Julia.rubert (talk | contribs) m (Julia.rubert moved page Draft Rubert Taya 964523475 to Rubert Taya et al 2021a) |
Julia.rubert (talk | contribs) (Tag: Visual edit) |
||
| Line 1: | Line 1: | ||
| − | + | ==La convocatòria== | |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | ==La convocatòria == | ||
El 17 de setembre de 2002 la Unió Europea va llançar la [https://ec.europa.eu/info/funding-tenders/opportunities/portal/screen/programmes/h2020 '''convocatòria Green Deal''']. Es destinava gairebé 1 bilió d’euros a finançar projectes de recerca i innovació per respondre a la crisi climàtica i ajudar a protegir la biodiversitat, amb la intenció de convertir els reptes ambientals en oportunitats d’innovació que, de passada, esperonessin la recuperació de l’impacte de la pandèmia. | El 17 de setembre de 2002 la Unió Europea va llançar la [https://ec.europa.eu/info/funding-tenders/opportunities/portal/screen/programmes/h2020 '''convocatòria Green Deal''']. Es destinava gairebé 1 bilió d’euros a finançar projectes de recerca i innovació per respondre a la crisi climàtica i ajudar a protegir la biodiversitat, amb la intenció de convertir els reptes ambientals en oportunitats d’innovació que, de passada, esperonessin la recuperació de l’impacte de la pandèmia. | ||
<div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;"> | <div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;"> | ||
| − | [[Image:Draft_Rubert Taya_964523475-image2.png|318px]] </div> | + | [[Image:Draft_Rubert Taya_964523475-image2.png|318px]]<br /> </div> |
Era la última convocatòria –i la més quantiosa– del 8è programa marc<span id="fnc-1"></span><span style="text-align: center; font-size: 75%;">[[#fn-1|<sup>1</sup>]]</span>, conegut com a '''Horitzó 2020''', que en el període 2014-2020 ha tingut un pressupost total de 80 bilions d’euros (i que aquest any serà substituït pel 9è programa marc, batejat aquesta vegada com a '''Horitzó Europa'''). | Era la última convocatòria –i la més quantiosa– del 8è programa marc<span id="fnc-1"></span><span style="text-align: center; font-size: 75%;">[[#fn-1|<sup>1</sup>]]</span>, conegut com a '''Horitzó 2020''', que en el període 2014-2020 ha tingut un pressupost total de 80 bilions d’euros (i que aquest any serà substituït pel 9è programa marc, batejat aquesta vegada com a '''Horitzó Europa'''). | ||
| Line 65: | Line 33: | ||
<div id="_GoBack" class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;"> | <div id="_GoBack" class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;"> | ||
| − | + | [[Image:Draft_Rubert Taya_964523475-image3.jpeg|516px]] | |
| − | + | <span style="text-align: center; font-size: 75%;">Font: Comissió Europea</span> | |
| − | <span style="text-align: center; font-size: 75%;">Font: Comissió Europea</span></div> | + | </div> |
La convocatòria estava adreçada a finançar projectes de col·laboració multi-nacional, preferentment integrats per actors de la quàdruple hèlix (la primera hèlix: centres de recerca; la segona: petites i mitjanes empreses; la tercera: administració pública i la quarta: ciutadania). En aquesta convocatòria, a diferència d’anteriors convocatòries d’Horitzó 2020, s’ha volgut ressaltar i prioritzar la incorporació de la ciutadania (‘quarta hèlix’) en la component de recerca i innovació de l’estratègia Green Deal. Això s’ha materialitzat amb la definició d’un tòpic específic: ‘Empoderament de la ciutadania per a la transició cap a una Europa sostenible i climàticament neutra’. El fet que, del total de 1.550 propostes presentades als 10 tòpics, un 25% (373) les hagi concentrat aquest tòpic, descriu molt bé l’interès creixent de temes en els quals esdevé clau incorporar la ciutadania organitzada a l’hora de generar el coneixement i assolir l’objectiu requerit. | La convocatòria estava adreçada a finançar projectes de col·laboració multi-nacional, preferentment integrats per actors de la quàdruple hèlix (la primera hèlix: centres de recerca; la segona: petites i mitjanes empreses; la tercera: administració pública i la quarta: ciutadania). En aquesta convocatòria, a diferència d’anteriors convocatòries d’Horitzó 2020, s’ha volgut ressaltar i prioritzar la incorporació de la ciutadania (‘quarta hèlix’) en la component de recerca i innovació de l’estratègia Green Deal. Això s’ha materialitzat amb la definició d’un tòpic específic: ‘Empoderament de la ciutadania per a la transició cap a una Europa sostenible i climàticament neutra’. El fet que, del total de 1.550 propostes presentades als 10 tòpics, un 25% (373) les hagi concentrat aquest tòpic, descriu molt bé l’interès creixent de temes en els quals esdevé clau incorporar la ciutadania organitzada a l’hora de generar el coneixement i assolir l’objectiu requerit. | ||
| Line 77: | Line 45: | ||
La unitat de RDI va establir contactes i reunions amb diferents entitats implicades en la formació de consorcis, per tal de promoure la participació del DTES en les propostes en marxa. En aquest sentit, es va ajudar a encaixar i madurar algunes propostes i es van canalitzar diversos acostaments de centres de recerca, com CIMNE, o altres entitats, com ACCIÓ o I2CAT, cap a les àrees del DTES concernides, per sondejar possibilitats de sumar-se o donar suport als projectes. | La unitat de RDI va establir contactes i reunions amb diferents entitats implicades en la formació de consorcis, per tal de promoure la participació del DTES en les propostes en marxa. En aquest sentit, es va ajudar a encaixar i madurar algunes propostes i es van canalitzar diversos acostaments de centres de recerca, com CIMNE, o altres entitats, com ACCIÓ o I2CAT, cap a les àrees del DTES concernides, per sondejar possibilitats de sumar-se o donar suport als projectes. | ||
| + | |||
| + | <br /> | ||
<div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;"> | <div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;"> | ||
| − | [[Image:Draft_Rubert Taya_964523475-image4.png|486px]] </div> | + | [[Image:Draft_Rubert Taya_964523475-image4.png|486px]]<br /> </div> |
Finalment, més enllà dels projectes a què s’han sumat de manera autònoma els òrgans del DTES o ens adscrits, la catalització de la unitat de RDI ha cristal·litzat en 6 propostes, que es refereixen sobretot als tòpics 1 (d’acció climàtica), 3 (d’economia circular) i 10 (de conscienciació i acció ciutadana). | Finalment, més enllà dels projectes a què s’han sumat de manera autònoma els òrgans del DTES o ens adscrits, la catalització de la unitat de RDI ha cristal·litzat en 6 propostes, que es refereixen sobretot als tòpics 1 (d’acció climàtica), 3 (d’economia circular) i 10 (de conscienciació i acció ciutadana). | ||
| Line 88: | Line 58: | ||
La intensitat de col·laboració del DTES en aquests projectes és variable. A grans trets, es poden diferenciar 4 nivells de participació: | La intensitat de col·laboració del DTES en aquests projectes és variable. A grans trets, es poden diferenciar 4 nivells de participació: | ||
| − | :* ''Nivell 1. Cartes de suport'': el DTES ha signat cartes de suport a 2 projectes. | + | :*''Nivell 1. Cartes de suport'': el DTES ha signat cartes de suport a 2 projectes. |
| − | :* ''Nivell 2. Participació a l’advisory board o a'' l’''stakeholder board'': el DTES ha designat persones representants en aquests comitès assessors, d’experts o de grups d’interès, en 2 projectes. | + | :*''Nivell 2. Participació a l’advisory board o a'' l’''stakeholder board'': el DTES ha designat persones representants en aquests comitès assessors, d’experts o de grups d’interès, en 2 projectes. |
| − | :* ''Nivell 3. Participació com a soci'': el DTES s’ha sumat a 2 projectes en qualitat de soci. | + | :*''Nivell 3. Participació com a soci'': el DTES s’ha sumat a 2 projectes en qualitat de soci. |
| − | :* ''Nivell 4. Líder'': el DTES no ha liderat cap projecte en aquesta convocatòria. | + | :*''Nivell 4. Líder'': el DTES no ha liderat cap projecte en aquesta convocatòria. |
==El procés== | ==El procés== | ||
| Line 111: | Line 81: | ||
<div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;"> | <div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;"> | ||
| − | + | [[Image:Draft_Rubert Taya_964523475-image6-c.jpeg|444px]] | |
| − | + | <span style="text-align: center; font-size: 75%;">Font: Comissió Europea</span> | |
| − | <span style="text-align: center; font-size: 75%;">Font: Comissió Europea</span></div> | + | </div> |
==El rumb== | ==El rumb== | ||
La intenció en properes convocatòries de projectes europeus és continuar detectant oportunitats de col·laboració entre el DTES i la resta de l’ecosistema de recerca i innovació català, per afavorir el paper actiu de l’administració pública en la definició i l’impuls a la recerca i la innovació. Això és imprescindible per facilitar la transferència del coneixement i la definició de polítiques públiques basades en evidència científica. El treball en xarxa engegat amb motiu de la convocatòria Green Deal, que es va desenvolupar de manera accelerada per la brevetat dels terminis, és un primer pas i un punt de partida en aquest sentit. | La intenció en properes convocatòries de projectes europeus és continuar detectant oportunitats de col·laboració entre el DTES i la resta de l’ecosistema de recerca i innovació català, per afavorir el paper actiu de l’administració pública en la definició i l’impuls a la recerca i la innovació. Això és imprescindible per facilitar la transferència del coneixement i la definició de polítiques públiques basades en evidència científica. El treball en xarxa engegat amb motiu de la convocatòria Green Deal, que es va desenvolupar de manera accelerada per la brevetat dels terminis, és un primer pas i un punt de partida en aquest sentit. | ||
| + | |||
| + | <br /> | ||
<div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;"> | <div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;"> | ||
| − | [[Image:Draft_Rubert Taya_964523475-image7.png| | + | [[Image:Draft_Rubert Taya_964523475-image7.png|251x251px]]<br /> </div> |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
<span style="text-align: center; font-size: 75%;"><span id="fn-1"></span>([[#fnc-1|<sup>1</sup>]]) Els programes marc per a la investigació i el desenvolupament tecnològic, també anomenats programes marc o abreujats FP1 a FP9, són programes de finançament creats per la Unió Europea / Comissió Europea per donar suport i fomentar la recerca a l’espai europeu de recerca.</span> | <span style="text-align: center; font-size: 75%;"><span id="fn-1"></span>([[#fnc-1|<sup>1</sup>]]) Els programes marc per a la investigació i el desenvolupament tecnològic, també anomenats programes marc o abreujats FP1 a FP9, són programes de finançament creats per la Unió Europea / Comissió Europea per donar suport i fomentar la recerca a l’espai europeu de recerca.</span> | ||
Revision as of 10:52, 26 March 2021
La convocatòria
El 17 de setembre de 2002 la Unió Europea va llançar la convocatòria Green Deal. Es destinava gairebé 1 bilió d’euros a finançar projectes de recerca i innovació per respondre a la crisi climàtica i ajudar a protegir la biodiversitat, amb la intenció de convertir els reptes ambientals en oportunitats d’innovació que, de passada, esperonessin la recuperació de l’impacte de la pandèmia.
Era la última convocatòria –i la més quantiosa– del 8è programa marc1, conegut com a Horitzó 2020, que en el període 2014-2020 ha tingut un pressupost total de 80 bilions d’euros (i que aquest any serà substituït pel 9è programa marc, batejat aquesta vegada com a Horitzó Europa).
La convocatòria s’estructurava en 10 àrees:
- 1. Augmentar l’ambició climàtica: reptes transversals.
- 2. Energia neta, assequible i segura.
- 3. Indústria per a una economia neta i circular.
- 4. Edificis eficients en recursos i energia.
- 5. Mobilitat intel·ligent i sostenible.
- 6. De la granja a la taula (sistema agroalimentari just, saludable i ambientalment respectuós).
- 7. Ecosistemes i biodiversitat.
- 8. Medi ambient sense contaminació i lliure de tòxics.
- 9. Augment del coneixement en suport del Pacte verd europeu.
- 10. Apoderament de la ciutadania per a la transició cap a una Europa sostenible i climàticament neutra.
Molts tòpics estaven vinculats a polítiques adscrites al DTES, en especial a la SMAS –però no només, ja que la mobilitat, l’energia, la contaminació o l’agricultura, per exemple, concerneixen de ple altres àmbits departamentals o fins i tot extradepartamentals–.
Font: Comissió Europea
La convocatòria estava adreçada a finançar projectes de col·laboració multi-nacional, preferentment integrats per actors de la quàdruple hèlix (la primera hèlix: centres de recerca; la segona: petites i mitjanes empreses; la tercera: administració pública i la quarta: ciutadania). En aquesta convocatòria, a diferència d’anteriors convocatòries d’Horitzó 2020, s’ha volgut ressaltar i prioritzar la incorporació de la ciutadania (‘quarta hèlix’) en la component de recerca i innovació de l’estratègia Green Deal. Això s’ha materialitzat amb la definició d’un tòpic específic: ‘Empoderament de la ciutadania per a la transició cap a una Europa sostenible i climàticament neutra’. El fet que, del total de 1.550 propostes presentades als 10 tòpics, un 25% (373) les hagi concentrat aquest tòpic, descriu molt bé l’interès creixent de temes en els quals esdevé clau incorporar la ciutadania organitzada a l’hora de generar el coneixement i assolir l’objectiu requerit.
El treball en xarxa
Ràpidament, entitats de tot tipus van començar a mobilitzar-se per formar consorcis i madurar propostes que encaixessin amb aquest abast temàtic de la convocatòria, marcadament ambiental. El fet que fos una convocatòria inesperada i ben dotada va generar un moviment intens entre les entitats acostumades a accedir a fons europeus. En aquest sentit, es va cercar la participació o suport del Departament de Territori i Sostenibilitat en nombroses propostes.
La unitat de RDI va establir contactes i reunions amb diferents entitats implicades en la formació de consorcis, per tal de promoure la participació del DTES en les propostes en marxa. En aquest sentit, es va ajudar a encaixar i madurar algunes propostes i es van canalitzar diversos acostaments de centres de recerca, com CIMNE, o altres entitats, com ACCIÓ o I2CAT, cap a les àrees del DTES concernides, per sondejar possibilitats de sumar-se o donar suport als projectes.
Finalment, més enllà dels projectes a què s’han sumat de manera autònoma els òrgans del DTES o ens adscrits, la catalització de la unitat de RDI ha cristal·litzat en 6 propostes, que es refereixen sobretot als tòpics 1 (d’acció climàtica), 3 (d’economia circular) i 10 (de conscienciació i acció ciutadana).
La intensitat de col·laboració del DTES en aquests projectes és variable. A grans trets, es poden diferenciar 4 nivells de participació:
- Nivell 1. Cartes de suport: el DTES ha signat cartes de suport a 2 projectes.
- Nivell 2. Participació a l’advisory board o a l’stakeholder board: el DTES ha designat persones representants en aquests comitès assessors, d’experts o de grups d’interès, en 2 projectes.
- Nivell 3. Participació com a soci: el DTES s’ha sumat a 2 projectes en qualitat de soci.
- Nivell 4. Líder: el DTES no ha liderat cap projecte en aquesta convocatòria.
El procés
El termini de presentació de propostes finalitzava el 26 de gener d’enguany. Els projectes que resultin seleccionats se sabran en un termini aproximat de 3 mesos i, després d’un període de formalització de documentació i concreció de condicions, podran començar a executar-se després de l’estiu.
El pacte
L’European Green Deal (Pacte verd europeu) és la nova estratègia de creixement de la Unió Europea, que pretén iniciar una transició a una economia neta i circular, reduir la contaminació i les emissions i protegir la biodiversitat. L’objectiu és que Europa esdevingui el primer continent climàticament neutre el 2050 i que s’hi desacopli el creixement econòmic del consum de recursos.
El Green Deal és un pla estratègic de 8 àrees temàtiques (que coincideixen amb els tòpics de la convocatòria llançada l’any passat). Marca un full de ruta per iniciar el camí a aquesta transició i s’acompanyarà de:
- mecanismes de finançament suficients (la Comissió estima que per acomplir els objectius ambientals i climàtics fixats, seran necessaris 260 bilions d’euros anuals d’inversió addicional)
- mecanismes d’acompanyament que garanteixin no deixar ningú enrere (en referència als països i regions més dependents dels combustibles fòssils).
Font: Comissió Europea
El rumb
La intenció en properes convocatòries de projectes europeus és continuar detectant oportunitats de col·laboració entre el DTES i la resta de l’ecosistema de recerca i innovació català, per afavorir el paper actiu de l’administració pública en la definició i l’impuls a la recerca i la innovació. Això és imprescindible per facilitar la transferència del coneixement i la definició de polítiques públiques basades en evidència científica. El treball en xarxa engegat amb motiu de la convocatòria Green Deal, que es va desenvolupar de manera accelerada per la brevetat dels terminis, és un primer pas i un punt de partida en aquest sentit.
(1) Els programes marc per a la investigació i el desenvolupament tecnològic, també anomenats programes marc o abreujats FP1 a FP9, són programes de finançament creats per la Unió Europea / Comissió Europea per donar suport i fomentar la recerca a l’espai europeu de recerca.
