Martinez 2013ac

Destaquem

Dezeen Magazine

Sistema SMOG [vídeo]Carregador Vitamilk [vídeo]

Sovint ens arriben notícies de la pol·lució atmosfèrica de les grans ciutats xineses, que queden immerses, durant dies i setmanes, en un espès boirum (smog), i on se superen, de molt, els nivells de contaminants considerats segurs, cosa que obliga a confinar part de la població a les seves llars.

L'edifici de la televisió pública xinesa (CCTV), a Pequín.

Per fer front al problema, i sobretot per il·lustrar la gravetat de la qüestió, l'estudi de disseny neerlandès Roosegaarde (de qui ja vam parlar en el [/ca/detalls/Article/Roosegaarde Butlletí núm. 10] presenta el sistema SMOG, que pot netejar l'aire i, més important, fer que la població prengui consciència de la situació ambiental en què viu: concretament, fent caure les partícules contaminants a terra, de manera que el ciutadà percebi clarament en què consisteix allò que respira i pugui arribar a preguntar-se per què ho tolera. El sistema també podria servir per crear, mentre no s'ataqui l'arrel del problema, reductes d'aire net enmig de la ciutat.

Recreació de l'efecte del sistema SMOG.

El sistema SMOG consisteix a soterrar sota una capa de gespa bobines de coure que atreguin les partícules en suspensió mitjançant un feble camp electrostàtic. Roosegaarde n'ha construït un prototip en col·laboració amb la Universitat Tècnica de Delft (Països Baixos) i ha arribat a acords amb les autoritats de Pequín (que cada cop amaguen menys el problema) per fer una prova pilot que podria estar a punt en poc més d'un any en un parc de la capital xinesa. Val a dir que en els assajos de laboratori el sistema va ser capaç de crear un forat d'aire net de boirum d'1 m³, en una habitació de 25 m². Traslladant les dades a l'escala de la ciutat, Roosegaarde creu que SMOG podrà crear forats de fins a 60 m d'aire pur que, en les seves paraules, "deixaran veure el sol, i respirar, de nou", i que permetrà, a més, ajuntar totes les partícules en un sol lloc, arran de terra, i recollir-les.

A parer de Roosegaarde, el giny no representa cap perill i és segur per a persones portadores de marcapassos: el fet que el boirum ocupi les capes més properes a terra fa que no es requereixi gaire amperatge per atreure'n les partícules.

En una escala més modesta, trobem l'actuació duta a terme a Tailàndia per una empresa local, Vitamilk. Aquesta productora de llet de soja sempre ha presumit de proporcionar als tailandesos una part de l'energia que necessiten cada dia, i ara ha decidit anar més enllà, proporcionant-los part de l'energia que necessiten els seus smartphones, en la iniciativa "Dead batteries for dead batteries".

Per fer-ho, Vitamilk ha instal·lat un quiosc de recàrrega d'aparells electrònics que funciona aprofitant l'energia residual de les piles esgotades, que de mitjana conserven uns 400 mil·liamperes. D'aquesta manera, amb les 1.500 piles (quasi) exhaurides que es poden encabir al quiosc, hom pot aconseguir la càrrega completa de 140 bateries d'smartphones, cosa que suposa unes 830 hores de conversa. Al llarg de dos mesos el quiosc s'ha omplert diverses vegades, i ha proporcionat als smartphones que l'han fet servir un total de més de 3.300 hores d'ús suplementàries.

Segons els seus promotors, aquesta mena de panells podrien instal·lar-se arreu on es recullen piles esgotades, i constituirien una nova manera de desfer-nos d'allò que ja no sembla útil, fent-nos reflexionar alhora sobre els nostres hàbits de consum.

El recarregador, buit i ple.

Redactat per: Alfonso Martínez Jaume