DGOTU obs terria

L’Observatori del Territori és un servei de la subdirecció d’Estratègies i Coneixement que, a més de gestionar cartografies d'interès per a l'ordenació del territori, fa el seguiment del conjunt d'actuacions d'autorització i d'intervenció de la Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme i realitza estudis i anàlisis sobre les dinàmiques territorials, els valors i els usos del sòl i el desenvolupament urbanístic.

L’Observatori estructura els seus treballs en les matèries de territori, paisatge, urbanisme i litoral i ha elaborat entre d’altres estudis dels teixits urbans, tant residencials com d‘activitat econòmica, de la capacitat d’acollida dels sectors de desenvolupament urbanístic, de les unitats de paisatge o de les activitats ramaderes en els espai oberts.

També fa estudis de seguiment de l’activitat administrativa, com ara dels expedients de planejament que analitzen les comissions d’urbanisme o de les autoritzacions i concessions que gestiona el servei de costes, entre d’altres.

A continuació us presentem, com a exemple, un resum del treball fet sobre l'edificació en sòl no urbanitzable.

Document relacionat

[150907_Grau-docupacio-del-SNU-2011-15v2 Treball sobre el grau d'ocupació del sòl no urbanitzable 2011-15]

• L'edificació en sòl no urbanitzable. Introducció
• Metodologia
• Conclusions
• Autors

L'edificació en sòl no urbanitzable. Introducció

La intensa transformació que s’ha produït en el territori català des de la segona meitat del segle XX, vinculada en bona part a l’aparició de nous models econòmics i de producció, s’ha caracteritzat per un fort increment de l’ocupació del sòl i la fragmentació dels espais naturals, fet que ha comportat, sovint, la degradació del medi en el qual vivim i l’empobriment dels valors paisatgístics.

En els darrers anys l’Administració catalana s’ha dotat de nous instruments d’actuació administrativa per aconseguir un creixement sostenible i equilibrat del territori en el qual la regulació del sòl no urbanitzable i la protecció jurídica dels paisatges catalans hi tenen un paper important. L’estudi del grau d’edificació en SNU a Catalunya i la seva evolució entre els anys 2011-2015 constitueix una de les informacions que, juntament amb d’altres, permeten conèixer l’estat actual del territori català. La consideració del conjunt de factors que incideixen en el territori és el punt de partida per poder planificar les actuacions adequades amb l’objectiu d’aconseguir l’equilibri territorial, el creixement sostenible i la preservació del medi ambient.

A l’estudi s’ha procedit a localitzar i comptabilitzar les edificacions existents en el sòl no urbanitzable (en endavant SNU) del territori català i a mesurar la seva superfície per tal de conèixer quines són les parts del territori de Catalunya amb més intensitat de construcció sobre els espais oberts. L’anàlisi de la distribució territorial i la seva plasmació cartogràfica s’ha realitzat a diferents escales: Catalunya, àmbits funcionals, unitats de paisatge, comarques, principals planes i municipis .

Metodologia

L’informe té el seu precedent en ‘’L’anàlisi de l’ocupació del sòl no urbanitzable per edificacions a Catalunya’’ de novembre de 2011, i segueix la mateixa metodologia que es va aplicar en aquella anàlisi.

El punt de partida de l’estudi ha estat la divisió del territori de Catalunya, utilitzant el programari de SIG GeoMedia, mitjançant una malla ortogonal formada per quadrats d’1 km de costat. A continuació, d’aquesta malla s’han sostret els sòls classificats pel planejament com a urbans i urbanitzables. La base digital utilitzada per a aquesta sostracció ha estat el Mapa Urbanístic de Catalunya (MUC), amb els continguts del planejament actualitzats a 31 de juny de 2013 pel que fa a l’àmbit metropolità de Barcelona, i a 31 de desembre de 2012 per a la resta de territori.

Seguidament, amb la informació digital proporcionada per la base topogràfica a escala 1:5.000 de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, s’han identificat les edificacions en sentit estricte (no s’han inclòs, doncs, altres construccions com infraestructures o hivernacles) que estan localitzades en SNU i s’ha procedit a comptabilitzar el seu nombre i la superfície que ocupen en cadascun dels quadrats de la malla ortogonal.

Conclusions

De l’aplicació d’aquesta metodologia s’obtenen els següents resultats a nivell de Catalunya:

A Catalunya, el sòl classificat com a sol no urbanitzable representa el 93,9% del total del territori. Sobre aquest espai l’any 2015 s’hi comptabilitzen 489.501 edificacions que ocupen en conjunt més de 7.464 ha. Això representa que a Catalunya hi ha 16 edificacions en sòl no urbanitzable per cada km2 d’aquest tipus de sòl, les quals ocupen una mitjana de 152 m2 cadascuna. Per cada m2 de sòl no urbanitzable ocupat hi ha 403 m2 de sòl no urbanitzable lliure.

Quant a la distribució territorial de l’edificació en SNU a partir de l’anàlisi de les unitats funcionals i de les grans planes geogràfiques, no difereix substancialment dels resultats observats l’any 2011, mantenint-se les grans àrees d’alta concentració a la costa i als sectors planers de l’interior. Mentre a tot Catalunya es situa en el 16 edif/km2 el conjunt de les planes recullen 32 edif/km2. L’estudi de les 15 planes definides a Catalunya mostra com la densitat d’edificacions per km2 passa a ser el doble de la mitjana. L’indicador de m2 de SNU lliure per m2 de SNU ocupat també es redueix dràsticament a les planes, passant dels 403 m2 de Catalunya a només 179 m2/m2 a les planes.

I respecte a les unitats de paisatge, les que registren un grau d’ocupació per edificacions més notable dibuixen una corba d’alta densitat a l’entorn del Litoral del Camp, el corredor Reus-Tarragona, la Plana del Garraf i el delta del Llobregat, amb valors d’entre 62 i 77 m2 de SNU buit d’edificació per cada m2 de SNU construït. També dins de les unitats de paisatge, l’anàlisi del SNU reflecteix tres unitats on la proporció d’aquest tipus de sòl no arriba a una tercera part de la seva superfície: el Pla de Barcelona (1%) el Litoral del Penedès (26,3%) i el Delta del Llobregat (33,0%). A l’altre extrem dues unitats tenen tota la seva superfície classificada com a SNU, són la Ribera Salada i Boumort - Collegats. Altres 38 unitats (el 35% del territori català) superen la proporció del 99% de SNU dins el seus límits.

Autors

Autors: Observatori del Territori

Per saber-ne més: Júlia Trias

, Observació dinàmica