|
|
| Line 1: |
Line 1: |
| | | | |
| − | | + | '''Els ports: la mobilitat sostenible i l’eficiència energètica.''' |
| − | <big>Els ports: la mobilitat sostenible i l’eficiència energètica. </big>
| |
| | | | |
| | El projecte de Ports de la Generalitat s’alinea amb el Pla estratègic per al desenvolupament de recàrrega per al vehicle elèctric a Catalunya (PIRVEC), impulsat per l’Institut Català d’Energia (ICAEN) que ha de convertir Catalunya en un país atractiu per al vehicle elèctric. | | El projecte de Ports de la Generalitat s’alinea amb el Pla estratègic per al desenvolupament de recàrrega per al vehicle elèctric a Catalunya (PIRVEC), impulsat per l’Institut Català d’Energia (ICAEN) que ha de convertir Catalunya en un país atractiu per al vehicle elèctric. |
| Line 17: |
Line 16: |
| | A més, l’Administració portuària està canviant el seu parc mòbil per al personal dels ports ebrencs. Aquest any s’han adquirit 2 motocicletes elèctriques per als ports de Sant Carles de la Ràpita i l’Ametlla de Mar i 1 furgoneta elèctrica per a la Ràpita. Així com 4 vehicles híbrids amb GLP i benzina per als port de la Ràpita i l’Ampolla. L’objectiu és anar renovant el parc mòbil dels ports per impulsar la mobilitat sostenible. | | A més, l’Administració portuària està canviant el seu parc mòbil per al personal dels ports ebrencs. Aquest any s’han adquirit 2 motocicletes elèctriques per als ports de Sant Carles de la Ràpita i l’Ametlla de Mar i 1 furgoneta elèctrica per a la Ràpita. Així com 4 vehicles híbrids amb GLP i benzina per als port de la Ràpita i l’Ampolla. L’objectiu és anar renovant el parc mòbil dels ports per impulsar la mobilitat sostenible. |
| | | | |
| − | <big> [[Image:Draft_Torre_453623889-image1.png|450px]] </big>
| + | [[Image:Draft_Torre_453623889-image1.png|450px]] |
| | | | |
| | ==Els ports de l’Ametlla de Mar, l’Ampolla i les Cases d’Alcanar== | | ==Els ports de l’Ametlla de Mar, l’Ampolla i les Cases d’Alcanar== |
| Line 49: |
Line 48: |
| | <big> [[Image:Draft_Torre_453623889-image3.png|408px]] </big> | | <big> [[Image:Draft_Torre_453623889-image3.png|408px]] </big> |
| | | | |
| − | <big>Aquesta tesi pretén contribuir a donar resposta a aquesta necessitat mitjançant propostes d’aprofitament de residus orgànics per a la creació de tecnosols i la validació de mètodes per a la restauració i seguiment d’aquests espais degradats, especialment aquells afectats per activitats mineres. Els objectius més específics de la tesi són:</big> | + | <br /> |
| − | | |
| − | :*<big>Comprovar la utilitat del protocol normalitzat OCDE-217 basat en la respiració del sòl per determinar el risc de toxicitat per metalls pesants, així com per la monitorització de l’eficàcia de processos de rehabilitació de sòls quan s’apliquen esmenes orgàniques. </big>
| |
| − | | |
| − | :*<big>Avaluar els efectes a curt termini, en el sòl i la vegetació, de l'ús de fangs de depuradora en la construcció de tecnosols en condicions mediterrànies.</big>
| |
| − | | |
| − | :*<big>Avaluar els efectes a mig termini (10 anys), en dos serveis ecosistèmics clau (segrest de carboni i funció d'hàbitat), de l'ús de fangs de depuradora en la construcció de tecnosols en condicions mediterrànies.</big>
| |
| − | | |
| − | :*<big>Determinar les limitacions i les oportunitats de l’ús de bioestabilitzats i digests procedents de la fracció orgànica de la resta (residus no recollits selectivament) per a la construcció de tecnosols en obres de restauració ambiental. </big>
| |
| − | | |
| − | :*<big>Seleccionar indicadors clau del procés de restauració i establir un protocol per a l’avaluació i seguiment de la restauració d’activitats extractives.</big>
| |
| − | | |
| − | <big>Primera contribució de la tesi. La utilitat del protocol OCDE-217</big>
| |
| − | | |
| − | <big>El protocol OCDE-217, basat en l’activitat respiratòria del sòl, s’avalua per estudiar la toxicitat d’alguns dels metalls pesants habitualment presents en major proporció a les esmenes orgàniques utilitzades en restauració, especialment als fangs de depuradora urbana. En aquest sentit, el protocol OCDE-217 ha estat una metodologia vàlida per a la detecció d'efectes adversos (i també beneficiosos) dels tres metalls estudiats, Cr, Zn i Cu, sobre la respiració del sòl induïda per substrat. No obstant, les toxicitats avaluades per la prova de respiració del sòl OCDE-217 han resultat baixes en el sòl escollit (sòl sorrenc lleugerament àcid), malgrat la seva limitada capacitat d’adsorció i precipitació de metalls pesants que, per tant, romanien potencialment biodisponibles. </big>
| |
| − | | |
| − | <big>Tot i així, els valors EC50 per Cr, Zn i Cu obtinguts són comparables als presentats per altres autors que han treballat amb sòls de característiques similars. La magnitud dels efectes inhibidors observats també és coherent amb les referències consultades, essent el Cu el metall més tòxic després de 28 dies d’exposició. També s’ha comprovat que l’adició de matèria orgànica fresca emmascara l’efecte dels metalls pesants sobre la respiració del sòl ja que incrementa la biomassa microbiana, així com l’adsorció i la immobilització dels metalls. </big>
| |
| − | | |
| − | [[Image:Draft_Torre_453623889-image4-c.png|600px]]
| |
| − | | |
| − | ''Figura 3.2 (Tesi). Canvis de SIR relatius (Respiració induïda per substrats) en assaig definitiu per al sòl contaminats amb concentracions creixents de Zn i Cu. Les barres mostren un error estàndard. Es presenta la dosi a escala logarítmica.''
| |
| − | | |
| − | <big>Segona contribució de la tesi. Esmenes orgàniques procedents de residus urbans</big>
| |
| − | | |
| − | <big>En un segon treball de la tesi s’entra en la caracterització de diferents tipus d’esmenes orgàniques procedents de residus urbans, així com en l’avaluació dels seus efectes sobre el sòl i la vegetació quan són usats en la construcció de tecnosols per a la restauració de pedreres, abocadors o talussos de carretera. Així s’avaluen els efectes de l’aplicació de fangs de depuradora urbana a curt (2 anys) i mitjà termini (10 anys), en una selecció de tipus d’actuacions de rehabilitació representatives de lesrealitzades en pedreres de roca calcària. </big>
| |
| − | | |
| − | <big>S’ha demostrat que l’ús de fangs de depuradora permet millorar els resultats de la rehabilitació de sòls degradats, a la vegada que es valoritzen residus orgànics i minerals. La construcció de tecnosols amb fangs de depuradora facilita una ràpida revegetació, especialment pel que fa a espècies herbàcies, fet que permet l’estabilització ràpida de talussos i controla l’escorrentiu, la qual cosa redueix també l’erosió superficial, que és un objectiu prioritari en talussos de fort pendent com els que trobem en activitats extractives, infraestructures de transport o abocadors. A mitjà termini (una dècada), els sòls esmenats amb fangs de depuradora afavoreixen l’enriquiment del sòl en matèria orgànica i el segrest de carboni, ja que hem comprovat que contenen fins a cinc vegades més de carboni orgànic que els sòls homòlegs no esmenats. Aquest enriquiment és el resultat de l’augment de la producció primària a causa dels nutrients aportats pels fangs, que encara és evident després de deu anys. Aquest augment de la producció primària es tradueix també en un major recobriment vegetal que protegeix el sòl de l’erosió. </big>
| |
| − | | |
| − | <big>En general podem dir que l’aplicació de fangs a dosis moderades, d’acord amb el protocol anomenat RESTOFANGS, afavoreix un major desenvolupament de la vegetació, especialment de l’estrat herbaci en els primers anys, però també progressivament de l’arbustiu i l’arbori, sense limitar el reclutament a mig termini de les plantes pròpies del sistema natural de la zona. Pel que fa als bioestabilitzats, resultants de l’estabilització aeròbica de la fracció orgànica de residus municipals, s’ha constatat que existeix una important heterogeneïtat en relació als principals paràmetres estudiats. Aquesta heterogeneïtat es dona entre diferents plantes de tractament de residus, però també entre diferents lots d’una mateixa planta, cosa que suposa una important restricció a l’hora de fer generalitzacions per a l’ús dels bioestabilitzats. Els digests, procedents de la digestió anaeròbica de la matèria orgànica obtinguda per la separació mecànica de la fracció resta dels residus urbans, presenten un contingut baix d’impureses i una major concentració de N que els bioestabilitzats, la qual cosa els fa més adequats per a ser aplicats al sòl. L’elevat contingut en N dels digests afavoreix el desenvolupament i el creixement de les plantes, la qual cosa el fa especialment interessants en aquells casos en que cal garantir una coberta herbàcia que protegeixi el sòl de l’erosió. Podem dir que els digests s’assemblen més als fangs EDAR que als bioestabilitzats, malgrat l’origen comú amb els darrers. A més, la composició dels digests és més estable entre plantes de tractament i lots. Pel que fa a la dosificació, s’ha comprovat que les dosis superiors a 20 g·kg<sup>-1</sup> no milloren el desenvolupament i el creixement de la vegetació, tant en bioestabilitzats com en digests, i també augmenten el risc de contaminació de les aigües subterrànies i la toxicitat sobre la fauna del sòl. El missatge és clar, les esmenes orgàniques generen beneficis als sòls degradats o deficitaris en matèria orgànica, però no té sentit aplicar-les a dosis superiors a les establertes en els protocols que hem publicat o les indicades en d’altres codis de bones pràctiques agràries. </big>
| |
| − | | |
| − | [[Image:Draft_Torre_453623889-image5-c.png|360px]]
| |
| − | | |
| − | ''Figura 4.1. (Tesi) Freqüència de diferents grups funcionals de plantes herbàcies a les zones avaluades de pedreres. Les barres d'error indiquen un error estàndard (p <0.02).''
| |
| − | | |
| − | <big>Protocol RESTOCAT (''RESTOQUARRY'')</big>
| |
| − | | |
| − | <big>El darrer treball de la tesi es dedica a l’establiment i validació d’un protocol per a l’avaluació de la restauració d’activitats extractives, anomenat RESTOCAT (anomenat ''RESTOQUARRY ''a les publicacions en anglès). Diferents actors vinculats a la pràctica de la restauració ecològica apunten a la necessitat d’establir protocols de seguiment de la restauració, que han de ser senzills i aplicables a un ampli ventall de situacions o tipologies de restauració. El protocol RESTOQUARRY pretén contribuir a donar-hi resposta al ser una eina adreçada al personal de les empreses extractives i de l’Administració, que ajuda a incrementar el compromís i la implicació dels enginyers de mines i el personal encarregat d’executar la restauració, la qual cosa es tradueix en una major qualitat de les restauracions efectuades. La major part dels indicadors proposats en el protocol avaluen de manera Valorització de residus orgànics en tecnosols i avaluació de la restauració d’espais degradats indirecta serveis i/o funcions ecosistèmiques, permetent en alguns casos la seva quantificació. Fins i tot alguns dels indicadors més generals (indicadors del conjunt de l’àrea restaurada), com són els relacionats amb impactes o integració visual, poden ser considerats aproximacions a la valoració de serveis ecosistèmics culturals. El protocol RESTOQUARRY permet distingir restauracions de qualitat, d’aquelles que necessiten l’adopció de mesures correctores. També permet identificar problemes crítics que posen en risc l’èxit de la restauració i que requereixen de canvis profunds en el disseny i l’execució dels treballs. La major part de les restauracions avaluades amb RESTOQUARRY requereixen de mesures correctores per tal de millorar algun aspecte de la restauració, fet que demostra l’eficàcia del protocol.</big>
| |
| − | | |
| − | [[Image:Draft_Torre_453623889-image6-c.png|600px]] ''Figura 3. Diferències en el tipus de vegetació entre zones restaurades i zones circumdants (esquerra) i la zona amb presència de morfologies artificials, com parets (penya-segats) en paisatges plans / muntanyosos (a la dreta), que fan que la integració de les zones restaurades al paisatge sigui difícil.''
| |
Els ports: la mobilitat sostenible i l’eficiència energètica.
El projecte de Ports de la Generalitat s’alinea amb el Pla estratègic per al desenvolupament de recàrrega per al vehicle elèctric a Catalunya (PIRVEC), impulsat per l’Institut Català d’Energia (ICAEN) que ha de convertir Catalunya en un país atractiu per al vehicle elèctric.
Els punts de recàrrega s’han ubicat en llocs accessibles, degudament senyalitzats i amb accés garantit permanentment per als usuaris de qualsevol classe de vehicle elèctric estàndard. Els usuaris d’aquest nou servei en podran fer ús mitjançant una aplicació específica en qualsevol telèfon intel·ligent, amb un codi QR, present al punt de recàrrega. També, de forma temporal, a través de targetes de recàrrega dels ajuntaments adherits a l’Aliança de Municipis per a la Interoperativitat en estacions de recàrrega de vehicles elèctrics a Catalunya.
Els ports ebrencs
S’han instal·lat 4 punts de càrrega semiràpida als ports de l’Ametlla de Mar, l’Ampolla, Deltebre i les Cases d’Alcanar, i un punt de càrrega ràpida al port de Sant Carles de la Ràpita, per un valor de 90.000 euros.
El port de Sant Carles de la Ràpita s’ha dotat d’un punt de recàrrega ràpida, que permet la càrrega simultània de dos vehicles tant amb corrent continu com altern, amb una disponibilitat de potència de fins a 50 kW, ampliable a 95 kW. El temps estimat de càrrega és de 15 a 20 minuts, depenent de la bateria del vehicle.
Els ports de l’Ametlla de Mar, l’Ampolla, Deltebre i les Cases d’Alcanar disposen de punts de recàrrega semiràpida, amb corrent altern i una potència de 22 kW, i amb possibilitat de càrrega simultània de dos vehicles. El temps estimat de càrrega és de 2 a 4 hores, depenent de la bateria del vehicle
A més, l’Administració portuària està canviant el seu parc mòbil per al personal dels ports ebrencs. Aquest any s’han adquirit 2 motocicletes elèctriques per als ports de Sant Carles de la Ràpita i l’Ametlla de Mar i 1 furgoneta elèctrica per a la Ràpita. Així com 4 vehicles híbrids amb GLP i benzina per als port de la Ràpita i l’Ampolla. L’objectiu és anar renovant el parc mòbil dels ports per impulsar la mobilitat sostenible.
Els ports de l’Ametlla de Mar, l’Ampolla i les Cases d’Alcanar
A aquests indrets, la Generalitat posa en servei tres punts de recàrrega semiràpida de vehicles elèctrics i així impulsa una mobilitat neta, eficient i sostenible. El seu valor és de 90.000 euros. Aquests punts permeten la càrrega simultània de dos vehicles amb corrent altern i una potència de 22 kW. El temps estimat de càrrega és de 2 a 4 hores, depenent de la bateria del vehicle. Al igual que els dels ports ebrencs, els usuaris d’aquest nou servei en podran fer ús mitjançant una aplicació específica en qualsevol telèfon intel·ligent, amb un codi QR, present al punt de recàrrega; i així mateix, de forma temporal, a través de targetes de recàrrega dels ajuntaments adherits a l’Aliança de Municipis per a la Interoperativitat en estacions de recàrrega de vehicles elèctrics a Catalunya.
El monòlit de la Mare de Déu del Carme és una mostra de la gran devoció dels pescadors de l’Ampolla cap a la Verge.
El dia de la inauguració d’aquests punts, el Club Nàutic Ampolla va obsequiar la Confraria de pescadors amb un bust escultòric de la Mare de Déu del Carme. La Confraria volia l’escultura al prop dels pescadors. Ports de la Generalitat s’ha encarregat de fer la instal·lació i l’adequació de l’espai per ubicar el monòlit al centre de la rotonda de la dàrsena pesquera, un punt emblemàtic per als pescadors.
El port de Vilanova i la Geltrú
El port de Vilanova i la Geltrú també compta amb un punt és de recàrrega ràpida, que permet la càrrega simultània de dos vehicles tant amb corrent continu com altern, amb una potència de fins a 50 kW. El temps estimat de càrrega d’un automòbil és de 15 a 20 minuts, segons la bateria del vehicle. Aquest punt té un cost 32.776 euros.
En la inauguració d’aquest punt, el conseller Calvet va posar en valor el fet que la inversió pública, que en el Pla d’inversions de Ports de la Generalitat encara està previst que arribin fins a uns 2,5 milions d’euros, incentiva la inversió privada. El Port també és un actiu econòmic molt important per la dinamització de l’economia del país i per la generació d’ocupació, en concret, per Vilanova, el Garraf, i el Gran Penedès. Exemple d’això és la inversió de Vilanova Grand Marina, una marina de gran eslora que ha comptat amb una inversió privada molt important per part de Pendennis i que aportarà valor afegit al Port.
Energia solar a la llotja de Vilanova
L’energia elèctrica de la llotja de peix de Vilanova ja és gràcies a la instal·lació de 60 plaques fotovoltaiques de 400 watts de potència que transformaran la irradiació solar en energia elèctrica per a l’autoconsum de les instal·lacions pesqueres, amb una inversió de 46.450 euros. Les plaques solars donen cobertura elèctrica a la sala de subhastes, la zona d’emmagatzematge i envasat del peix, les oficines i els serveis complementaris. No inclou la fàbrica de gel perquè té una potència diferent, i s’estudiarà més endavant. Aquesta aposta de Ports de la Generalitat per l’energia renovable suposa que les instal·lacions pesqueres de Vilanova deixaran d’emetre 7,5 tones de CO2 a l’atmosfera cada any, en benefici del medi ambient i del clima.
Nou passeig elevat al port de Vilanova
Damunt de l’escullera del contradic s’està construint un nou passeig elevat com a zona de passeig per als ciutadans a la vora del mar. Aquest passeig dona continuïtat al passeig que ve del parc de Ribes Roges i a un tram del carril bici. L’objectiu del projecte és convertir aquesta part del port en un espai singular de Vilanova que formi part de la seva identitat i es converteixi en un atractiu turístic per a la ciutadania i els visitants. El projecte té una inversió d’1,1 milions d’euros i es preveu enllestir a mitjans d’agost. El nou passeig té una amplada de 6 metres i una superfície de 9.587 metres quadrats. S’hi ha incorporat una rampa per facilitar l’accés a les persones amb mobilitat reduïda. Disposa de dos miradors, un primer, al costat de les instal·lacions de la Daurada amb grades per als vianants i, un segon, on hi ha la balisa vermella del port, a tocar de la bocana, amb l’objectiu que els ciutadans i ciutadanes puguin observar l’activitat portuària i el mar. A més, al segon mirador, arran del moll es posarà el nom “Vilanova i la Geltrú” en lletres corpòries grans, per situar els navegants. Ara s’ha de fer la urbanització del passeig. El projecte també inclou la millora del passeig tou i el carril bici de ponent, així com l’enjardinament de la zona de l’escullera de ponent.
