(Created page with " ==Interferometria radar: eines i aplicacions. M2014-21 == Servei: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya Període: 01/01/2014 a 31/12/2021 Descripció Els sistem...") |
m (Aechave moved page Draft Echave-Sustaeta 617797835 to Echave-Sustaeta 2019at) |
(No difference)
|
Revision as of 09:26, 23 November 2020
Interferometria radar: eines i aplicacions. M2014-21
Servei: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Període: 01/01/2014 a 31/12/2021
Descripció
Els sistemes radar aplicats a l'observació de la Terra tenen aplicacions molt importants per a la planificació territorial, el medi ambient, la geologia, els riscos naturals, etc., així com els desenvolupaments pel tractament de les diferents imatges disponibles. Una de les aplicacions més important és l'aplicació de la tecnologia DINSAR per a l'estudi de les subsidències.
Observacions
S'ha treballat en el POLINSAR: banda L (+X opcionalment) i estructura forestal, en sinergia amb LIDAR.
Finalitat de l'acció
Interferometria per a generar elevacions i aplicació de la interferometria diferencial a l'estudi de subsidències a Catalunya.
Novetats que aporta l'acció
Sistema operacional per al control permanent dels fenòmens de subsidència a cost reduït. Avaluació de la influència de la polarimetria dels nous sensors radar i la seva aportació a les aplicacions temàtiques de teledetecció.
Fonaments de la novetat
Combinació de d'imatges d'alta resolució amb dades polarimètriques per a la millora de la densitat espacial i la precisió de les estimacions de les deformacions o subsidències. S’estableixen nous llindars de deformacions en funció del nombre d'imatges disponibles. Aplicació de la polarimetria a la detecció de canvis i a la cartografia d'usos del sòl.
Mapa de qualitat de fase (coherència) del àrea del Bages per ENVISAT (banda C) i PALSAR (banda L).
Mapa de velocitat lineal de subsidència a Cardona
Any 2018
S’han processat les imatges radar d’apertura sintètica i s’han desenvolupat noves metodologies per a la monitorització de moviments de superfície al territori català. Aquests moviments poden tenir causes naturals (esllavissades, terratrèmols...) o antròpiques (extracció d’aigües subterrànies, tunelacions...). Al 2018 s’ha desenvolupat tot el programari necessari per a processar de forma sistemàtica i semi-automàtica les imatges radar de satèl·lit, amb la finalitat de mesurar aquests moviments. Per això s’ha fet l’explotació de les imatges radar a mitjana i alta resolució espacial i s’ha desenvolupat una metodologia robusta per a l’estimació dels artefactes atmosfèrics que permeti la mesura de moviments no lineals i el seu seguiment temporal.
Aquest any també s’ha avaluat la influència de la polarimetria dels nous sensors radar i quina pot ser la seva aportació a les aplicacions temàtiques de teledetecció. Com a exemple, la interferometria radar ha estat aplicada a la detecció de canvis i a la cartografia d’usos del sòl.