Draft Rubert Taya 742200685

El 17 de juliol de 2022 va tenir lloc en línia un esdeveniment de presentació i construcció de capacitat del projecte SENSEI, en el qual participen el Servei d’Arquitectura de la Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme i el CIMNE.

Imatge del webinar

SENSEI

SENSEI és l’acrònim de Smart Energy Services Integrating the Multiple Benefits from Improving the Energy Efficiency of the European Building Stock. És un projecte H2020 que va començar el setembre de 2019 i acaba l’agost de 2022, aplega socis de diversos països i posa el focus en models de pagament per rendiment (pay-for-perfomance o P4P).

Socis de SENSEI

En el context europeu hi ha diversos plans i instruments estratègics que apunten la necessitat de rehabilitar el parc d’habitatges, i de trobar fórmules innovadores de finançament d’aquesta renovació. SENSEI mira d’impulsar aquesta transformació.

Objectius

Els objectius del projecte són:

• Promoure la realització de projectes de renovació d’edificis a través del model basat en el P4P. És a dir, oferir incentius econòmics pels augmentar l’eficiència energètica que es basen en estalvis provats i mesurats (mitjançant mètodes de mesura i verificació acordats prèviament).
• Valorar l’eficiència energètica com a recurs dins del sistema energètic. Jugar amb els usos de l’edifici per variar la corba de demanda.
• Facilitar la discussió i la col·laboració entre les empreses de serveis i els actors del sistema elèctric. Recolzar els operadors de sistemes elèctrics per complir les obligacions i els objectius de promoció de l’eficiència energètica.
• Millorar els programes de finançament tant públics com privats. És a dir, comprovar els efectes dels programes que es llancen i verificar l’assoliment dels objectius fixats prèviament. I tenir una visió integral que comprovi que l’eficiència es produeix efectivament a la pràctica.
• Utilitzar el model P4P per mobilitzar finançament privat per a l’eficiència energètica.

P4P

El concepte P4P no és nou, s’implementa des de fa anys a altres sectors (sanitari, professional, etc.), en què es paga un tant pel rendiment a la feina o compliment objectius. Es van introduir a Estats Units dins del sector energètic fa més de 5 anys en diferents programes i acords entre institucions públiques i empreses del sector energètic. Els 3 eixos d’acció principals són:

• Utilitzar alternatives sense cables per reduir les necessitats d’actualització de la xarxa elèctrica, i reduir els costos de la infraestructura. A Estats units, el sistema elèctric està molt congestionat, i es troben amb la necessitat de buscar noves oportunitats per millorar el rendiment sense haver de fer grans inversions.

• Optimitzar els programes d’eficiència energètica o subvencions, per tal d’assegurar que els diners públics s’utilitzen per pagar el rendiment real i no l’actuació en si.

• Participar en subhastes de capacitat oferint una reducció de la demanda en llocs i moments específics. Donar flexibilitat.

Les tècniques i les mesures de verificació de l‘estalvi que s’utilitzen parteixen de l’estimació de la línia de base esperable sense mesures d’eficiència i la mesura del consum real un cop implementades aquestes.

Exemple d’estimació d’estalvi per mesures d’eficiència energètica

Els programes basats en esquemes de P4P, es basen doncs, en el pagament d’un incentiu per cada un dels estalvis energètics realment produïts, és a dir es pagarà tants euros per cada kWh estalviat real. Però com calculem aquests estalvis? O com podem verificar que aquests estalvis són conseqüència de les mesures que hem implementat? Per tal de calcular-los i analitzar-los, és important definir, en primer lloc, una metodologia de mesura i verificació (M&V) suficientment detallada i que prevegi el màxim de variables possibles. Per un costat s’ha de definir la línia base, és a dir, preveure quin seria el consum energètic si no es fes cap tipus d’actuació o millora en l’edifici. En aquest sentit s’han de tenir en compte no només els consums anteriors, sinó que també cal fer previsions de necessitats, rendiment dels meus equips, climatologia, entre altres. D’altra banda, hi ha la línia de consum real que estem monitoritzant. L’estalvi doncs, serà la diferencia entre aquest consum real i l’estimat en cas que no féssim res.

Els pagaments que es reben a traves d’aquests models han de garantir la rendibilitat de les inversions dutes a terme per la implementació de les mesures. Especialment quan es busca atraure la participació de capital privat.

Model SENSEI

El Model SENSEI, és un model teòric que pretén posar a la pràctica aquestes esquemes de P4P (pagament per rendiment) provinents dels Estats Units a nivell Europeu. Per fer-ho caldrà definir en primer lloc el marc normatiu, així com els flux de diners i incentius, i poder respondre a les preguntes de qui realitza aquests pagaments o incentius i qui n’és el beneficiari, i definir finalment el com es calcularà. Caldrà doncs, definir com han de ser els programes d’eficiència energètica basats en el P4P. Al llarg del projecte Sensei, s’han treball diferents aspectes en aquest sentit per tal de definir un model el més genèric possible.

El model que proposa SENSEI se sintetitza a la imatge següent.

Model de SENSEI

En primer lloc, el regulador del mercat fixarà el marc normatiu. Generalment, un Govern o una institució publica hauran d’establir les bases i les condicions tècniques i administratives necessàries per tal de definir el marc legal per als programes basats en els P4P, de manera que cadascun dels actors que estan definits en l’esquema puguin interactuar entre si.

Posteriorment, els programes d’eficiència energètica basats en models P4P poden ser impulsats per diferents agents (a l’esquerra) com són:

• Insitucions Publiques a traves dels Fons Publics que busquen.....a traves de les seves polítiques publiques.

• Operadors del sistema, que busquen l’estabilitat de la xarxa elèctrica. Principalment comercialitzadores o distribuïdores d’energia elèctrica, que busquen estabilitat de la xarxa elèctrica per tal de reduir costos en la infraestructura.

• Inversors, que busquen la rendibilitat de la inversió.

Al centre de tot el model, apareix una nova figura, l’Agregador. Aquest actor coneix les necessitats dels edificis i fa el seguiment de les mesures implementades (estalvis, costos, rendiments....). També és el punt de connexió entre els promotors del programa, que seran els qui incentivaran i faran el pagament, i els beneficiaris de la mesura implementada o servei (propietari o usuari final). L’Agregador per tant, és el que garanteix que s’ha obtingut aquell estalvi real, i per tant es pot rebre l’incentiu corresponent. A més a més, treballa i gestiona diferents projectes de forma agregada, per tal de garantir la rendibilitat de les inversió inicial.

Altres actors rellevants són les empreses de serveis (ESES) que executaran les obres i els propietaris, el comportament dels quals té un paper rellevant en el resultat final.

Barreres

Les barreres principals identificades fins ara pel projecte per assolir una millora de l’eficiència energètica dels edificis són:

• Inversió inicial. Especialment per propietaris residencials, així com les empreses de serveis energètics.

• Manca d’actors que gestionin i regulin aquest tipus d’esquemes.

• Dades insuficients al potencial tecnològic de diferents opcions de millora energètica.

• Disponibilitat de dades limitada, per tal de poder establir la línia base de consums i estalvis.

• Diversificació de les motivacions per poder captar públics diferents.

• Necessitat de tècniques més precises per estimar, monitoritzar, avaluar i seguir els consums, els costos i els estalvis.

EN-TRACK

Logotip d’EN-TRACKI

A la sessió també es va presentar el projecte ENTRACK (Energy Efficiency Performance – Tracking Platform for Benchmarking Savings and Investments in Buildings), coordinat pel CIMNE, atès que es considera que pot generar sinergies interessants amb SENSEI. EN-TRACK ha construït una plataforma amb vocació de continuïtat més enllà del projecte europeu, ja que es considera de valor estratègic. EN-TRACK té per objectius:

• Recollir massivament dades de consum d’energia i d’inversions en eficiència energètica en edificis.
• Oferir una plataforma com a eina per la recollida de dades operativa i contínua Serveis.
• Crear i adoptar una definició de dades estàndard.
• Mantenir la plataforma operativa després del projecte.

Es dirigeix tant a propietaris i operadors com a institucions financeres i polítics.

Es considera que En-TRACK pot ajudar al projecte SENSEI de múltiples maneres, ja que aporta solucions a algunes de les barreres identificades més amunt:

• Proporciona dades de consum energètic i cost d’inversions (necessaris per avaluar la viabilitat dels projectes).
• Proporciona dades del rendiment financer dels projectes i mesures d’eficiència energètica.
• Aporta un model de dades harmonitzat per alinear i interpretar dades de fonts diverses.
• Construeix models d’avaluació de l’estalvi basats en dades avançats i reconeguts.

Autors

Redactat per: Júlia Rubert i Tayà i Mònica Pascual

Per saber-ne més: Mònica Pascual