Apunt monogràfic: com assegurar la distància interpersonal?

Apunt monogràfic: com assegurar la distància interpersonal? B#35|30/06/2020*

En tant no hi hagi tractament eficaç o vacuna per combatre la covid-19, el manteniment de la distància interpersonal en els espais públics seguirà sent bàsic per dificultar-ne la propagació. Presentem tot seguit actuacions per garantir que es respecta l'espai de seguretat entre persones en àmbits com ara les escoles, les oficines, els hotels, els parcs i els espais comercials.

Escoles a plena capacitat –però sense pati

El manteniment de la distància de seguretat entre alumnes serà la qüestió bàsica a resoldre quan hom plantejarà la represa de l'activitat dels centres docents. Amb aules sovint al caire de la seva capacitat màxima, una de les maneres de garantir que tots els alumnes podran reincorporar-se a l'escola sense comprometre la distància de seguretat pot comportar la desaparició temporal dels espais d'esbarjo, i àdhuc l'ocupació d'àmbits públics propers al centre d'ensenyança, a fi d'implantar-hi instal·lacions provisionals destinades a la docència que serveixin per multiplicar l'espai disponible actualment.

És el que planteja per exemple l'estudi d'arquitectura londinenc Curl la Tourelle Head (CLTH) Architecture, amb les seves aules exteriors consistents en tendes o envelats que es poden posar, treure i desplaçar amb relativa facilitat, i que asseguren el manteniment de la distància interpersonal tant durant les classes com en els desplaçaments entre els diferents espais, amb rutes d'entrada i sortida segregades. També pot ajudar a reduir el risc de contagi el fet que aquests envelats se situïn a l'aire lliure, amb bona ventilació.

Els envelats serien els cercles i el·lipses acolorits que apreciem a la imatge. Sacrificant superfície dels espais d'esbarjo es pot augmentar notablement la capacitat d'acollir alumnat sense que calgui establir torns. La circulació d'individus dins els envelats i entre els diferents àmbits hauria de seguir patrons circulars i d'un sol sentit, per evitar els encreuaments de fluxos (© CLTH Architecture)

La finalitat bàsica del concepte és la de garantir en tot moment una distància mínima de dos metres entre els ocupants dels envelats (estudiants i professors), i aconseguir-ho sense que calgui establir torns horaris d'assistència a l'escola ni segregar els alumnes en funció de llur capacitat d'accés a les eines d'ensenyament a distància. Els espais interiors del centre educatiu (aules convencionals, gimnàs, etc.) poden seguir en activitat, ara ja sense sobreocupació i respectant els dos metres de distància entre persones, sempre que hi hagi prou personal docent o supervisor. Val a dir, segons es desprèn del material gràfic del web de CLTH Architecture, que una aula convencional de 55 m² veu reduïda la seva capacitat útil de trenta alumnes a només vuit si cal aplicar-hi uns distància interpersonal de seguretat de dos metres.

En la línia de l'urbanisme tàctic, urgent i de baix cost a què ha menat la pandèmia, podria caldre també ocupar provisionalment alguns espais públics adjacents a l'escola (© CLTH Architecture)

A Anglaterra, cal assenyalar, aquest mes de juny de 2020 hauran tornat a les aules només els alumnes de 1.^r, 2.ⁿ i 3.^r d'educació infantil (de tres a sis anys, nursery, reception i year 1 segons el sistema britànic), i els de 5.^è de primària (de deu i onze anys, year 6), més els dels grups anomenats prioritaris, per exemple aquells amb necessitats especials o els fills de personal de primera línia en la lluita contra la pandèmia. Aquesta reincorporació parcial respon sobretot a les dificultats de les escoles per habilitar espais segurs enfront la covid-19, tant durant la docència com en la circulació i els fluxos de persones. CLTH Architecture creu que el seu sistema podria permetre la reincorporació de molts més cursos i edats, i el concepte que proposa, basat en els espais disponibles en una escola concreta de Londres, faria possible la presència simultània al centre de fins a quatre-cents alumnes.

La proposta de CLTH Architecture implica la utilització de recursos com ara els envelats i els banys portàtils instal·lats per exemple per a festivals a l'aire lliure i que han quedat en desús i sense utilitat prevista en el termini curt. El concepte també preveu, allà on calgui, la possibilitat d'instal·lar sistemes energètics basats en fonts renovables, com ara panells solars fotovoltaics i tèrmics.

Els envelats que proposa CLTH Architecture són de tres tipus: el circular de 12 m de diàmetre i els el·líptics de 16 m x 9 m i de 34 m x 12 m. Podeu veure'n exemples d'utilització i distribució en les imatges que segueixen:

La tenda bàsica, circular, amb 12 m de diàmetre pot encabir vint-i-un alumnes i un docent. Podeu veure'n més configuracions al web de l'estudi d'arquitectura (© CLTH Architecture)

Tenda vestidor de 16 m x 9 m i amb una capacitat simultània per a vint alumnes, amb rutes d'entrada i sortida diferenciades i amb espais per a noies i nois (© CLTH Architecture)

Un altre ús per a l'envelat de 16 m x 9 m és el rentat de mans, per a onze persones, amb entrada i sortida diferenciades. Seria probablement l'únic envelat que no acolliria cap altra funció (© CLTH Architecture)

La tenda de 16 m x 9 m es podria emprar també, per exemple, com a biblioteca, amb capacitat per a vint usuaris (© CLTH Architecture)

La tenda d'exàmens, de 34 m x 12 m, amb capacitat per a seixanta alumnes i un professor (© CLTH Architecture)

La tenda de 34 m x 12 m també es podria utilitzar per a l'educació artística, música, teatre... (© CLTH Architecture)

Segons CLTH Architecture, la seva proposta, sense voler ser una resposta definitiva a com hauran de ser les escoles i les aules del futur, sí que pot servir per encetar el debat sobre la manera de dissenyar i utilitzar els centres docents més enllà de la covid-19.

Oficines i locals comercials: eines per limitar l'exposició al coronavirus

L'American Institute of Architects (AIA, Washington DC) va publicar a començament del passat mes de maig una caixa d'eines que proporciona estratègies per limitar l'exposició a covid-19 en edificis d'activitats no essencials (sobretot oficines, però també locals de restauració, botigues o escoles), un cop tornin a obrir als empleats i al públic.

Es tracta concretament d'un instrument per a l'avaluació de la reocupació d’espais que ha desenvolupat el Comitè d'Assistència per a Desastres de l'esmentada institució professional nord-americana, i les seves mesures es basen en la jerarquia de controls per a la gestió de riscos associats al lloc de treball de Centre per al Control de Malalties (CDC) dels Estats Units.

El triangle invertit del CDC, amb la jerarquia de controls contra la covid-19 (PPE: personal protection equipment)

El document de reocupació d'espais laborals és part d'un seguit de materials publicats per l'AIA des de març de 2020 arran de la irrupció de la pandèmia de covid-19: hi ha també, per exemple, una eina d'avaluació d'instal·lacions alternatives per al tractament dels pacients amb coronavirus (és a dir, en entorns que en principi no tenen una finalitat hospitalària).

Tornant a l'eina que aborda la reocupació dels espais laborals, posa l'èmfasi en l'eliminació dels riscos més que no pas a confiar que els treballadors o el públic en general actuïn per reduir llur pròpia exposició al perill. Es podria dir que hom advoca per la introducció de canvis sistemàtics als edificis, més que per l'adaptació provisional.

El mètode d'avaluació per a la reocupació d'edificis i locals se centra en tres dels cinc mètodes de control del CDC:

• Els basats en solucions d'enginyeria i en els elements físics, tant en la manera d'arribar al centre de treball com d'esperar per entrar-hi, o en l'habilitació de rutes d'entrada i de sortida segregades; també s'hi inclouen elements com les pantalles de protecció, fixes o mòbils; les finestres manipulables (per poder reduir l'ús de sistemes de calefacció, ventilació i refrigeració, que segons alguns informes del CDC estan lligats a la propagació de patògens); les portes d'obertura automàtica; el film protector i netejable en els botons dels ascensors; la disminució de la densitat del mobiliari, per permetre'n una major distància; la utilització de materials antimicrobians en superfícies que necessàriament calgui tocar; o l'ús de sistemes portàtils i d'alta eficiència per al filtrat de les partícules presents a l'aire (filtres HEPA); o la irradiació d'espais amb llum ultraviolada per esterilitzar-los, durant les hores sense presència de personal.

• Els de caire administratiu i de governança comporten la identificació del personal especialment vulnerable; l'establiment de protocols d'aïllament davant la presència de símptomes en algun empleat; la implantació de pràctiques de distància interpersonal; la promoció dels horaris laborals esglaonats; la utilització d'eines de comunicació virtual i de teletreball; l'establiment de procediments i l'habilitació d'espais per sotmetre a quarantena els materials subministrats; la provisió de materials d'higiene com sabons i gels hidroalcohòlics, amb sistemes sense contacte; la presa de temperatura a l'entrada a l'edifici; o l'elaboració de directrius sobre desinfecció dels equips i el mobiliari personal.

• Els relatius als equips de protecció individual (PPE, EPI), que impliquen assegurar el subministrament i la reposició d'elements com ara ulleres, màscares, pantalles facials o guants prèvia determinació dels treballadors que els necessitin per la seva activitat, segons les directrius del CDC.

Cauen fora de l'avaluació que proposa l'AIA, per raons òbvies els dos nivells superiors del triangle de jerarquia de controls del CDC: l'eliminació dels contagis (per exemple mitjançant l'aïllament social) i la substitució (consistent a reemplaçar el risc per un altre, com a mal menor).

Tots els aspectes esmentats a la caixa d'eines de l'AIA s'acompanyen de caselles de verificació que permeten distingir també entre les pràctiques essencials i les desitjables, segons quin sigui a més l'objectiu final de cada actuació: la maximització d'operacions (en el cas de les empreses essencials), o aconseguir una reocupació restringida o una de plena (en el cas de les no essencials).

Exemple de diferents actuacions a considerar i avaluar, pel que fa a lampisteria i sistemes de ventilació i climatització, per a empreses essencials i no essencials, segons l'objectiu desitjat i el grau d'indispensabilitat de les mesures

El document inclou també mesures específiques adreçades a botigues d'alimentació i altres locals comercials, com ara la restricció del nombre de persones a les zones d'espera, l'aforament limitat, les franges horàries exclusives per a persones especialment vulnerables, el redisseny de la circulació interna dels clients per assegurar-ne el distanciament en tot moment, la promoció de la comanda remota amb recollida posterior, o els sistemes de pagament sense contacte.

Com a apèndix, aquest instrument d'avaluació incorpora unes notes sobre sintaxi espacial i sobre ocupacions de superfície estimades per a algunes activitats freqüents –totes elles, val a dir, hauran d'adaptar-se d'una manera o d'una altra, ja que queden molt lluny dels aproximadament 12,5 m² que implica una distància de seguretat interpersonal de 2 m.

Hotels sense personal, sense espais compartits i amb itineraris de sentit únic

El sector hoteler haurà d'aplicar noves polítiques de disseny d'establiments per conservar la confiança dels clients, si més no en el termini curt i mitjà. En aquest sentit, The Manser Practice, un estudi londinenc d'arquitectura i interiorisme, ha avançat la seva proposta per a hotels post-pandèmia. El concepte es basa en mesures que possiblement només podrien ser aplicades per grans establiments hotelers, capaços d'assegurar la netedat escrupolosa dels seus espais i la separació adequada dels clients en tot moment (The Manser Practice creu de fet que covid-19 pot suposar la mort dels establiments hotelers petits, i de serveis de lloguer turístic com Airbnb –això és tot un altre tema, però).

El registre d'entrada dels nous hotels, sense contacte físic i mitjançant aplicació mòbil, inclou presa de temperatura i el lliurament dels accessoris d'higiene en bosses. El personal d'atenció al client podria reduir-se a un empleat d'assistència durant el procediment (© The Manser Practice)

La proposta de The Manser Practice (que ha dissenyat diversos hotels per a cadenes com ara Hilton) consisteix a evitar pràcticament tota interacció amb altres persones i tot contacte físic amb superfícies. Per això, el concepte depèn en gran mesura d'aplicacions mòbils per obrir portes o fer comandes.

En la qüestió del personal, no hi hauria empleats de cara al client: mitjançant l'aplicació mòbil es faria el registre d'entrada i sortida de l'hotel, i pel que fa a les comandes dels clients, hom els les faria arribar mitjançant una mena de torn, també operable per aplicació mòbil des de fora i des de dins de la cambra, i que seria a més el sistema de recollida i lliurament del servei de bugaderia i tintoreria, evitant en tot moment el contacte interpersonal.

Esbós d'algunes de les propostes de The Manser Practice: distàncies de seguretat de dos metres entre l'habitació i les zones de pas, i de quatre entre habitacions (© The Manser Practice)

Els hotels post-covid19, en opinió de The Manser Practice, ja no disposaran d'instal·lacions com ara grans sales de conferències, gimnasos d'ús compartit entre els clients o espais de treball comuns. En aquest sentit, l'estudi d'arquitectura i interiorisme proposa gimnasos individuals, dins la mateixa habitació, per als clients que els demanin en la seva reserva, així com la instal·lació a la cambra d'espais de treball, amb escriptori i infraestructura de telecomunicacions. Dins l'habitació, a més, elements com la il·luminació i el televisor es controlarien a través de l'aplicació mòbil, evitant interruptors i comandaments a distància.

La proposta de l'estudi londinenc vol donar resposta a la previsió de futures pandèmies o a l'aparició de nous brots de covid-19 en un país específic: The Manser Practice creu que a partir d'ara hi haurà una demanda creixent d'hotels de quarantena, tant per a clients que vulguin aïllar-se dels seus contactes com per als qui, per exemple, es vegin sorpresos per un tancament de fronteres sobtat arran de noves onades de coronavirus.

Una habitació tipus d'hotel post-pandèmia: hi adquireix gran importància l'espai lliure al centre, per poder fer exercici individualment. S'hi aprecien també elements com ara la ventilació natural, la balconada envidriada panoràmica (aquí ocupada per una bicicleta estàtica), i el torn de lliurament i recollida de comandes, bugaderia o tintoreria. Es tracta, segons The Manser Practice, d'un espai autoconfinat, apte per a l'aïllament per raons sanitàries. La neteja de l'espai es podria dur a terme amb dispositius robòtics. La superfície de la cambra seria d'uns 28 m² (© The Manser Practice)

Un dels aspectes crítics dels nous hotels, segons The Manser Practice, és l'habilitació d'itineraris interiors d'un sol sentit, a fi de minimitzar els punts d'encreuament amb altres usuaris. I pel que fa als ascensors, per tal d'evitar esperes, aglomeracions i contacte amb els botons, l'estudi proposa valorar l'adopció de paternòsters (un flux continu de cabines obertes, de capacitat escassa, que pugen i baixen a poca velocitat, i sense aturades).

Els hotels post-pandèmia podrien comportar la resurrecció del paternòster, força popular en alguns països europeus des de la segona meitat del segle xix fins a mitjan segle xx (© The Manser Practice)

Espais verds urbans: la separació interpersonal com a directriu de disseny

El tancament de molts espais verds a les ciutats arran de l'emergència sanitària de la covid-19, a fi de garantir que no s'hi produeixin aglomeracions no desitjades, ha portat el gabinet vienès d'arquitectura Studio Precht a imaginar com podria ser un espai verd d'ús públic que respecti les directrius de separació entre visitants alhora que permet el gaudi de l'espai natural.

Vista zenital de la proposta per al Parc de la Distance, en una parcel·la vacant de Viena (© Studio Precht)

La proposta de Precht, Parc de la Distance, consisteix en un espai verd amb senders separats per bardisses d'alçada variable que amb els seus 90 cm d'espessor possibiliten que entre els centres de dos camins paral·lels hi hagi més de dos metres de distància. Al llarg dels viaranys també hi ha alguns arbres, plantats al bell mig de les bardisses, sense obstruir la ruta. El disseny del parc es basa en espirals concèntriques que recorden una empremta digital: aquesta forma permet allargar el recorregut i multiplicar les rutes que es poden fer servir de manera simultània, malgrat que es tracti d'una parcel·la de dimensions relativament petites (com les que hom pot trobar en desús i a l'espera de projecte en qualsevol ciutat, també a Viena, basant-se en una parcel·la vacant de la qual s'ha ideat el Parc de la Distance).

Esquema d'un recorregut complet, des de l'entrada fins al centre, i des d'allí cap a la sortida (© Studio Precht)

Els camins del parc, de grava de granit, menarien els usuaris des de l'exterior fins al centre de l'espai, on es podrien instal·lar elements com ara fonts d'aigua potable, en un recorregut d'aproximadament 600 m. Des del centre els visitants emprendrien de nou el camí cap a la sortida: l'itinerari total, d'uns 1.200 m, es podria completar aproximadament en vint minuts. A les portes d'entrada i sortida del parc s'indicaria en cada moment quines de les rutes estan ocupades.

Al llarg del recorregut, sempre individual, s’hi poden trobar alguns elements de mobiliari per al repòs (© Studio Precht)

A més de la seva funció de distanciament social mentre hi hagi la covid-19, més endavant el Parc de la Distance també podria proporcionar la possibilitat d'evadir-se de l'entorn urbà i de gaudir d'una estona de solitud absoluta, cosa difícil d'aconseguir en plena ciutat. Precht creu que un cop hagi passat la pandèmia els residents urbans apreciaran més encara els espais exteriors que ofereixin l'oportunitat d'abstreure's temporalment del ritme de la ciutat circumdant i de tota companyia humana.

Esquerra: El Parc de la Distance no és totalment pla, s'ha concebut amb petites elevacions que de tant en tant permetin als visitants copsar una visió de conjunt de l'espai, bo i mantenint la distància interpersonal de seguretat en tot moment, però; dreta: quan s'aproxima al centre, el visitant troba fonts (© Studio Precht)

Comerç de productes frescs: els micromercats de proximitat màxima

L'estudi neerlandès Shift Architecture Urbanism ha concebut uns micromercats locals de productes frescs per mantenir la cadena de subministrament alimentari, ajudar a la supervivència dels petits productors, garantir la distància interpersonal i contribuir a descongestionar les grans superfícies comercials en època de pandèmia, confinament i restriccions d'aforament de les botigues. El caràcter hiperlocal, de proximitat màxima, de la proposta de Shift minimitza la necessitat de desplaçar-se per la ciutat per abastir-se d’aliments.

El concepte de Shift: de grans superfícies comercials centralitzades i sobreocupades, siguin supermercats o grans mercats de producte fresc, a una multitud de micromercats dispersos i de poc aforament (© Shift Architecture Urbanism)

Tothom hem pogut comprovar recentment que a l’hora de limitar el contacte físic interpersonal la provisió d’aliments bàsics constituïa una de les baules més febles de l’esquema, i que suposava un risc cert de contagi, especialment si es recorria a supermercats o grans superfícies. El comerç electrònic, de la seva banda, constitueix probablement la modalitat més segura de compra, però no està en disposició de substituir els establiments comercials en termes de capacitat i abast, almenys actualment.

També, mentre que hi ha hagut una mena de consens a no tancar els supermercats, les polítiques referents als mercats de producte fresc han estat molt menys unànimes: Shift esmenta com a exemple les diferents pràctiques dutes a terme als Països Baixos, on molts mercats i fires alimentàries setmanals han romàs obertes a molts indrets, fins i tot a la província neerlandesa més afectada per la covid-19, el Brabant, mentre que en canvi en altres ciutats aquesta mena de mercats s’han clausurat totalment, com en el cas de Rotterdam (precisament on té la seva seu Shift, que potser en vista de la situació a la seva ciutat ha concebut aquesta actuació).

Fins i tot amb mesures de protecció sembla impossible descartar el risc de contaminació als mercats d’alimentació tradicionals, on les normes de distanciament poden ser difícils de complir i on molta gent grapeja els productes. Val a dir però que aquesta situació també és la que es dona en supermercats, que malgrat tot han romàs oberts. A més, com hem assenyalat, la clausura dels mercats de producte fresc posa més pressió a l’aforament dels supermercats.

Una manera de mantenir oberts els mercats de fresc, i fins i tot de reforçar-ne el paper, és la que solució que proposa Shift: els grans mercats han de continuar la seva activitat, però de diferent manera i amb una altra disposició, seguint a més un model de dispersió temporal i espacial. Així, un gran mercat de fresc adoptarà la forma de molts micromercats distribuïts per tota la ciutat, i també podrà ampliar els seus horaris i dies d’obertura.

La configuració espacial estàndard d’aquests micromercats seria una retícula de setze caselles alineades amb tres parades, cadascuna amb un tipus de producte (posem per cas: fruites i verdures, carn, peix). La retícula estaria convenientment marcada a terra, i en cada casella només hi podria haver una persona alhora, respectant la qual cosa els clients podrien desplaçar-se lliurement pel micromercat. L’espai tindria una entrada i dues sortides, estaria clarament delimitat per tanques i la seva capacitat màxima simultània seria de sis clients. A l’entrada del micromercat, abans de traspassar la línia d’espera, un rètol explicaria totes aquestes normes. Pel que fa als productes, per evitar que els clients els toqueregessin, s’oferirien empaquetats; amb això s’aconseguiria també limitar el temps de permanència dels usuaris dins la retícula.

Línies d’espera, una sola entrada, una sola persona per casella, tres tipus de productes en tres taulells diferents (cadascun amb la mercaderia exposada al darrere preferentment envasada, i amb zona de comanda i de recollida), i dues sortides (© Shift)

En conjunt, la instal·lació i la retirada dels micromercats a qualsevol parcel·la vacant de la ciutat serien bastant fàcils i ràpides, ja que les mercats de carrer estan compostos d’elements flexibles i mòbils; i pel que fa a la infraestructura de delimitació i de control de fluxos, qualsevol ajuntament disposa de tanques i pot implantar les senyalitzacions verticals i horitzontals que calguin, sense que sigui necessària cap inversió significativa. Recauria en l’Administració municipal i en l’organisme de gestió de mercats el control per assegurar la varietat i la disponibilitat dels productes que hagin d’oferir els micromercats.