu.
L'aportació artificial de sediments implicaria mobilitzar sediments des de diferents embassaments de la conca, especialment del de Riba-roja, en el qual seria urgent la realització d'una prova pilot per avaluar la viabilitat d'un sistema permanent de transport de sediments, i determinar llur quantitat i qualitat.
Els problemes de subsidència, pujada del nivell del mar i insuficiència de sediments es veuen agreujats per un altre factor lligat al canvi global: les tempestes i temporals, que poden esdevenir cada cop més freqüents i violents, com veiérem fa uns mesos amb Gloria.
Captura del visor de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), on es mostren els efectes del temporal Gloria: en blau clar, noves masses d'aigua aparegudes a causa de la tempesta
Per mitigar els efectes d'aquests fenòmens, hi ha estratègies com ara restaurar els sistemes litorals (platja, dunes i aiguamolls) i fer-los prou amples com per frenar la inundació d'origen marí. Una actuació així seria imperativa per exemple a la platja de la Marquesa, sia aportant-hi sorra, sia en detriment dels arrossars de primera línia de costa, sia combinant les dues coses. Pel que fa a l'illa de Buda, caldrà respondre'n a la regressió aportant-hi sorra i augmentant l'arribada de sediments. I la barra mòbil del Trabucador, al seu torn, necessitarà aportacions de sorra dirigides al seu procés de restauració natural. Cal tenir present sempre, però, que transportar sorra d'una part del delta a una altra no és una solució sostenible, tret que complementi d'altres encaminades a augmentar l'arribada de sediments al delta.
Finalment, per garantir el futur del delta en aspectes com el canvi climàtic, la captura de CO2, la qualitat hídrica, la connectivitat biològica i ecològica, o la recuperació de la biodiversitat, caldrà implantar-hi infraestructures verdes: n'és un exemple la protecció dels aiguamolls actuals i la creació de nous, que podrien permetre acrecions de fins a 20 mm/any per compensar la subsidència i la pujada del nivell del mar, protegir les zones interiors del delta i millorar la qualitat de les aigües dels arrossars.
Els coneixements sobre el que necessita el delta ja hi són, ara cal que els gestors públics prenguin les decisions de manera conseqüent.
Autors
Redactat per: Alfonso Martínez Jaume
Per saber-ne més: L'Agró Negre [PDF].
