Gil Riba 2020g

Present i futur de la costa catalana. B#36|02/10/2020

Error creating thumbnail: File missing

Al 2019 el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible(CADS) va aprovar l’informe “Una mar de canvis”, un recull de recomanacions per al Govern de la Generalitat de Catalunya, per dur a terme una gestió sostenible del medi marí i costaner, que alhora sigui compatible amb l’activitat socioeconòmica que hi te lloc, d’acord amb l’ODS 14 de l’Agenda 2030 de Nacions Unides per al Desenvolupament Sostenible, dedicat al medi marí.

A principis d’aquest any el temporal Glòria provoca greus afectacions al litoral català; se’n du platges, modifica el delta de la Tordera, i en el cas de l’Ebre arriba a trencar-lo causant greus conseqüències a l’activitat econòmica que s’hi desenvolupa. El Glòria ha estat molt devastador, però és que darrerament no hi ha any que el nostre litoral no es vegi afectat per algun temporal de forta intensitat. És llavors que el CADS es planteja organitzar un cicle de tres sessions de debat i reflexió sobre el present i futur de la costa catalana. La primera, va tenir lloc el 17 de setembre de manera virtual, i sota el títol “Visions per a un canvi de paradigma”, va comptar amb la presència no només de persones expertes, sinó també de representants de sectors i àmbits relacionats amb el litoral.

Sembla que un canvi de paradigma pel que fa a la gestió del litoral és absolutament necessari, perquè l’actual d’arribar-hi, ocupar-lo i explotar-lo ens ha dut a la situació preocupant que ens trobem ara. Cal una gestió adaptativa del litoral, escoltant tots els sectors implicats, tenint present també una dimensió ètica i emocional per abordar una gestió sostenible.

El director del CADS, Arnau Queralt, va moderar la jornada i va plantejar als ponents la següent pregunta: Estem al límit? O encara no estem i es pot fer alguna cosa per evitar-ho?

Per a Berta Cabré Prim, presidenta de la Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme de Tarragona Província, des del punt de vista turístic, ho posen en dubte. La costa és un element important, clau per al desenvolupament turístic, és el seu actiu principal i com a tal cal ser curosos. És cert que no tot s’ha fet be, com l’extensió massiva dels ports esportius, però n’hi han altres coses que sí s’han fet be i cal valorar-les. Des de la Federació s’ha lluitat contra el desenvolupament descontrolat del turisme, han revaloritzat moltes platges perquè han tingut cura d’elles, i estan fent inversions milionàries en gestió mediambiental per fer el turisme més sostenible que tingui en compte l’entorn i el benestar de les persones.

En canvi, Lydia Chaparro Elias, ecòloga marina i membre d’Ecologistes en Acció de Catalunya, considera que sí estem al límit. Molts ecosistemes han desaparegut com les dunes i la posidònia, hi ha hagut regressió en deltes i platges, i hi han aiguamolls en molt estat. Hi ha pèrdua de la biodiversitat i de tots els ecosistemes en general, però el litoral n’és el mes afectat. Alguns ecosistemes es podran salvar i altres s’hauran de regenerar. Cal posar límits a les activitats desenvolupades en aquests ecosistemes. El Mediterrani és el mar mes sobreexplotat del mon segons la FAO , junt amb els rius que hi van a parar, per això insisteix en posar límits les activitats que es fan al litoral.

I apunta que en alguns llocs encara ara hi ha molta pressió urbanística a la primera línia de costa.

Carles Ibàñez Martí, investigador del Programa d’Aigües Marines i Continentals de l’IRTA i conseller del CADS, també creu que estem al límit. Hi ha dos trets a tenir en compte, d’una banda l’ocupació del territori, i de l’altra la implicació del canvi climàtic. No només pels temporals sinó per la pujada del nivell del mar, actualment uns 4mm per any, que incideix en els usos i l’ocupació del litoral.

A finals de segle es preveu una pujada nivell del mar d’un metre, cosa que provocarà que els temporals tinguin encara mes efecte. Estem en zona de perill però no en som conscients a nivell de la costa, és una irresponsabilitat si no s’actua com a país. Cal deconstruir i reconstruir. Estem tan acostumats al nivell de construcció que ni ens adonem. Si ens comparem amb França per exemple, tenim pocs trams de la costa presentables a nivell paisatgístic. Hem de ser conscients de que si salvem la costa també salvarem l’economia del país.

Cèlia Marrasé Peña, vicedirectora de l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona (ICM-CSIC) , proposa un canvi de plantejament. És el mar qui ens cuida a nosaltres. El mar ens dona salut, menjar i esbarjo. Cal invertir en el coneixement del mar per a que la gent entengui la importància que te i estimar-lo. La destrucció dels ecosistemes és la nostra destrucció perquè nosaltres hi som dins.

Per avançar en aquest tema caldria fer una pluja d’idees amb base científica per enviar un missatge col·lectiu a la societat. No funciona que diguem de protegir el mar i després surti un economista i digui que cal reactivar l’economia, es contradiu amb l’anterior missatge. És el que hem viscut ara amb la COVID-19. Cal donar un missatge conjunt, posar l’home dins l’ecosistema, ja que si abusem de la natura, serem nosaltres qui ho patirem.

Demana sèries històrica dels indicadors de l’estat del litoral per donar interpretacions ràpides del què esta passant per tal de que els governants puguin prendre bones decisions. Cal incidir en l’educació, no només a nivell universitari, sinó des del nivell 0.

Per a Carolina Martí Lambrich, directora de l’institut de Medi Ambient de la Universitat de Girona, hem arribat al límit. Destaca que als Debat Costa Brava de 1975 es va fer el darrer clam per salvar la Costa Brava, 45 anys enrere ja hi havia la voluntat d’actuar. I encara més, al 1935 arran de la preocupació dels experts i dels habitants de la costa es va crear el Patronat de la Costa Brava perquè ja es veien venir els problemes. La majoria del punts del Debat del 1975 encara són vigents avui, això ens indica que alguna cosa ha fallat. Del territori nomes s’ha potenciat la funció econòmica de l’ecosistema, i això ha provocat un desequilibri. Martí proposa la co-governança, a nivell supramunicipal, que faci una gestió ecosistèmica coherent, basada en unitats geogràfiques.

Jaume Oliveras Maristany, alcalde de l’Ajuntament del Masnou i president de Localret, afirma que la nova llei del litoral pot ser una oportunitat per a que la gestió de litoral sigui supramunicipal i que vegi el litoral amb coherència geogràfica. No te res a veure el model turístic del Baix Maresme amb el de l’Alt Maresme. Per això es important aquesta coherència. Segons ell, correspon als experts dir si estem al límit i són els responsables de les administracions els que han de prendre les decisions assessorats per aquets experts. Amb el Glòria i la COVID-19 tenim una nova oportunitat per esmenar errors, com la regeneració de les platges, canviant el model que s’ha fet servir fins ara, cal una renaturalització del litoral compatible amb l’activitat econòmica. Els ajuntaments interaccionen amb diferents administracions com l’estat, la Generalitat, i d’altres ajuntaments, entre tots haurien de facilitar la co-governança.

Agustí Serra Monté, secretari de l’Agenda Urbana i Territori del Departament de Territori i Sostenibilitat(DTES), diu que depèn de a qui preguntem estem al límit o no, per al sector econòmic potser no però en canvi per a la societat sí, i una mostra són les associacions de defensa del litoral, per exemple. Hem ocupat el territori de manera errònia, sent massa permissius i ara cal frenar i aturar el creixement d’ocupació del litoral.

Serra reivindica incorporar els nous plans com l’agenda urbana dins els mon acadèmic per conscienciar a les noves generacions de la importància que te la manera en què ocupem el territori. Segons ell és evident que estem al límit. No hem tingut cura del territori, ocupant i ocupant. Fruit del debat sobre com hem d’ocupar el territori el Departament de Territori i Sostenibilitat va redactar la Llei de territori, que espera que ben aviat es pugui tramitar. El secretari Serra va exposar accions concretes que està fent el DTES com per exemple, el PDU dels sols no sostenibles de l’Alt Pirineu, amb l’objectiu d’aturar els desenvolupaments urbanístics que eren una barbaritat. També en la mateixa línia, el PDU de sòls no sostenibles de la Costa Brava preveu l’enderrocament de 90 sectors que havien estat aprovats, és a dir, l’equivalent a 15. 000 habitatges que es deixaran de fer. La costa està saturada però ho pot estar mes i cal actuar per evitar-ho.

I per últim, Sergi Tudela Casanova, director general de Pesca i Afers Marítims del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, explica que segons  l’informe que publica anualment la Comissió Europea sobre economia blava, la nostra economia és una de les més marítimes d’Europa, mes que Portugal o Països Bàltics. Això vol dir que hi ha molta pressió al nostre litoral. Aquest estiu, han donat molt que parlar les vergonyoses imatges de vaixells extraient brossa marina. També han generat polèmica els fondejos sobre la posidònia a causa de sobre-freqüentació. Però no tot és negatiu, com aspectes positius Tudela posa com exemple la recuperació del delta de la Tordera, o les tortugues que venen a fer niu a les nostres platges. Són paradoxes! Un altre bri d’esperança és que ara les pesqueres de sardines les detecten tocant a costa i que les tonyines es fiquen als ports.

El DARPA ha avaluat l’activitat de la pesca recreativa i s’han dut la sorpresa que només suposa un 5% de la pesca professional, per tant no és tan impactant com es pensava. Tudela considera molt necessari fer un estudi de la capacitat de càrrega de les activitats sobre l’ecosistema marí, per tenir una radiografia real de la situació actual.

L’administració te mes eines que mai per actuar, com la Llei del litoral, el Pla de ports, la Llei de pesca i acció marítima, però sobre tot l’Estratègia Marítima per a Catalunya, un instrument que te el propòsit de donar resposta als reptes de desenvolupar l’economia blava de manera sostenible i harmònica mitjançant una gestió integrada de les activitats sectorials que impacten sobre l’espai marítim català. Tudela prefereix parlar de cogestió mes que de cogovernança, on representants del sector, científics, Administració i societat civil (tercer sector ambiental), tinguin el mateix poder de codecisió. Com exemple d’aquesta manera de treballar, al febrer de 2019 es va engegar la Taula de la cogestió marítima del litoral del Baix Empordà, integrada per un secretari, un consell de dinamitzadors, representants d’àmbits i subàmbits relacionats amb les activitats relacionades amb el litoral, i les diferents administracions. Fruit d’aquesta Taula és el pla d’actuacions bianuals per millorar la gestió d’aquest territori. La iniciativa és tan exitosa que el Fòrum de Paris per la Pau, esdeveniment anual que reuneix tots els actors de la governança mundial, l’ha seleccionat per participar-hi el proper novembre. Aquest és un exemple de com es poden fer les coses millor.

A la cloenda de la jornada, a càrrec de Carles Ibañez, es va apuntar que la crisi provocada per la COVID-19 i l’econòmica pot ser el moment oportú per fer el canvi de paradigma, mes consensuat i amb urgència perquè estem fent tard. Sinó revertim el model, acabarà impactant en l’economia. El CADS està treballant fent sessions com aquesta on diferents visions ajudaran a fer aquest canvi. Les dues sessions restants s'enfoquen a aspectes més concrets: governança i fiscalitat (15/10/2020) i patrimoni natural i territori (12/11/2020).