Martinez 2012m

L’estiu de 2011 va fer escala a l’Estació de França de Barcelona el Tren de les Idees, promogut per la ciutat d’Hamburg com a part de les activitats lligades a la capitalitat verda europea que va ostentar la ciutat hanseàtica l’any passat.

  El Tren de les Idees volia erigir-se en plataforma de discussió sobre qüestions mediambientals i desenvolupament urbà que impliqués ciutadania, empreses i experts. El Tren de les Idees presentava actuacions dutes a terme a la ciutat d’Hamburg i en algunes altres de les que va visitar.

L’exposició mostrava, en sis vagons equipats amb vint-i-sis pantalles tàctils i uns setanta expositors, més de cent projectes europeus, emmarcats en sis grans categories:

 

1. Hamburg, Capital Verda Europea

  S’hi mostraven diversos projectes de protecció mediambiental duts a terme a la ciutat alemanya, entre els quals:

  El de HafenCity, que aspira a expandir el teixit urbà d’Hamburg un 40%, en terrenys de l’antic port i en àrees industrials desuetes, amb fàcil connexió amb el centre històric mitjançant metrobús, bicicleta i a peu. Els nous edificis s’han fet amb mètodes constructius poc lesius per al medi ambient que s’han convertit en un nou estàndard per a tot el país.

També s'explicaven les actuacions al districte de Wilhelmsburg, que vol convertir-se en un districte neutre pel que fa al carboni. A Wilhelmsburg prima la rehabilitació d’edificis ja existents per sobre de la construcció de nous. S’espera que el districte renovat, abastit d’energia de procedència local, atregui uns 55.000 nous habitants.

==

O la Muntanya de l’Energia de Georgswerder, fruit del sanejament d'un antic abocador, sobre les restes del qual s'hi han instal·lat fonts d'energia renovable.

2. Ciutat de la gent

  S’hi presentava l’individu com l’agent que, amb les seves actituds, pot participar de manera decisiva en el disseny i el desenvolupament de la ciutat. Per exemple:

  París presentava iniciatives com el servei públic Vélib', de lloguer de bicicletes, amb un total de 1.800 estacions, uns 20.000 vehicles disponibles i 75.000 usuaris diaris de mitjana; el servei Autolib', de cotxe públic compartit, que havia d’engegar a final de 2011, amb uns 5.000 vehicles disponibles a París i rodalia; o l’ús d’energia geotèrmica a l’aeroport de París-Orly, on l’aprofitament d’aigües subterrànies a 75°C, presents a menys de dos quilòmetres de la superfície, permet reduir les necessitats d’energia per a calefacció en un 30%: això es tradueix en 4.000 t de petroli i 9.000 t de CO₂ menys cada any.

Brussel·les va presentar actuacions com els “contractes de districte”, dotats amb 60 M€, que permeten que les comunitats de quatre barris marginals participin activament en projectes de construcció d’habitatge social, en el disseny de l’espai públic i en la implantació d’energies alternatives. També de la capital belga provenia la iniciativa BatEx (Bâtiments exemplaires), que pretén que a partir de 2015 tots els nous edificis siguin d’emissió de CO₂ zero. De moment, les subvencions atorgades abasten cent disset projectes que, en l’horitzó 2013, haurien de donar lloc a uns 265.000 metres quadrats d’edificació passiva.

Marsella té instal·lats, a data d’avui, uns 100.000 m² de panells solars a les teulades de les dependències portuàries, tot i que la seva intenció és disposar-ne, cap a final de 2012, de 50.000 m² més, repartits en uns altres cent seixanta edificis públics. A part d’això, la ciutat provençal està desenvolupant, a la part nord, un ecodistricte de 170 ha. Altres actuacions que s’hi duen a terme són el soterrament de l’autopista A55, amb el consegüent guany de zones verdes en superfície; la creació de jardins compartits a cura dels veïns, amb criteris de sostenibilitat, per fomentar la cohesió social; la promoció de l’enjardinament dels parcs amb espècies mediterrànies amb escasses necessitats hídriques; o la rehabilitació dels fons litorals sorrencs mitjançant esculls artificials.

Zuric, de la seva banda, presentà actuacions com les de la cooperativa d'habitatge Mehr als Wohnen, integrada per trenta de més petites, que cap a final de 2013 preveu tenir enllestit, als terrenys de l'antiga cimentera Hunziker, d'uns 40.000 m², un nou barri per a prop de mil habitants, amb preus de lloguer baixos i amb diverses tipologies d'habitatge. El nou barri s'inspira en el concepte de la "societat dels 2.000 watts", ideat cap a final de 1998 per l'Institut Federal Suís de Tecnologia de Zuric, en virtut del qual cada persona del món desenvolupat hauria de tendir a reduir el seu consum d'energia, no només elèctrica, a una mitjana de 2.000 W/h (amb un total, doncs, de 17.520 kW/H per any), en l'horitzó 2050, sense rebaixar els seus estàndards de qualitat de vida.

3. La ciutat com a ecosistema: Malmö

  S’hi presentaven diversos plans d’aprofitament del sòl per a habitatge, indústria, mobilitat... Per exemple, les actuacions dutes a terme a Malmö, que pretén convertir-se, cap a 2020, en un referent quant a sostenibilitat, havent reduït els gasos d’efecte hivernacle en un 40% respecte de 1990.

  Per aquesta raó, la ciutat sueca ha reforçat de manera considerable la seva xarxa de carrils bici, que en els darrers anys ha passat de 250 km a 430 km, amb molts carrers del centre reservats en exclusiva a aquest mode de transport, que ja representa un terç del total de desplaçaments a la ciutat, i amb tot un seguit de serveis per als ciclistes, com ara aparcaments de dissuasió vigilats, bitllets de transport combinats, bombes d’aire d’ús públic per inflar les rodes, o uns sensors presents en vint-i-vuit cruïlles de la ciutat que en detectar una bicicleta li atorguen prioritat semafòrica.

  També ha contribuït a la disminució de la taxa d’ús del vehicle privat a la ciutat (del 48% al 38% en el període 2003-2008 per als desplaçaments curts) la posada en marxa del citytunneln, inaugurat el desembre de 2010, que ha permès allargar les línies de tren que comuniquen Malmö amb la resta de Suècia i amb la veïna Copenhaguen. El citytunneln té 17 km de longitud, sis dels quals discorren soterrats pel centre de la ciutat de Malmö, i ha comportat a més la posada en servei de dues noves estacions ferroviàries amb connexió amb autobusos locals i regionals. Aquests autobusos, val a dir, funcionen tots amb gas natural, tot i que admeten la mescla al 50% amb biogàs.

Per a 2030 la ciutat pretén que tot el seu subministrament energètic provingui de fonts renovables (vent, sol, biomassa...). A data d’avui ja se supera el 30% en l’ús d’aquestes fonts, sobretot gràcies a les instal·lacions fotovoltaiques, entre les quals la més gran de Suècia, a Sege Park, i als parcs eòlics, com el de Lillgrund, 10 km mar endins, el quart més gran del món, amb quaranta-vuit aerogeneradors capaços de produir 0,33 TW/h (equivalent al consum de seixanta mil llars). Una altra de les actuacions destacades en aquest àmbit és el reaprofitament de la brossa domèstica per a la generació energètica: gran part de la calefacció prové de la incineració de la fracció de rebuig, mentre que la fracció orgànica s’empra per fer-ne biogàs. En els propers anys, el biogàs hauria de satisfer les necessitats de la planta de cogeneració d’1TW/h de calefacció, recentment inaugurada. Per facilitar a la ciutadania la separació dels residus, s’estan començant a assajar als domicilis trituradors de restes de menjar: ja els incorporen, per exemple, els 147 apartaments del gratacels Turning Torso –equipat a l’interior, dit sigui de pas, amb uns setze mil llums LED.

També en l’urbanisme, Malmö ha dut a terme recentment actuacions marcades per la sostenibilitat, com ara:

 

• La regeneració, en poc més d’una dècada, del gran espai que ocupava l’antic port de l’oest. El primer pas per dur-ho a terme va ser l’anàlisi del sòl per detectar-hi possibles agents tòxics, herència de l’activitat industrial que s’hi havia desenvolupat des del segle XVIII. Les mostres i extraccions determinaren que els nivells de contaminació eren baixos, amb la qual cosa n’hi hagué prou, per compensar-los, amb una capa de 2 m de gruix de terra de la més alta qualitat, de manera que el resultat final va ser un sòl equivalent, en netedat, al dels parcs de la ciutat. Tota la reconstrucció d’aquesta antiga àrea portuària, tant d’iniciativa pública com privada, s’ha de comprometre a destinar a àrees verdes un 50% de la superfície, per tal de facilitar-hi la introducció d’espècies vegetals autòctones i plantes enfiladisses. Es fomenten també els jardins als terrats i els sistemes de recol·lecció d’aigua pluvial. La fase inicial de la regeneració d’aquesta àrea va ser el Bo01, barri de 350 apartaments que s’abasteixen pràcticament de l’electricitat generada per un molí de vent, cosa que valgué a la zona la consideració de primer barri neutre d’emissions de Suècia. Bo01 disposa a més d’elements per al foment de la biodiversitat, com ara l’elecció de les plantes pel seu nivell de producció de nèctar, a fi d’aconseguir la colonització dels espais per part d’abelles, aus i altres animals petits, o la instal·lació de casetes per a ocells i ratpenats.

• Un altre exemple de regeneració urbanística és el barri d'Augustenborg, una àrea residencial de la dècada dels cinquanta que s'havia deteriorat molt, en part per culpa d'inundacions periòdiques. Ara s'hi ha integrat un sistema de canals de recollida d'aigües pluvials, i certs carrers i carrils han esdevingut noves zones verdes gràcies a la substitució de l’asfalt convencional per altres menes de paviment que permeten l’aprofitament de l’aigua. Això, juntament amb les plantes dels terrats i les teulades, ha acabat amb els problemes provocats per l’aigua i han convertit l’ekostaden Augustenborg en objecte d'estudi per a experts de tot el món. A Augustenborg també ocupen un lloc central les noves energies: a partir de les idees dels residents, s’han instal·lat a l’àrea industrial del barri 450 m² de panells solars, connectats al sistema de calefacció centralitzada. Aquesta actuació va ser de fet el punt de partida del projecte Solar City Malmö, que a data d’avui opera a tota la ciutat. A part d’això, des de la primavera de 2009 funciona a l’ekostaden una central eòlica, instal·lada a l’escola local.

4. Ciudad y naturaleza

Esta parte de la exposición se centraba en los espacios naturales y los seres vivos de los entornos urbanos, como elementos que hay que proteger para generaciones futuras:

Amberes presentó, entre otras, actuaciones para evitar inundaciones mediante azoteas verdes (groendaken) que retienen el agua pluvial: des de 2011, todos los terrados de edificios nuevos y renovados de la ciudad deben disponer de ajardinamiento. Aparte de la retención de agua, ello ofrece ventajas como un mejor aislamiento energético y acústico de los inmuebles, y además sirve de nuevo hábitat para plantas y animales. Las superficies verdes de ciertas dimensiones pueden servir también para usos recreativos de la población.

Varsòvia va presentar actuacions com la modernització i ampliació de la depuradora d'aigües de Czajka, que ara pot tractar 435.000 m³/dia d’aigua de clavegueram, enfront els 240.000 m³/dia anteriors. Abans de l’ampliació, menys de la meitat de les aigües residuals de Varsòvia eren depurades, la resta era vessada al Vístula sense cap mena de tractament. Aquesta millora, que ha requerit una inversió de prop de 500 M€, no només és positiva per a la situació mediambiental de Varsòvia, sinó que també redueix la pol·lució del mar Bàltic.

5. Responsabilitat urbana

  L’entrada en aquest cinquè vagó del Tren de les Idees suposava un canvi d’escala: el visitant passava d’allò local a allò global, i podia familiaritzar-se amb les actuacions dutes a terme per ciutats europees conscients de la seva responsabilitat a escala planetària. N’eren exemple Viena, Amsterdam i Göteborg.

  Viena presentava, entre altres actuacions, ÖkoKaufWien, el compromís de l’Administració de la capital austríaca de comprar productes i contractar serveis d’acord amb criteris ecològics. Això regeix també per a les adjudicacions públiques, amb un estricte catàleg de requeriments per als concurrents. D’aquesta manera, els prop de 5.000 M€ de despesa anual de la ciutat es destinen exclusivament a productes o serveis sostenibles. Indirectament, això serveix per fomentar l’adopció dels mateixos criteris entre els particulars i les empreses privades, que disposen a més del programa ÖkoBusinessPlan, ofert per l’Ajuntament de Viena, que ha permès a prop de set-centes companyies reduir les seves despeses en uns 55 M€, amb un respecte escrupolós, a més, del medi ambient.

Amsterdam, de la seva part, féu bandera de l’estalvi d’aigua: cada resident de la capital neerlandesa consumeix 53 m³ d’aigua per any, cosa que suposa un terç de la mitjana europea. A més, la ciutat pot presumir de les menors pèrdues d’aigua potable per fuites a les canonades: només el 3,5%. L’aigua també assumeix un paper important com a via de transport de mercaderies: cada cop més, els canals de la ciutat estan esdevenint una peça clau de la logística urbana –com havien estat, de fet, en el passat–, en detriment del trànsit pesant rodat.

  La ciutat sueca de Göteborg va estar representada pel projecte GoBiGas - Gothenburg Biomass Gasification, consistent en el desenvolupament d’una planta pilot d’obtenció de biometà a partir de residus forestals. Aquesta planta, situada al port de Rya, es construirà en dues fases: s’espera que la primera part de les instal·lacions, de 20 MW-gas, estigui operativa a les acaballes de 2012; la segona, de 80 MW-gas, hauria d’entrar en funcionament el 2016.

6. Les ciutats davant el canvi climàtic

  La darrera part de l’exposició mostrava el repte que suposa per a les ciutats el canvi climàtic, amb fenòmens com la fosa de les glaceres, l’augment del nivell del mar o l’extensió de les zones de sequera. En el sisè vagó hi havia representades les ciutats de Nantes i de Barcelona, entre d’altres. De Nantes i les seves actuacions, que a més de tot li han valgut la designació com a Capital Verda Europea per a l’any 2013, se’n parlà al Butlletí núm. 4. Fixem-nos, doncs, en la Ciutat Comtal:

  Barcelona es representà al Tren de les Idees com una ciutat on les emissions de CO₂ per habitant/any no depassen les 4 t: en aquest sentit, resulta ser una de les metròpolis europees amb una taxa d’emissions més baixa. Malgrat tot, la ciutat vol perseverar en la reducció dels seus consums energètics incrementant-ne alhora la quota d’energies renovables. És per això que Barcelona ha estat pionera a Europa, segons es recollia a l’exposició, a promulgar un reglament que obliga que almenys el 60% de l’aigua calenta dels edificis nous o renovats s’obtingui a partir d’energia solar.

  També es presentaven, al Tren de les Idees, actuacions com la progressiva migració de la flota d’autobusos urbans de Barcelona cap a un model híbrid dièsel-elèctric, o l’automatització de la xarxa de metro, amb particular esment de la nova línia L9/L10 –amb alguns trams en servei–, que permet increments de la freqüència de pas dels combois perquè assumeixin més demanda.

  I finalment es destacava l’adopció per la ciutat de l’Agenda 21, aviat en farà deu anys, cosa que va suposar un dels primers intents d’implantar una pauta per assolir fites concretes en el foment de la sostenibilitat mediambiental.

Redactat per: Alfonso Martínez Jaume