Draft Echave-Sustaeta 648034269

Dos dispositius neden sota les aigües de l’Atlàntic Nord, davant les costes de les illes Fèroe, generant electricitat a partir dels moviments mareals. Són l’avançada d’altres de més grans que hi arribaran aviat.

Minesto: energia mareomotriu

L’energia mareomotriu podria contribuir que les illes Fèroe (Dinamarca), a l’Atlàntic Nord, assolissin un mix energètic 100% renovable abans de 2030. Participa en l’esquema de transició energètica de l’arxipèlag la companyia sueca Minesto, en col·laboració amb la companyia productora i distribuïdora d’electricitat a les Fèroe, SEV. L’acord entre les dues empreses se signà el novembre de 2018, i preveu la instal·lació i operació de dos generadors mareomotrius connectats a la xarxa elèctrica. Els aparells són del model DG100 de Minesto. La subministradora SEV, de la seva banda, es comprometé en l’acord a comprar l’electricitat produïda pels convertidors d’energia mareomotriu instal·lats. Aquests aparells es caracteritzen, segons Minesto, pel seu escàs impacte ambiental, el nul impacte visual i el fet de necessitar per al seu ancoratge al fons marí un espai de només 10 m x 5 m. D’altra banda, l’energia mareomotriu pot ser un bon complement per a altres energies renovables, atesa la predictibilitat dels moviments mareals, que permet aprofitar-los al màxim i extreure’n un rendiment òptim.

El sistema de Minesto va subministrar electricitat a la xarxa de les Fèroe per primera vegada el desembre de 2020, després d’uns quants mesos d’instal·lació i assaig de la infraestructura, tant subaquàtica (ancoratges, a uns 40 m de profunditat, i el cable metàl·lic corresponent, així com cable submarí de transport elèctric) com en terra ferma (estació de control a la vila de Vestmanna).

Els dispositius de Minesto funcionen com una mena d’estels, per bé que subaquàtics: es tracta de ginys proveïts d’ales (amb cinc metres d’envergadura) que es mouen sota l’aigua en una trajectòria en forma de vuit, captant l’energia de la marea a mesura que es desplacen. El moviment dels dispositius és també generat per la força de sustentació del flux d’aigua, de manera anàloga a com vola un avió gràcies a la força de l’aire que flueix per les seves ales.

Els aparells de Minesto abans del transport (remolcats per vaixell), la submersió i ancoratge al fons marí a la zona de Vestmannasund, un estret entre les illes de Streymoy i Vágar (© Minesto)

La trajectòria de desplaçament dels dispositius de Minesto els permet cobrir una àrea més àmplia a una velocitat superior a la del mateix corrent submarí, de manera que els aparells poden amplificar la quantitat d’energia que generaria el moviment de l’aigua per si sol. Un ordinador de bord guia l’estel cap al corrent predominant en cada moment, i el deixa en repòs quan hi ha aigua morta. L’ordinador també fa que l’aparell mantingui una fondària constant dins la columna d’aigua. En el cas que hi hagi més d’un aparell funcionant simultàniament, se separaran prou com perquè no interfereixin en les trajectòries respectives.

[Feu clic per ampliar]

Imatge-resum de l’actuació de Minesto a les illes Fèroe (© Minesto)

Cadascun dels dos estels subaquàtics de les Fèroe pot produir electricitat suficient per satisfer les necessitats d’entre cinquanta i setanta llars. Ara bé, segons Minesto, a partir de 2022 és probable que s’instal·lin a l’estret de Vestmannasund aparells més grans, amb una envergadura de dotze metres, cadascun amb una potència de 1,2 MW. A la llarga, diu la companyia, podria haver-hi tot un desplegament de generadors mareomotrius capaços de produir l’electricitat necessària per proveir la meitat de llars de l’arxipèlag de les Fèroe (que té una població aproximada de cinquanta mil habitants, repartits entre disset de les illes).

A l’esquerra el model DG100 actual, a la dreta els nous estels subaquàtics que prepara Minesto per a un futur proper (© Minesto)

Com s’ha apuntat, les Fèroe aspiren a assolir un mix energètic plenament renovable abans de 2030; a dia d’avui, l’energia hidroelèctrica cobreix un 40% de les necessitats de les illes, mentre que l’eòlica en cobreix un 12% aproximadament. La resta prové de combustibles fòssils, importants per mar. Els estels submarins podran constituir un sistema de suport energètic en situacions de vent encalmat i producció eòlica aturada, per exemple. I és que, a diferència del vent, els moviments mareals són pràcticament perpetus.

Aquesta actuació és part de les polítiques de sostenibilitat energètica i ambiental de les Fèroe, que miren d’implicar tota la comunitat, especialment el món empresarial, i que s’articulen mitjançant la iniciativa Burðardygt Vinnulív, que agrupa una dotzena d’actors econòmics dels àmbits de l’hostaleria, l’energia, la banca, la navegació i la pesca.

L’actuació de Minesto a l’arxipèlag de les Fèroe és una més de les que ha vingut duent a terme la companyia, que ha assajat els seus dispositius subaquàtics a Irlanda del Nord i al País de Gal·les (on preveu d’instal·lar una granja mareomotriu davant les costes de l’illa d’Ynys Môn). L’empresa sueca té altres projectes, que es desenvoluparan a Taiwan i a Florida.

Cal assenyalar que la implantació d’aquests dos primers estels submarins a les Fèroe va rebre el juny de 2019 2,5 milions d’euros de la Comissió Europea, a través del Programa de petites i mitjanes empreses de l’Horizon 2020 (núm. 872404). També ha rebut finançament de l’Agència de l’energia de Suècia, en el marc del Programa de conversió de l’energia marina. Segons reconeix la mateixa Comissió, la generació d’energia a les illes –i a Europa n’hi ha unes dues mil quatre-centes d’habitades– sol ser cara, contaminant, ineficient i dependent dels subministraments externs, i tot plegat provoca un important impacte negatiu en les emissions, la competitivitat de les empreses i les economies insulars. Les alternatives renovables sovint són insuficients per al seva intermitència i impredictibilitat, i la tecnologia convencional d’aprofitament mareomotriu requereix fluxos mareals de més de 2,5 m/s, que es donen a pocs indrets del món. Aquest darrer inconvenient és el que Minesto diu estar en disposició de superar gràcies als seus estels, que, com s’ha apuntat abans, poden multiplicar la velocitat de flux gràcies la seu moviment en forma de vuit, i que poden en conseqüència aprofitar fluxos de tot just 1,2 m/s.

Autors

Redactat per: Alfonso Martínez Jaume

Per saber-ne més: Minesto