Torre 2021b

Estratègia Logística per a la internacionalització de l'economia catalana.

Estratègia Logística per a la internacionalització

L'objectiu fonamental de l‘estratègia és fomentar el desenvolupament i la competitivitat del sector del transport i la logística a Catalunya a partir d'un model que permeti impulsar i suportar la seva consolidació, modernització i internacionalització:

• Amb les empreses: Enfortir i dotar de competitivitat el Sistema de T&L (Transport i Logística), i així contribuir a la internacionalització de l'economia catalana.

• Amb la sostenibilitat: Configurar un sector de T&L més eficient, multimodal i compromès (territori i societat) per aconseguir la convergència amb els ODS.

Error creating thumbnail: File missing

La logística és de gran importància estratègica per assegurar l’aprovisionament i distribució de les mercaderies en tot el territori, així com les exportacions i importacions, i té una gran capacitat generadora de riquesa i ocupació. Així, segons dades de l’Observatori de la Logística (elaborat anualment per CIMALSA) el sector:

• Aporta un Valor Afegir Brut (VAB) de 29.900 milions d’euros (13,9% del VAB).

• Genera una ocupació directa de 128.000 persones.

• Disposa de 10 milions de metres quadrats de sòl logístic.

• Gestiona 422 milions de tones de mercaderies, de les quals 186 milions són de tràfic intern català, 152 milions amb la resta del món i 88 milions amb la resta de l’Estat.

• Més de 11.000 camions creuen La Jonquera diàriament.

El document, redactat per CIMALSA per encàrrec de Territori i Sostenibilitat, ha comptat amb una participació activa d’Empresa i Coneixement així com la participació de 120 professionals i institucions. A través d’un ampli procés de participació s’ha perseguit traçar una estratègia integral, amb una mirada àmplia a tot el territori i al sector, que busca complementarietat i sinergies amb les estratègies dels principals agents del sector, públics i privats.

El projecte es va iniciar al setembre de 2019 i el text, aprovat el febrer del 2021 pel Govern, constitueix un full de ruta cap a la definitiva consolidació del sistema logístic català. Té com horitzó temporal les dues properes dècades, al llarg de les quals s’hauran de prendre aquelles decisions que contribueixin a l’objectiu final, que és millorar el posicionament de Catalunya en un món econòmic global. També estableix prioritats més a curt termini per un primer període 2020-2025. Un dels principals reptes que se’n deriven és contribuir al reequilibri territorial, mitjançant el desenvolupament de la logística i el reforçament i consolidació de clústers empresarials, entenent el territori com una xarxa interconnectada, més enllà del paper de les corones metropolitanes, hores d’ara força congestionades. L’anàlisi comparativa amb d’altres territoris de la Unió Europea mostra que cal una aposta per la planificació activa del transport i la logística i un consens per actuar de manera coordinada sobre les infraestructures, la promoció del sòl, els serveis i el teixit empresarial. Tot això, amb una gestió més integrada de les responsabilitats en matèria de logística, transport, urbanisme o empresa.

El document consta de quatre apartats: una diagnosi que analitza les condicions de l’entorn; una definició estratègica amb 5 línies de treball; la Governança del Pla que preveu un òrgan de gestió que vetllarà pel seu acompliment i que es basarà en uns indicadors que el propi document estableix, i, finalment, uns àmbits prioritaris d’actuació amb 5 grups de treball per tal de desenvolupar-los. La seva versió completa la podeu trobar en aquest enllaç.

Diagnosi: Anàlisi de les condicions de contorn

De manera molt resumida l’anàlisi dels diferents àmbits és el següent:

Població: La progressiva concentració de la població a l'entorn de Barcelona i al litoral de Catalunya, i la despoblació de les zones interiors, té unes implicacions molt rellevants en la logística de consum associada. Les tendències demogràfiques a Catalunya indiquen que la població continuarà creixent a l'RMB i a l'entorn de Girona.

Àmbit Teixit productiu – clústers

Automoció: El sector de l'automoció es distribueix en dos subsectors; per una banda, la indústria fabricant, amb SEAT i NISSAN al capdavant, i per l'altra, la indústria auxiliar de components. A aquest sector, hi pertanyen 11.000 empreses amb un volum de facturació de 14.000 milions d'euros a l'any. Aquesta xifra representa el 10% del volum de negoci del conjunt de la indústria catalana i el 7% del PIB de Catalunya. A més, Catalunya concentra el 26% de la fabricació de vehicles de l'Estat espanyol.

Farmacèutic: Dins de la indústria farmacèutica destaquen els subsectors de fabricació de matèries i principis actius (denominat química fina) i el d'obtenció d'especialitats farmacèutiques, sent aquest últim el de més importància econòmica, i representa el 80% de la facturació del sector. Catalunya concentra el 46% de la indústria farmacèutica a l'Estat espanyol, amb representació de les grans multinacionals i una molt forta inversió en R+D. A més, Catalunya acull el 28% de la indústria biotecnològica a l'Estat espanyol que, en els últims anys, ha anat guanyant protagonisme.

Químic: El sector químic és el segon sector industrial més important, i aporta un 1,7% del VAB català, el 10,3% del VAB industrial i el 13% del volum de negoci del sector. A Tarragona, el subsector de la química bàsica produeix 20 milions de tones anuals, principalment, combustibles i matèries primeres plàstiques. Representa el 25% de la producció estatal i la meitat de la producció química catalana. El sector compta amb el clúster químic CheMed Tarragona, encarregat de projectar internacionalment la competitivitat d'aquest territori en els àmbits de la indústria, la recerca i la logística de la indústria química.

Tecnològic: En els últims anys, el sector de les Tecnologies i Comunicació (TIC) ha augmentat el seu protagonisme a Catalunya, i actualment compta amb més de 12.000 empreses. El sector integra empreses tant industrials, dedicades a la fabricació de components i equips, com de serveis. Catalunya, i més concretament Barcelona, compta amb un gran nombre de startups de l'àmbit digital i un important viver d'empreses, entitats, centres tecnològics, acceleradores i inversors, format per més de 800 empreses que representen el 32% de totes les que hi ha a l'Estat espanyol.

Alimentari i agroalimentari: Catalunya concentra un dels clústers del sector agroalimentari més rellevants d'Europa, amb més de 2.500 empreses dedicades al sector. A les comarques de l'Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf es troba el clúster vitivinícola; i a Osona, la Garrotxa i altres comarques properes, es localitza el clúster porcí. A Tarragona, s'ubica el clúster del Camp de Tarragona, vinculat a activitats agrícoles com ara vi i olis. A l’entorn de Lleida es concentra una important producció de pinso.

Logística de distribució: El sector logístic i de transport és clau, ja que relaciona la indústria productiva amb els mercats exteriors. Catalunya connecta amb 400 milions de consumidors a Europa per terra, mar i aire. Les diverses àrees i zones logístiques repartides per Catalunya sumen una superfície bruta de sòl (tant magatzems aïllats com plataformes amb diverses naus) de gairebé 8 milions de metres quadrats, fet que representa un 29% de la superfície logística de magatzems i plataformes de l'Estat espanyol. Barcelona encapçala el rànquing de metres quadrats de superfície logística amb prop de 4,9 milions de metres quadrats.

Clúster ferroviari: A Catalunya, el sector ferroviari disposa d’un bon nombre d'empreses actives que generen una activitat significativa. La majoria són pimes (74%) i un 46% són exportadores:

Error creating thumbnail: File missing

El clúster ferroviari català està organitzat sota el nom Railgrup i pertany a la iniciativa europea de clústers ferroviaris (ERCI), fundada el 2010 amb la missió principal de reforçar la competitivitat de la indústria ferroviària europea a través de la cooperació entre grans empreses, pimes i instituts de recerca. L'ERCI disposa de la presència de 14 clústers en 16 països que representen unes 2.000 empreses.

Economia catalana: El PIB català, tot i que va patir els efectes de la crisi amb més força que la Zona Euro o fins i tot que la Comunitat de Madrid, va recuperar el 2014 la tendència de creixement prèvia a la crisi, amb una evolució similar a la de les economies del seu entorn, per la qual cosa va arribar al seu màxim històric el 2018.

Dins de l'economia catalana, hi predomina el sector serveis, amb un pes del 73%, mentre el sector de la indústria, amb un pes del 21%, presenta un creixement similar al del PIB total des de l'any 2014, tot i que sembla afeblir-se el 2018.

La negativa evolució del pes de l'activitat logística a Catalunya en el període 2008-2016 sembla mostrar que aquesta no ha compassat el bon comportament general de l'economia i les exportacions catalanes. És especialment rellevant el cas del transport per carretera.

El descens del volum de mercaderies que va provocar la crisi va tenir un especial impacte en el tràfic intern de Catalunya, si bé aquestes han tornat a créixer a partir de 2013 de manera equilibrada amb la resta de tràfics amb l‘Estat espanyol, Europa i la resta del món. Pel que fa a la balança comercial, l'activitat logística té una gran oportunitat en la bona evolució de les exportacions a Catalunya, i en especial en sectors d'activitat com ara el químic, l'automoció, l'alimentació o el tèxtil. Europa representa el 72% de les exportacions i el 63% de les importacions de Catalunya.

Les exportacions/importacions de l'economia catalana amb la "resta del món" (països fora d'Europa i Amèrica) han incrementat el seu pes en la balança comercial catalana de manera progressiva en l'última dècada, en detriment de països com França i Itàlia.

ODS: Logística i transport. Tendències sectorials

El quadre següent és una síntesi de la interacció dels ODS amb la logística i el transport.

Error creating thumbnail: File missing

Tendències sectorials que també es poden resumir en aquest quadre.

Error creating thumbnail: File missing

Per remarcar alguns aspectes: La integració Territori-Sòl-Infraestructura porta a la hibridació d’usos per explotar les infraestructures més eficientment. L’aposta por la multimodalitat ja que el transport multimodal a Catalunya té una quota molt baixa comparada amb la d'altres països europeus i, per tant, hi ha una oportunitat d'augmentar-la de manera significativa. Es parla d'integració vertical quan una mateixa empresa gestiona diferents activitats de la seva cadena de distribució que tradicionalment s'havien delegat a tercers. Aquest aspecte ha estat especialment notable en el sector marítim, on les principals empreses navilieres s'han enfocat a consolidar-se com a integradores de càrrega reforçant el seu negoci en les cadenes logístiques terrestres (carretera i ferrocarril). Té avantatges però inconvenients com ara més exposició a les fluctuacions en estar tot el teixit empresarial connectat i més dificultat per adaptar-se als canvis, ja que necessita reorientar el conjunt de totes les empreses. La sostenibilitat és un valor innegociable i com a tal s'aprecia una falta de definició/homogeneïtzació en matèria reguladora en aquest camp, necessària per reduir la incertesa dels agents i potenciar les inversions. DUM: Es fa necessària la definició per part dels agents públics d'una normativa més homogènia per a la distribució urbana de mercaderies, a fi de fer l'operativa més eficient, mitigar la incertesa i du a terme les inversions necessàries per adaptar-s’hi.

Àmbits Prioritaris d'Actuació

Les 5 línies estratègiques tenen un horitzó 2020 – 2040 (el del conjunt del Pla), ara bé hi ha uns Àmbits Prioritaris d’Actuació, que són les actuacions que es duran a terme a curt i mig termini:

* Coordinació, regulació i promoció del sector.

* Competitivitat del teixit empresarial.

* Agilitat del desenvolupament del sòl logístic i intermodal.

* Funcionalitat de la xarxa d’infraestructures.

* Aposta decidida per la sostenibilitat.

Aquests 5 eixos es concreten en 19 projectes i 60 mesures específiques, prioritzades segons la seva importància, i que estableixen un responsable concret, un grup impulsor (obert a noves incorporacions), un cronograma per a cada projecte, així com uns indicadors de seguiment.

Entre aquestes accions, destaquen entre d’altres: el Pla de reconversió de sòl industrial a logístic; la Consolidació de la 3ª corona logística en els eixos Transversal i de l’Ebre; la Coordinació de nodes logístics, industrials i intermodals al Corredor Catalunya-Aragó-Madrid; la potenciació de la multimodalitat; la Implantació d’apartadors ferroviaris a les vies principals; el Pla de promoció de Lleida com a hub agroalimentari; la Distribució urbana de mercaderies, etc.

Els grups de treball que desenvoluparan els àmbits prioritaris d’actuació a curt i mig termini analitzaran:

* La sostenibilitat, competitivitat, imatge sectorial i impacte de la Covid-19.

* La coordinació públic-privada.

* El sòl logístic intermodal.

* Els corredors logístics multimodals claus.

* La càrrega i logística aeroportuària (amb l’anàlisi de les capacitats de càrrega aèria en els diferents aeroports regionals i l’anàlisi del Màster Plan Immobiliari del Prat.)