| Line 32: | Line 32: | ||
| − | [[Image: | + | [[Image:Perez_2016c-Acusticat-imatge1_acusticat.jpg_1815552907.jpg|center|420px|imatge 1]] |
| − | [[Image: | + | [[Image:Perez_2016c-Acusticat-imatge2_acusticat.jpg_1812782344.jpg|center|420px|imatge 2]] |
| Line 58: | Line 58: | ||
Amb l’objectiu que la presentació dels mapes estratègics de soroll de les aglomeracions sigui tota amb un format homogeni, s’estableixen els següents criteris de càlcul de la població exposada que es pot consultar a l’adreces següents: | Amb l’objectiu que la presentació dels mapes estratègics de soroll de les aglomeracions sigui tota amb un format homogeni, s’estableixen els següents criteris de càlcul de la població exposada que es pot consultar a l’adreces següents: | ||
| − | <ul><li style=''>[ | + | <ul><li style=''>[[Media:Perez_2016c-calcul_pobl_exp.pdf|Criteris de càlculs de població exposada dels MES]] </li> |
| − | <li>[ | + | <li>[[Media:Perez_2016c-criteris_sig.pdf|Criteris de format SIG dels MES]]</li> |
| − | <li>[ | + | <li>[[Media:Perez_2016c-requeriments__mes_v2.pdf|Criteris d’elaboració i actualització dels mapes estratègics de soroll – fase 2 ]]</li> |
</ul> | </ul> | ||
| − | [[Image: | + | [[Image:Perez_2016c-Acusticat-imatge3_acusticat.jpg_1817399949.jpg|center|420px|mapa ]] |
| − | [[Image: | + | [[Image:Perez_2016c-Acusticat-imatge4_acusticat.jpg_1840487974.jpg|center|420px|mapa]] |
| Line 78: | Line 78: | ||
===Informació relacionada=== | ===Informació relacionada=== | ||
| − | <ul><li>[ | + | <ul><li>[[Media:Perez_2016c-ProgramaACUSTICAT.pdf| Acusticat.pdf]] |
</li> | </li> | ||
| Line 90: | Line 90: | ||
Redactat per: [mailto:argeme.perez@gencat.cat Argeme Pérez Sánchez] | Redactat per: [mailto:argeme.perez@gencat.cat Argeme Pérez Sánchez] | ||
| − | Per saber-ne més: [mailto:argeme.perez@gencat.cat Argeme Pérez Sánchez] | + | Per saber-ne més: [mailto:argeme.perez@gencat.cat Argeme Pérez Sánchez |
| + | ] | ||
<span id='bloc5'></span> | <span id='bloc5'></span> | ||
Revision as of 09:34, 10 May 2019
El Departament de Territori i Sostenibilitat va participar els dies, el 28 i el 29 d’abril en el primer Congrés Català d'Acústica de Catalunya'Acusti.cat,' celebrat al recinte de la Fira de Sabadell, per debatre, entendre i compartir aspectes relacionats amb la qualitat sonora i amb la finalitat d'esdevenir una referència del sector acústic.
El congrés va estar orientat a donar solucions referents a problemes acústics concrets (tecnològics, intangibles, socials) i relacionats amb el soroll, plantejant-se de forma multitemàtica i multisectorial, i amb la voluntat de convidar a la reflexió i al debat al voltant de reptes i dilemes sobre acústica ambiental, els efectes del soroll a les ciutats i les persones, mesures i sensors, planificació, avaluació, mediació, sensibilització, noves construccions i normes.
Al congrés, van assistir, més de 90 ponents, 25 entitats vinculades al sector i una representació de 280 professionals participant en el plantejament públic de reptes i dilemes per millorar la contaminació acústica a les ciutats.
Coincidint amb la celebració del Dia Internacional de la sensibilització envers la Contaminació Acústica, que se celebra el darrer dimecres del mes d’abril, també es van presentar els resultats de l’estudi sobre la població exposada a set aglomeracions supramunicipals de Catalunya, en què es determina que la principal font de soroll és el trànsit.
- Desenvolupament ACUSTI.cat
- Repte 1. Els mapes estratègics de soroll i els plans d'acció
- Més informació
- Redactat de la noticia i més informació
Contents
Desenvolupament ACUSTI.cat
La sessió inaugural va anar a càrrec de Juli Fernàndez, alcalde de Sabadell; Marta Subirà, secretària de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya; Valentí Junyent, diputat delegat d'Espais Naturals i Medi Ambient de la Diputació de Barcelona; Jordi Romeu, director del Laboratori d'Enginyeria Ambiental i Mecànica de la UPC; i Ramon Perea, president de l'Associació Catalana de Consultors Acústics.
Marta Subirà va destacar que el congrés és una excel·lent iniciativa amb vocació de concentrar tots els sectors implicats en la problemàtica del soroll ambiental en un fòrum de debat. També va comentar que des de la Generalitat s’està treballant perquè els nivells màxims de determinats contaminants baixin per sota del valor límit que demana la Unió Europea, i va plantejar com a gran repte global la mobilitat sostenible. Segons l’estudi corresponent a aglomeracions urbanes de més de tres milions de persones, el 28% de la població està exposada a nivells superiors als objectius de qualitat acústica durant el dia i el 40% durant la nit.
Seguidament Colin Nugent de l'Agència Europea de Medi Ambient, considerat una eminència en el sector, va inaugurar la primera sessió plenària amb la ponència "LA GESTIÓ DEL SOROLL A EUROPA". L'expert en soroll assegura en un informe que el trànsit rodat és, en un 57%, el major causant de la contaminació acústica a Europa, seguit del soroll que produeixen les fàbriques (17%), els aeroports (14% ) i les vies fèrries (11%). Segons aquest mateix document, la ciutat amb més soroll d'Europa és Londres, per davant de Madrid i Barcelona. Va subratllar que l'estrès provocat per l'exposició al soroll de manera perllongada pot derivar en hipertensió o malalties coronàries. Per això, recomana actuar contra les fonts emissores de soroll ja que, des del seu punt de vista, és "l'única manera de millorar el benestar de les persones a la ciutat". "Els llocs amb més soroll són les zones properes a les carreteres, vies de ferrocarril, indústries o aeroports", va puntualitzar. Per tal de reduir el soroll el millor mètode és "acabar amb les fonts emissores d'arrel". Algunes solucions que proposa són "disminuir el soroll dels vehicles, construir circumval·lacions i carreteres principals allunyades de zones amb molta població o utilitzar mètodes alternatius de transport". Finalment, Nugent va considerar que les mesures relacionades amb el receptor del so com "instal·lar barreres contra el soroll en les carreteres o aïllar les finestres" són alternatives "menys efectives": "Podem comprar-nos un cotxe amb els pneumàtics més silenciosos, construir carreteres allunyades de la població, ser més respectuosos amb els nostres veïns quan posem la música alta o utilitzar mètodes de transport més sostenibles, com la bicicleta ".
A continuació es van plantejar per una banda ,tres reptes i una demostració professional i seguidament 3 dilemes i una segona demostració.
La tarda es va iniciar amb un Kahoot acústic i una taula rodona sobre judicialització de casos de contaminació acústica, continuant amb la presentació de diverses sessions paral·leles més, i un espai taller sobre sensibilització, on es van presentar recursos i experiències per a centres educatius i la ciutadania en general.
En la zona d'expositors; s'hi va poder gaudir dels treballs al voltant de l'acústica dels alumnes de l'escola de disseny ESDI i hi va haver diversos moments de relació i intercanvi entre els participants i els ponents.
Repte 1. Els mapes estratègics de soroll i els plans d'acció
En el marc del congrés, el primer repte presentat va ser:'Els mapes estratègics de soroll i els plans d’acció són realment eines de gestió ambiental del soroll?.' La sessió va anar a càrrec de l’ Eduard Puig de la DG de Qualitat Ambiental del Departament de Territori i Sostenibilitat, qui va presentar les diferents eines de gestió ambiental i la segona fase dels mapes estratègics de soroll (MES) per a les aglomeracions urbanes, que mostren els resultats obtinguts pel que fa als nivells de soroll i la població que hi està exposada de les 7 aglomeracions supramunicipals de Catalunya per a la campanya 2012-2017 (fase 2 de l'aplicació de la Directiva 2002/49/CE) i el desenvolupament de la nova Zona Especial de Protecció de la Qualitat Acústica (ZEPQA) al Montsant.
Que és un mapa estratègic de soroll?
Són mapes per avaluar globalment l'exposició de la població al soroll produït per diferents fonts de soroll en una zona determinada, i per servir de base per a l'elaboració de plans d'acció.
Els han d’elaborar cada cinc anys les entitats locals que formin una aglomeració de més de 100.000 habitants, d'àmbit municipal o supramunicipal i les administracions titulars d'infraestructures de transport. La informació s’ha de posar a disposició del públic, i ha de estar redactada de manera clara, intel·ligible i accessible a la població.
Si els mapes son els primers que es redacten en la població en qüestió han de portar com a mínim la situació acústica existent segons els índex de soroll (Lden, índex de soroll dia-vespre-nit, Ld, índex de soroll de dia, Ln, índex de soroll de nit), i el nombre estimat de persones exposades al soroll.
Mapes estratègics d'aglomeracions - 2a Fase
En la segona fase d’aplicació de la Directiva 2002/49/CE, de 25 de juny, sobre avaluació i gestió ambiental del soroll, s’estableix la necessitat de fer mapes estratègics de soroll per a infraestructures viàries en què el trànsit sobrepassa els 3 milions de vehicles l’any, infraestructures ferroviàries en què se sobrepassen 30.000 circulacions l’any i aglomeracions d’àmbit municipal o supramunicipal amb una població superior a 100.000.
Amb l’objectiu que la presentació dels mapes estratègics de soroll de les aglomeracions sigui tota amb un format homogeni, s’estableixen els següents criteris de càlcul de la població exposada que es pot consultar a l’adreces següents:
- Criteris de càlculs de població exposada dels MES
- Criteris de format SIG dels MES
- Criteris d’elaboració i actualització dels mapes estratègics de soroll – fase 2
Més informació
Informació relacionada
Redactat de la noticia i més informació
Redactat per: Argeme Pérez Sánchez
Per saber-ne més: [mailto:argeme.perez@gencat.cat Argeme Pérez Sánchez ]
