Rubert Taya 2023b

Catalunya té set plans territorials parcials que ordenen el territori a escala regional a nivell d’àmbit funcional territorial o vegueria. Es van aprovar entre 2006 i 2010, i responen a les prioritats i problemàtiques d’aquell moment. Actualment, el planejament territorial ha de donar resposta a reptes contemporanis urgents com: el canvi climàtic, la perspectiva dels serveis ecosistèmics, l’arrelament de població al medi rural, la pressió urbanística al litoral i la seva zona d’influència, etc. També s’ha d’alinear amb els objectius de desenvolupament sostenible 2030 de Nacions Unides (ODS) i marcar-se com a objectiu la resiliència dels teixits urbans i la salut de les persones i el benestar social.

Tot aquest seguit de desafiaments obliguen a plantejar una reflexió profunda sobre la metodologia i el contingut del planejament territorial. El pla territorial parcial del Penedès s’està elaborant des de fa un temps perquè la vegueria és de nova creació. Conscients que el model de plans territorials vigents tenen com a horitzó el 2026, i que genera disfuncions i no s’adequa a les necessitats i a la realitat actual, s’ha optat per explorar una manera contemporània de planificar i ordenar el territori. Així doncs, el Pla del Penedès està sent la prova pilot per dur a terme aquest reenfocament des de la perspectiva del mil·lenni. Posteriorment, caldrà revisar la resta de plans territorials parcials amb aquesta perspectiva.

Finalitat de l'acció

Fer un banc de proves per actualitzar el planejament territorial aprovat i donar lloc a una nova generació de plans territorials.

Novetats que aporta l'acció

El Pla territorial parcial del Penedès incorpora novetats substancials respecte els models de plans territorials precedents. A tall d’exemple, algunes novetats destacades són:

• És un banc de proves per a l’eina de càlcul d’emissions del planejament territorial dissenyada conjuntament amb l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic i la resta del DACC.

• Inclou el paisatge de manera transversal en l’ordenació (espais oberts, assentaments i infraestructures) i no com un element independent puntual.

• Avança en la interrelació entre els 3 sistemes territorials bàsics (espais oberts, assentaments i infraestructures) en lloc de plantejar-los com a sistemes menys lligats.

• Aprofundeix en la resiliència urbana, potenciant el reciclatge urbà front al model de creixement en extensió sobre els espais oberts previ.

• Aprofundir en la manera d’ordenar els 3 sistemes territorials bàsics (espais oberts, assentaments i infraestructures) per incorporar-hi aspectes que no s’han tingut en compte fins ara.

Error creating thumbnail: File missing

Fonaments de la novetat

Els plans territorials anteriors es van elaborar en un context ambiental, social i econòmic molt diferent i el seu plantejament no incorporava qüestions que ara és imprescindible abordar. Tenir un model de planejament territorial adaptat als nous reptes del segle XXI és innegociable i urgent.

Any 2021

L'any 2021 es comencen els treballs de redacció de la nova generació de plans territorials abordant l'àmbit del Penedès.

Any 2022

Les línies de treball innovadores que s’han impulsat durant el 2022 són:

Pel que fa al sistema d’espais oberts:

• Passar d’una proposta de categorització dels espais oberts en tres tipus segons la seva major o menor acumulació de valors a una ordenació diferenciada i específica per a cadascun dels seus valors i funcions.
• Incloure altres vectors d’anàlisi dels valors dels espais oberts. S’incorpora el valor agrícola, el grau d’antropització o la seva vinculació a municipis en què fomentar l’arrelament.
• Preveure una ordenació específica del litoral.
• Preveure una ordenació específica dels espais periurbans.

Pel que fa als sistemes urbans, els reptes a afrontar (globalment encarats a avançar cap a la ciutat dels 15 minuts) són:

• Ciutat compacta
• Ciutat complexa
• Ciutat cohesionada socialment i amb perspectiva de gènere
• Ciutat saludable

Pel que fa a les infraestructures, els reptes abordats són:

• Centrar les infraestructures de mobilitat i transport en el transport públic i la mobilitat sostenible de vianants i ciclable.
• Incorporar el cicle de l’aigua i les infraestructures d’energia per poder fer la transició verda amb visió territorial