Echave-Sustaeta 2021b

D'un temps ençà, i especialment arran dels confinaments provocats per la COVID-19, es parla de la "ciutat dels quinze minuts", un model que promou la planificació urbanística a nivell de barri. A Suècia, però, es vol implantar un esquema encara més radical: la "ciutat del minut". Aquesta nova aproximació implicarà el redisseny de tots els carrers del país.

Un pla d'abast nacional

Sisplau per força, milions de persones van haver de familiaritzar-se amb els seus barris a causa dels confinaments domiciliaris imposats arreu del món per lluitar contra la propagació de la COVID-19. Aquesta situació va reforçar el concepte de la "ciutat dels quinze minuts", una visió de ciutat descentralitzada que permet als residents de satisfer les seves necessitats quotidianes amb desplaçaments de tot just un quart d'hora des de casa seva, a peu o en bicicleta. Amb pandèmia o sense, aquest esquema es planteja com una manera de retallar les emissions de GEH i de promoure l'habitabilitat de les ciutats, i és el que han adoptat, entre d'altres, capitals com París, amb un model de radis de mobilitat de quinze minuts, o Barcelona, amb les seves superilles de nou blocs de cases (tres per tres).

Suècia ha plantejat recentment una variant hiperlocal d'aquesta mena de conceptes, i pretén implantar-la arreu del seu territori. Es tracta de la "ciutat d'un minut", concebuda per l'ens públic nacional d'innovació Vinnova i el laboratori d'idees ArkDes.

És un fet que arran dels confinaments (tot i que Suècia no els ha imposats mai) ha quedat palesa la importància d'un espai públic segur i la necessitat de disposar de serveis de proximitat. Però anant més enllà, la iniciativa que presentem, anomenada Street Moves, el que vol és fer de l'espai públic un entorn desmotoritzat, cosa que ajudarà Suècia a assolir el seu objectiu de neutralitat carbònica per a 2045.

Street Moves, permet que les comunitats locals participin en el disseny col·laboratiu dels elements del seu carrer: mitjançant tallers i processos de consulta, els residents poden decidir per exemple quant d'espai es vol dedicar a aparcament o a d'altres usos. Des d'estiu de 2020 el projecte es troba en fase experimental a quatre zones d'Estocolm, i a Göteborg se n'hi ha implantat una prova pilot aquest mes de febrer; algunes altres ciutats, com Helsingborg, Malmö i Umeå, s'hi sumaran en breu. L'objectiu final és ambiciós: es pretén reconsiderar i reformar tots els carrers del país, de manera que cap a 2030 tots ells siguin saludables, sostenibles i plens de vida –segons diuen els materials de promoció de Street Moves.

A diferència dels esquemes de París o Barcelona, el model de "ciutat d'un minut" no se centra tant a satisfer totes les necessitats dels residents en un àmbit hiperlocal –ja que forçosament en quedarien fora elements com el transport públic, l'accés als llocs de treball o l'atenció sanitària especialitzada– com a possibilitar que tot just a la porta de casa hi hagi indrets idonis per desenvolupar noves maneres d'implicar-se en la vida pública, social de la ciutat. Segons ArkDes, repensar aquests trams de carrer com a espais bàsics per a la cohesió comunitària permetrà trencar l'assumpció que els carrers serveixen fonamentalment perquè els cotxes s'hi moguin i s'hi guardin. L'ambient que generen aquests espais, i els equipaments de què disposen, revelen els valors que la comunitat considera primordials, i focalitzar-se en el nivell concret d'allò que trobem davant la porta de casa pot servir com a element impulsor de transformacions urbanes de més abast.

Mòduls de Lundberg Design per a Street Moves (© ArkDes)

El pla de Vinnova funciona de la manera següent: en col·laboració amb la firma de disseny Lundberg Design, Street Moves ha desenvolupat un conjunt d'elements de mobiliari urbà que tenen les dimensions d'una plaça d'aparcament convencional i estan construïts sobre una plataforma de fusta de pi. Aquestes peces bàsiques es poden implantar fàcilment davant la vorada i es poden equipar amb jardineres, espais per seure-hi, aparcabicicletes, jocs infantils, espais per fer exercici, petits horts o estacions de càrrega de vehicles elèctrics. Les plataformes de fusta poden acoblar-se entre elles per aconseguir la longitud que es desitgi.

Exemple de resultat de Street Moves amb només uns pocs elements implantats (© Utopia Arkitekter)

Exemple de resultat de Street Moves amb una implantació més generalitzada dels mòduls, al mateix carrer (© Utopia Arkitekter) 

L'esquema permet tantes adaptacions, remodelacions i addicions com calguin: per exemple, els carrers propers a les parades de transport públic poden decidir de disposar de més espai per aparcar-hi bicicletes o vehicles de mobilitat personal, mentre que els carrers on abunden els locals de restauració potser prefereixen optar per espais per seure-hi. Peça a peça, aquesta mena d'instal·lacions poden transformar carrers sencers en indrets de socialització i de barreja, i fer que els espais que utilitzen els residents es trobin, cada cop més, a l'aire lliure.

Plataforma de Street Moves, en aquest cas com a lloc de repòs amb aparcabicicletes i espai per a vehicles de mobilitat personal (© ArkDes)

Tan important com els elements físics de Street Moves és el procés comunitari de decisió, i per tant les instal·lacions es poden moure i reemplaçar quan es desitgi: les propostes són sempre provisionals, i per bé que n'hi ha que poden esdevenir peça fonamental de redissenys urbans extensius, d'altres poden tenir caràcter estacional.

Segons els seus promotors, amb aquesta iniciativa les discussions de disseny que altrament resultarien abstractes per a gent que no hi estigués familiaritzada esdevenen concretes i tangibles, i els residents poden veure com es materialitzen les propostes que ells mateixos formulen per al seu entorn vital quotidià. Els carrers de Suècia poden, en aquest sentit, convertir-se en una plataforma d'innovació per afrontar de manera ràpida i decidida les qüestions de la resiliència climàtica, la salut pública i la justícia social –d'acord amb l'opinió de Vinnova.

Pel que fa a l'acceptació ciutadana de la proposta, sembla que és força positiva: els promotors de la iniciativa asseguren que el 70% de les persones enquestades sobre els redissenys implantats s'hi mostraren favorables. ArkDes diu a més que l'ús dels carrers on s'han dut a terme les intervencions ha augmentat d'un 400%.

Cal assenyalar que una part important dels fons de molts municipis prové dels ingressos dels aparcaments. És per això que per tal que el projecte de Vinnova tingui èxit cal establir mecanismes de compensació econòmica per als municipis. En aquest sentit, els promotors de la iniciativa treballen amb els departaments de trànsit i via pública d'Estocolm per examinar possibles fórmules que satisfacin totes les parts.

Les experiències recollides durant aquestes primeres fases experimentals de Street Moves es reuniran en una guia de pràctiques per als municipis, amb remarca dels processos i qüestions clau per a una transformació reeixida.

Altres actors implicats en la iniciativa Street Moves són Volvo, la companyia de màrqueting One Motion i l'Agència de Transports nacional.

Autors

Redactat per: Alfonso Martínez Jaume

Per saber-ne més: ArkDes