Cantosa

• Estudi d'indicadors
• Indicador de la connectivitat climàtica
• Conclusions
• Autors

Estudi d'indicadors

Una de les mesures genèriques proposades per l’Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic 2013-2020 (ESCACC) és l’establiment d’un sistema de seguiment i indicadors de les mesures d’adaptació amb l’objectiu d’avaluar si l’adaptació als impactes del canvi climàtic evoluciona favorablement o no. Alhora, i en el marc del projecte LIFE MEDACC, del qual el Departament de Territori i Sostenibilitat, a través de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, n’és beneficiari coordinador, s’hi preveu també una acció adreçada a l’establiment d’indicadors de les mesures d’adaptació als impactes del canvi climàtic.

L’Indicador global d’adaptació als impactes del canvi climàtic a Catalunya, elaborat per l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic (OCCC), va obtenir un primer indicador sintètic d’adaptació que permet fer un seguiment de l’evolució de la capacitat adaptativa de Catalunya als impactes del canvi climàtic. Malauradament no es va poder incloure cap indicador de biodiversitat ja que els indicadors trobats, o eren qualitatius, o no contenien dades que es recollissin amb prou periodicitat per permetre l’aplicació d’una anàlisi de components principals.

En aquest context, l’Institut Català d’Ornitologia (ICO) ha començat a donar suport a l’OCCC en l’elaboració d’indicadors per avaluar el grau d’acompliment de les mesures destinades a augmentar la capacitat adaptativa de la biodiversitat. L’ICO proveeix de dades generades a partir del programa de Seguiment d’Ocells Comuns a Catalunya (SOCC), projecte científic fonamentat en la participació ciutadana iniciat l’any 2002, i impulsat des del Servei de Planificació de l’Entorn Natural de la Direcció General de Polítiques Ambientals. Concretament, l’ICO proveeix actualment l’OCCC els següents indicadors:

1. L’indicador de l’impacte del canvi climàtic en les poblacions d’ocells a Catalunya. Aquest indicador mostra si la resposta de les poblacions d’ocells al canvi climàtic es produeix en la línia que apunten els canvis de distribució condicionats pel canvi climàtic. L’indicador està format per dos subindicadors:

• el canvi observat en les poblacions que es preveu que s’adaptaran bé al canvi climàtic.
• el canvi observat en les poblacions que es preveu que s’adaptaran malament al canvi climàtic.

L’indicador de l’impacte del canvi climàtic en els ocells, generat a partir dels dos anteriors subindicadors, mostra com el progressiu efecte del canvi climàtic en el conjunt de la comunitat d’ocells que es reprodueixen a Catalunya s’està produint en la línia que han previst els escenaris de futur sobre la distribució dels ocells.

1. L’indicador de l’estat general de les poblacions d’ocells autòctons, que indica l’evolució temporal de les poblacions d’ocells autòctons en global. Aquest indicador permet respondre a la mesura de l’ESCACC d’aplicar mesures que afavoreixin un augment de la biodiversitat en l’espai i el temps i mostra una tendència globalment positiva per a les poblacions de les 127 espècies que hi estan incloses per al període 2002-2014. Cal fer notar que a diferència de l’indicador de l’impacte del canvi climàtic sobre els ocells que presenta una tendència catalana similar a la que es dóna en Europa, per al conjunt dels ocells salvatges l’indicador català es mostra estable, mentre que en el conjunt d’Europa mostra una disminució constant (Gregory, R. Van Strien, 2010 actualitzat anualment a www.ebcc.info).

Indicador dels canvis en la connectivitat en un context de canvi climàtic

Els indicadors esmentats, mostren diverses limitacions a l’hora d’avaluar determinades mesures d’afavoriment de la biodiversitat en el context de canvi climàtic. Una d’aquestes mancances és la connectivitat ecològica. Cal destacar que el manteniment de la connectivitat entre àrees amb temperatures diferents permetria que els organismes es moguin al llarg de gradients de temperatura (essencialment vers latituds i altituds majors) i permetria que les espècies continuïn ocupant el mateix espai de temperatura a mesura que el clima canvia (Núñez et al. 2013). Per això l’OCCC està interessada en mantenir la connectivitat dels sistemes naturals i permetre així el moviment de les espècies en el seu desplaçament cap a zones climàticament més fredes. El treball que es presenta fa un pas per tal de quantificar els canvis en la connectivitat de les espècies d’ocells nidificants a Catalunya al llarg de les previsibles properes quatre dècades de canvi climàtic, i a partir d’aquesta informació elaborar un indicador que avaluï la resposta de les espècies a l’estratègia de manteniment de la connectivitat ecològica en el context de l’estratègia d’adaptació al canvi climàtic.

Per tal d’elaborar aquest indicador el present treball desenvolupa dos passos consecutius: 1) la determinació de la resposta prevista de les espècies d’ocells a la connectivitat dels seus hàbitats en un context de canvi climàtic i 2) l’elaboració d’un indicador de síntesi que, a partir de les previsions de connectivitat de les poblacions de les espècies esmentades en el punt anterior, i de les tendències poblacionals observades en els darrers anys gràcies al programa SOCC, permeti avaluar si els canvis poblacionals que estan tenint les espècies d’ocells estan relacionats o no amb els escenaris de canvis de connectivitat dels sistemes naturals en el context de canvi climàtic. S’ha treballat buscant una resposta a la pregunta de com responen les poblacions d’ocells a Catalunya al canvi de connectivitat ecològica esperat en un escenari de canvi climàtic. Per fer-ho s’ha generat un indicador multiespecífic partint dels supòsits següents:

• L’actual coneixement de les poblacions d’ocells a Europa (Hagemeijer & Blair, 1997) i les previsions climàtiques realitzades per models de circulació general (IPCC, 2007) permeten determinar el canvi relatiu en la distribució dels ocells en un escenari de canvi climàtic. D’aquesta manera podem determinar espècies que guanyaran, mantindran o perdran distribució en un futur i en quin grau ho faran.
• L’atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002 (Estrada et al. 2004) ens permet conèixer la distribució actual de cada espècie al territori català tot determinant, a més, les àrees on l’espècie és més abundant i que definim en aquest treball com zones òptimes de distribució. Aquestes zones conformen una sèrie d’unitats territorials més o menys disjuntes. La mida de les diferents àrees de distribució definides com a zones òptimes conformen un element clau en la connectivitat ecològica de les poblacions de les espècies d’ocells a Catalunya (ex. Brotons & Herrando 2001). Per tant, el canvi en la mida mitjana de les zones òptimes com a conseqüència del canvi climàtic es pot utilitzar com un índex de la variació en la connectivitat de les poblacions de les espècies en el futur escenari de canvi climàtic. 
• Per a determinar la posició de cada espècie en un gradient de connectivitat climàtica només cal que combinem els dos elements anteriors en un sol índex. D’aquesta manera establirem unes espècies per a les quals els models desenvolupats preveuen que milloraran la seva connectivitat climàtica i unes que l’empitjoraran. Gràcies a aquests dos elements es pot calcular l’indicador multiespecífic seguint el protocol de Gregory et al. (2009) i Herrando et al. (2014).

  Els passos utilitzats són els següents:

1. determinació dels canvis en la distribució i en la connectivitat de les espècies d’ocells a escala catalana a partir de l’elaboració de mapes d’idoneïtat climàtica,
2. quantificació dels canvis previstos tant en la distribució climàtica com en l’àrea mitjana de les zones òptimes per a l’espècie per elaborar un índex de connectivitat climàtica per a cada espècie i,
3. càlcul de l’indicador de la connectivitat climàtica a partir de les dades del seguiment temporal de les poblacions d’ocells (SOCC).

  Els mapes generats han permès calcular índexs de connectivitat climàtica per a cada espècie. D’entre les 88 espècies estudiades, 43 han mostrat un índex positiu i, per tant, són espècies per les quals es preveu que l’augment de la connectivitat climàtica en beneficiï les seves poblacions, mentre que en les 45 restants, l’índex de connectivitat climàtica és negatiu i per tant es preveu que les seves poblacions es vegin desfavorides pel procés de canvi climàtic a causa de la pèrdua de la connectivitat de les seves zones òptimes de distribució. Aquests índexs específics de connectivitat climàtica es combinen amb els índexs poblacionals anuals de cada espècie per generar d’una banda el subindicador d’espècies afavorides per la connectivitat climàtica (+) i d’un altra el subindicador d’espècies desafavorides per la connectivitat climàtica (-). Cap d’aquests subindicadors mostra un patró de canvi temporal clar. És a dir, les espècies que es preveu que tinguin un impacte negatiu a causa de la pèrdua de connectivitat en l’escenari de canvi climàtic no estan sofrint una davallada poblacional. D’igual manera, les espècies que es preveu que tinguin un impacte positiu a causa de l’increment de connectivitat en l’escenari de canvi climàtic no estan tenint un increment poblacional.

Indicador de la connectivitat climàtica

L’indicador de la connectivitat climàtica resultant del quocient dels dos subíndexs estudiats presenta una tendència clarament estable durant el període 2002-2014 (veure la figura), fins al punt que el seu interval de confiança al 90% engloba sempre el valor 100 de referència del primer any en el decurs de tota la sèrie temporal estudiada.

Indicador de la connectivitat climàtica de les poblacions d’ocells a Catalunya durant el període 2002-2014 amb l’interval de confiança al 90% mostrat en línies discontinues

Conclusions

Les principals conclusions del següent estudi són:

1. La generació de l’Índex de connectivitat climàtica (ICC) s’ha basat en la cerca d’un  valor que doni resposta a un model de guanys, manteniments i pèrdues.
2. L’índex de connectivitat climàtica s’ha construït considerant dos variables:
   • els canvis en la distribució climàtica predita de cada espècie,
   • els canvis en la mida mitjana de les zones òptimes.
3. Cal considerar, però, que tots aquests models pressuposen que l’hàbitat disponible no canviarà, limitació deguda a que no hi ha models de canvis d’hàbitats futurs disponibles.
4. L’indicador de connectivitat climàtica s’ha mostrat molt estable en el període 2002-2014. Per tant, per ara, no sembla que la connectivitat sigui limitant per a què els ocells s’adaptin al canvi climàtic.
5. Hi ha dues hipòtesis interpretatives:
   • La bona connectivitat en les àrees de distribució dels ocells a Catalunya podria compensar els efectes que el canvi climàtic causa en les poblacions.
   • L’indicador no reflecteix canvis temporals perquè aquests no s’estan donant (de moment) al quedar emmascarats per l’efecte d’altres factors de canvi global.
6. Aquest treball es decanta per la segona hipòtesi interpretativa. Estudis previs a Catalunya revelen que, en conjunt, les poblacions d’espècies de medis oberts mostren una tendència global negativa per causa del creixent abandonament rural, mentre que les espècies forestals incrementen les seves poblacions degut al creixement natural de la vegetació.
7. Per tant, caldrà estar atents en el futur als canvis en la connectivitat com a possible responsable dels canvis poblacionals.

  L’informe complert es pot consultar a

http://www.medacc-life.eu/sites/medacc-life.eu/files/docuemnts/memoria_indicador_connectivitat_climatica_ocells.pdf

Autors

Redactat per: Gemma Cantos  i Marga Torre Per saber-ne més: Gemma Cantos